Apartament dormitori
Un apartament dormitori (en chino simplificado, 床位寓所), també cridada llar gàbia (en chino tradicional, 籠屋), cubículo ataüt o casa llit, és un tipo de residència que només té capacitat per a una llitera rodejada per una gàbia metàlica.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 23 Este tipo de vivenda es va originar en Hong Kong i es concentra principalment en els districtes urbans més antics, com Sham Shui Po, Mong Kok, To Kwa Wan i Tai Kok Tsui. En 2007, hi havia aproximadament 53,200 persones vivint en estes condicions.[2]
Per lo general, els seus habitants són persones en baixos ingressos, entre les que s'inclouen vells, consumidors de drogues,[3] treballadors poc qualificats o sense qualificació, aixina com persones en malalties físiques o mentals.[4] Els informes del Consell Llegislatiu d'Hong Kong varen revelar que les persones que vivien en gàbies eren aquelles que no reunien els requisits per a rebre prestacions sociales o subsidis per al lloguer o l'electricitat.[5] La majoria dels residents són hòmens. Les condicions de seguritat i atres condicions de vida en els apartaments en espai per a dormir solen ser deficients.
Encara que a sovint es denominen cases gàbia, el Governe d'Hong Kong les classifica com a “apartaments en espai per a dormir”. Segons l'Ordenança sobre apartaments en espai per a dormir, el terme "apartament en espai per a dormir" es referix a una vivenda en la que conviuen 12 o més persones que lloguen espais per a dormir de forma individual. És llegal gestionar estos apartaments en espai per a dormir, pero els propietaris deuen solicitar primer una llicència especial.[6][7]
Història
Els apartament dormitori varen escomençar a aparéixer en més freqüència durant les décades de 1950 i 1960. Durant la guerra civil chinenca, un gran número d'habitants del continent chinenc varen emigrar a Hong Kong, lo que, unit a l'aument de la taxa de natalitat per la prosperitat econòmica, va provocar un aument dràstic de la població, que va passar de 2 015 300 habitants en 1951 a 3 129 648 en 1961.[8] En un intent per fer front a la demanda de vivenda, el Govern d'Hong Kong va escomençar a construir vàries urbanisacions de vivendes públiques. No obstant, el Govern no va poder fer front a la càrrega adicional que suponien els treballadors migrants chinencs i, en aquella época, no existien polítiques de protecció de la vivenda ni del treball. Aixina, les vivendes gàbia es varen fer populars entre els treballadors migrants, ya que el lloguer era baix.[9]
En l'actualitat, encara hi ha gent que viu en gàbies, ya que el Govern d'Hong Kong ha instaurat un sistema de puntuació individual per a les solicituts de vivenda pública i ha reduït les quotes de vivenda pública. Ademés, segons una norma que ya estava en vigor abans de la transferència de sobirania i que despuix es va incloure en la Llei Fonamental d'Hong Kong, els nous immigrants deuen esperar sèt anys per a convertir-se en residents permanents d'Hong Kong. Per això, a sovint es veuen obligats a viure enfeixats en apartaments en llits fins que reben el document d'identitat d'Hong Kong.[5]
Entorn
Els apartaments en espai per a dormir solen estar en edificis antics del centre de la ciutat. En ells, tot l'espai habitable està dividit en vàries seccions. En cada secció hi ha dos o tres nivells de llits subdivididos en gàbies metàliques. Al no haver portes, els residents tenen que guardar totes les seues pertinences personals dins d'eixe espai reduït. L'espai per a dormir és molt estret, per lo que un adult a penes pot tombar-se, posar-se de peu o assentar-se dret. Ya que no hi ha espai per a res més, es considera que este espai és solament per a dormir. Les gàbies són obscures, estretes i caloroses. La temperatura pot alcançar els 34 grados Celsius (93.2 °F).[10]
Els residents compartixen les netea i la cuina, que són notòriament malolientes, bruts i molt bàsics.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 25 A sovint no hi ha cuina, solament plaques calefactoras.[11]
Els apartaments dormitori també carixen de privacitat perque estan molt prop uns d'uns atres. Encara que alguns més moderns tenen tabics per a separar les distintes seccions, estos solen consistir únicament en una fina peça de fusta o cartó.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2000) Hot Kiln: Hong Kong Inpatients (en zh), 进一步多媒体有限公司. OCLC 952572361. ISBN 978-9628326310.
- ↑ «Social Indicators of Hong Kong: Number of persons living in cage housing». Consultat el 2013-03-31.
- ↑ «zh:隔牆有耳：籠屋體驗 高材生抑鬱», Apple Daily, 2011-09-16. Consultat el 2021-12-18 (en zh).
- ↑ Mogul, Rhea. «Living in Cages: The Stories Behind Hong Kong's Housing Crisis», RULLE, 6 Decembre 2017. Consultat el 25 Setembre 2024.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Bedspace Apartments Ordinance». Archivat des de l'original, el 16 de maig de 2018. Consultat el 14 de novembre de 2022.
- ↑ «Bedspace Apartments Ordinance».
- ↑ Hong Kong Annual Report. 1962. Population. p. 36.
- ↑ «香港社區組織協會(SoCO) 2008 ArtWalk - 籠情攝影裝置展覽». www. soco. org. hk. Archivat des de l'original, el 28 de setembre de 2018. Consultat el 2026-02-19.
- ↑ Yoon, Eunice. «Living in a cage in Hong Kong», CNN, 2009-10-29. Consultat el 2021-12-18. «Els ocupants tenen menys privacitat, pero les temperatures no alcancen nivells tan alts com en els models de malla metàlica. Un termómetro en la casa de Chung va marcar 34 graus Celsius (93 graus Fahrenheit).»
- ↑ «CATALYST PLANET - A Cage Home Away from Being Homeless in Hong Kong», CATALYST PLANET, 23 Novembre 2021. Consultat el 25 Setembre 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apartamento dormitorio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.