Flophouse
Un flophouse (anglés nortamericà) o dosshouse (anglés britànic) és un terme derogatori per a un lloc que oferix estage a molt baix cost, proveint espai per a dormir i molt poques comoditats.[1]
Característiques
Històricament, flophouses o doss-houses britànics han segut utilisats per a passar la nit per aquells que necessiten l'alternativa menys costosa a quedar-se en atres persones, anar a refugis o dormir al ras. Generalment les habitacions són menudes, els banys són compartits i el llit és mínim, algunes voltes en matalafs o petates en el sol o lones tensades entre dos voltons horisontals creant una série de hamacas.
Les persones que fan us d'estos llocs han segut usualment cridats sinhogares i han estat entre diverses vivendes. Les acomodació són usualment molt chicotetes i assemblen cubículos d'oficina més que un quarto en un hotel o edifici d'apartaments.[2] Alguns flophouses califiquen com a cases de pensió pero només si oferixen alimentació.
Els flophouses nortamericans daten de, a lo manco, el XIX pero el terme flophouse va escomençar a ser usat a inicis dels anys 1900 originant-se en la gerga 'Hobo' (en anglés, de treballadors itinerants o de vagabunts). En el passat, flophouses eren cridades cases d'estage o hotels de treballadors i servien a hobos i treballadors transeünts com els que treballaven per temporades en el ferrocarril i en l'agricultura, o leñadores migrants que viajaven a l'oest durant l'estiu per a treballar i despuix retornaven a una ciutat de l'est o del mig oest com Chicago per a quedar-se en un flophouse durant l'hivern. Açò és descrit en la novela de 1930 The Rambling Kid de Charles Ashleigh i el llibre de 1976 The Human Cougar de Lloyd Morain. Un atre tema en el llibre de Morain és la gentrificació que estava iniciant-se en eixos anys i que va dur a les ciutats a pressionar el tancament dels flophouses.
Alguns districtes urbans en prou flophouses apleguen a ser molt conegudes en el seu àmbit, com el Bowery en Manhattan, Nova York. Des de mediats del XX, les reformes han obligat a les flophouses a desaparéixer.[3] La gentrificació resultant i l'alt valor de les propietats va erosionar la possibilitat dels flophouses de mantindre's funcionant.[4]
Renaixença en el XXI
En els anys 2010, l'alt cost de la vivenda en ciutats com Sant Francisco ha motivat un aument en el número de flophouses. El flophouse modern, algunes voltes denominat com "pods", usualment tenen separacions entre llits per a la privacitat i són creades en cases o apartaments existents. Usualment són publicitadas per viagers que es queden en la ciutat durant dies de treball.[5]
Referències
- ↑ «The Last of the Mohicans &#; The Village Voice» (en en-us). www.villagevoice.com (2005-02-22).
- ↑ «N.Y. Court says flophouses fall under rent stabilization laws» (en en-us). Archivat des de l'original, el 2016-01-08. Consultat el 2018-07-23.
- ↑ Tierney, John. «The Big City;Save the Flophouses». Consultat el 2018-02-02 (en en).
- ↑ From flophouses to fancy on the Bowery
- Archivat el 17 de octubre de 2008 archivat en Wayback Machine. from The Real Deal Magazine
- ↑ «Startup rents bunkbeds in the Tendernob for $1,200 per month», 2019-06-05 (en en-us).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Flophouse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.