Anar al contingut

Aplysia dactylomela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aplysia dactylomela


Aplysia dactylomela és una espècie de molusc gasteròpode del orde Opisthobranchia. Es caracterisa pels anells negres de la seua part dorsal, el motiu de la qual recorda al pelage del lleopart, sobre una pell de color beige clar, marró, marró groguenc o vert. Estos animals són d'un tamany mig. Viuen en aigües poc profundes de totes mars tropicals i subtropicals. En les Illes Canàries és coneguda comunament com a vaca de mar. L'etimologia del nom científic Aplysia dactylomela es pot desglossar de la següent manera:

1. Aplysia: Est és el nom del gènero. Prové del grec antic "ἀπλυσία" (aplusia), que significa "que no es pot llavar" o "brut". Este nom va ser elegit provablement per la secreció de tinto púrpura que estos moluscs lliberen quan se senten amenaçats.

2. dactylomela: Est és l'epítet específic, compost per dos parts:

  - "dactylo-": del grec "δάκτυλος" (daktylos), que significa "dit".
  - "-mela": del grec "μέλας" (melas), que significa "negre" o "obscur".

Quan es combinen, "dactylomela" es pot interpretar com "dits negres" o "marques obscures com a dits".

Este nom fa referència a les característiques marques obscures en forma d'anells o taques que té esta espècie en el seu cos, que poden assemblar-se a chafades de dits o marques digitals.

En resum, Aplysia dactylomela es podria traduir aproximadament com "la llebre de mar bruta (o que no es pot llavar) en marques com a dits obscurs", lo que descriu tant la característica de secretar tinto com el seu patró de coloració distintiu.

Característiques

Archiu:Pájara - FV-2 (oT) 05 ies.ogv Aplysia dactylomela és de tamany mig i un adult vària entre 10 - 30 cm.[1][2][3] L'anatomia de Aplysia dactylomela seguix la de totes les bavoses marines. Hi ha una segmentación en cap, coll i part atrassera en tronc. D'abdós costats de la boca en la part frontal del cap ixen lateralment tentàculs enrollados. Duen mecano-receptors o receptors químics que reaccionen a pressió. Entre el cap i el coll hi ha dos rinóforos. Ixen d'una bossa baix de la pell, i són ajustables i retractables. En la part de damunt tenen muescas en un epiteli en sensors químics que servixen com a orgue olfatori. Baix de cada rinóforo hi ha un ull.

El coll s'estén cap a la part atrassera. Dins del tronc es troba la cavitat reduïda en els òrguens centrals com a cor i brànquia cobert d'una closca encarnada i atrofiado en el procés de l'evolució.

Els llops parapodials laterals són freqüentment tancats sobre de l'esquena formant un espai damunt de la cavitat protegint-la. No obstant, els llops no són soldats, sino li les poden obrir.

El color bàsic dels animals vària entre un beige casi opac fins a un marró fort, de gris clar sobre vert fins a marró obscur. En la pell hi ha mostres característiques que els dona una pinta de lleopart: hi ha anells negres, obscurs. En alguns animals hi ha visibles fils negres que escomencen en les màrgens dels llops parapodials i es distribuïxen com una ret. Unes atres tenen llops parapodials en un dobladillo blanc clar.

Aplysia actylomela: Obertura bucal
Erro al crear miniatura:
Aplysia dactylomela: Tentàcul bucal, rinóforos, lòbuls parapodials erigits

Distribució

Aplysia dactylomela és cosmopolita i la seua distribució és circuntropical, és dir, que viu en diverses mars tropicals i subtropicals. La seua presència ha segut registrada en els oceans Atlàntic, Pacífic, Índic, aixina com en el Mar Carib i en el Mar Rojo. Despuix de 2002 li les he vist en la mar Mediterrànea.[4]

Referències

  1. ↑ Sinbul, W. (4 de maig de 2001). «Siga Hare from Thailand» (en anglés). Siga Slug Forum, Australian Museum, Sidney. Archivat des de l'original, el 22 d'agost de 2011.
  2. ↑ Stoll, C. (3 de març de 2010). «Aplysia dactylomela from Canary Islands» (en anglés). Siga Slug Forum, Australian Museum, Sidney.
  3. ↑ Cobb,G. C. (3 de febrer de 2009). «Aplysia dactylomela from sthn Queensland». Siga Slug Forum, Australian Museum, Sidney.
  4. ↑ Rudman, W. B.: Comment on Re: Aplysia dactylomela from the Canary Islands by Stanley Ramsell; En: Siga Slug Forum; Australian Museum, Sydney; 06.03.2008; [1]
  • Gofas,S., Li Renard,J., Bouchet,P.: "Mollusca", En: Costello,M. J. et al. (eds.) (2001). "European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification"; Collection Patrimoines Naturels, 50: pp.180-213; 2001
  • Turgeon,D. D., Quinn,J. F., Jr., Bogan,A. I., Coan,I. V., Hochberg,F. G., Lyons,W. G., et al.; "Common and scientific names of aquatic invertebrates from the United States and Canada: Mollusks"', 2nd ed.; American Fisheries Society Special Publication 26; Bethesda, Maryland, USA; American Fisheries Society; ISBN 1-888569-01-8, ISSN 0097-0638
  • Verrill,A. I.: "The nudibranchs and naked tectibranchs of the Bermudes"; Transactions of the Connecticut Academy of Arts and Sciences 10: 545-550, 09-1900; pl.661