Anar al contingut

Aparición de San José en Bessillon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aparición de San José en Bessillon

L'aparició de Sant Josep en Bessillon o de Sant Josep de Cotignac es referix a l'acontenyiment ocorregut el 7 de juny de 1660, en el poble de Cotignac en el departament de Var. Un pastor que patia sigau, Gaspard Ricard, conta haver vist un vell, que es fa cridar Joseph, qui li ordena que alce una gran pedra per a trobar una font. Efectivament, allí descobrix una font, encara que se sabia que en la zona no hi havia cap manantial. Pronte els peregrins varen acodir en massa i es va construir una capella per a venerar a Sant Josep. El lloc de cult està anex al propenc santuari de Notre-Dona'm de Gràces.

Abandonat durant la Revolució Francesa, el lloc de cult va tornar a la seua activitat en 1975 en l'arribada de les monges benedictinas.

Història

Fonts bibliogràfiques

L'història de l'aparició de Sant Josep, i el milacre de la font, s'arreplega en la majoria dels relats històrics de Provença. La primera narració data de 1664 (és dir, 4 anys despuix dels acontenyiments),.[1] l'inclou Honoré Bouche en la seua obra sobre l'història de la Provença.[2] També Bruzen de la Martinière, en la seua Dictionnaire géographique (1726-1741), cita este acontenyiment. [1] Thomas Corneille, en el seu Dictionnaire universel géographique et historique publicat en 1708 també menciona este acontenyiment, pero en una versió diferent a la dels demés autors: el vident es diu Joseph, i no Gaspard; és llauro, i no pastor, i el manantial brota despuix de la seua oració, sense que hi haja una aparició de Sant Josep, ni s'alce una pedra. [1][lower-alpha 1] El diari de delliberació del consell municipal de Cotignac menciona també els fets, en el mateix més de l'aparició declarada. [lower-alpha 2][3]

Relat de l'aparició

El 7 de juny de 1660[lower-alpha 3][2] de 1660, Gaspard Ricard,[lower-alpha 4] jove pastor, fa pasturar la seua rabera sobre l'alvertent oriental del cerro del Bessillon, a 2 km  de l'iglésia de Notre-Dona'm-de-Gràcies. El jove comença a patir sigau puix el seu cantimplora esta buida, i el riu més propenc es troba molt alluntat. Es posa llavors a resar; a penes ha escomençat a fer-ho quan veu «aparéixer un bell vell en una figura vénérable i dolça, que li encarrega alçar una pedra situada a poca distància»,[4][5] Este home li diu que allí descobrirà una font. Pero la pedra és molt gran i sembla molt pesada, el jove ho fa notar al vell; pero, est insistix i li indica que alce eixa pedra. El pastor desplaça llavors la pedra sense esforç i «descobrix una font en la que brota aigua en força». En un primer moment, el jove Gaspard beu abundantment per a aplacar la seua set, abans de tornar-se cap al vell, pero est ha desaparegut ya, no sense haver-li indicat aantes que es dia Joseph.[4][lower-alpha 5]

Gaspard va immediatament al poble i conta estos fets, pero ningú li creu. Els més vells del poble diuen que no es coneix cap font en eixe costat del cerro. Els llauradors que volien verificar les seues declaracions ho varen acompanyar al lloc de l'aparició i descobrixen allí la font. Intenten moure la pedra indicada per Gaspard Ricard, pero huit hòmens junts no poden moure-la.[6] Tots els participants queden sorpresos, inclós el vident que declara[lower-alpha 6] que va ser Sant Josep qui se li va aparéixer, per a acodir en la seua ajuda. Després el vident cau de genolls i dona gràcies a Deu. Ràpidament ho acompanyen els seus companyers que fan lo mateix. La notícia de l'aparició i del milacre es va difondre molt ràpidament per tota la regió.[6]

Les conseqüències de l'aparició

Les cròniques referixen que «varis pacients varen experimentar un consol significatiu de les seues dolències simplement aplicant aigua del manantial». Ràpidament la font és considerada com a miraculosa, i és objecte de veneració. En els dies següents, una gran multitut va acodir al lloc i va deixar numeroses ofrenes, fins al punt de que l'autoritat municipal va tindre que intervindre per a regular la situació.[1]Es va decidir que la recollida d'almoines (les ofrenes dels peregrins) la faria la comuna. El 25 de juliol de1660 (menys d'un més despuix de l'aparició), el consell municipal va organisar la recolecció de fondos, en voluntaris designats, encarregats de dur la contabilitat de les donacions i entregar rebuts als peregrins.[3]

Sense saber qué use fer en estes almoines, els funcionaris electes varen demanar consell a les autoritats d'Aix-en-Provence, els qui varen respondre que feren construir una capella en les sumes recaptades. La decisió va ser ratificada l'11 d'agost pel consell municipal.[ H 1 ] Pero tement que les sumes foren insuficients per a finançar tota l'obra, es va decidir afegir una colecta en tota la diòcesis de Var, per a completar la suma necessària. [7]

Al vore l'afluència de peregrins, en ple estiu, en una zona desértica, alguns comerciants varen decidir obrir establiments de begudes prop del lloc per a poder «asseciar la set dels peregrins» anant al lloc de l'aparició. Açò va donar lloc a solicituts de paleses per a establir comerç davant les autoritats de la ciutat,[lower-alpha 7] i es va produir un litigi entre els representants de la ciutat i el comte de Carcès, senyor del lloc, els qui es consideraven en dret recaptar imposts sobre estes noves empreses. [8]La batalla llegal entre les dos autoritats va durar fins a 1663, quan finalment es va aplegar a un acort entre les parts.[8] [lower-alpha 8]

Reconeiximent i veneració

Molt ràpidament, davant l'afluència de peregrins, els representants del poble varen decidir construir una capella.[7]En setembre del mateix any, varen demanar al oratoniano del propenc lloc de cult dedicat a Notre-Dona'm de Gràces, que es fera càrrec d'esta nova capella. [9]El vicari del bisbe va acodir personalment a consagrar la nova capella. Davant el ràpit aument del número de peregrins, els funcionaris municipals varen demanar que atres sacerdots acodiren per a ajudar al sacerdot responsable de la capella de Sant Josep,[10] i es va construir una nova iglésia més gran en substitució de la capella original. L'iglésia final va ser consagrada oficialment en 1663.[11]

El bisbe local va reconéixer ràpidament[lower-alpha 9] l'aparició de Sant Josep en Cotignac .[12] [13]Menys d'un any despuix de l'aparició, en març de 1661, el jove rei Luis XIV va decretar el 19 de març com a dia no faener en tot el regne. Esta festa seria suprimida durant la Revolució. [12]

Esta aparició és una de les quatre aparicions del sant oficialment reconegudes en el món per l'Iglésia Catòlica; les atres tres són la de Kalisz (Polònia) cap a 1670, Knock (Irlanda), el 12 d'agost de1879; i Fátima (Portugal), el 13 d'octubre de 1917, en l'última aparició de la Verge. [14]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 O. Tessier, 1860, p. 83.
  2. ↑ 2,0 2,1 Honoré Bouche (1664). La chorographie ou description de Provence, et l'histoire chronologique du mesme pays, Aix: C. David, p. 938. OCLC 409006682., et Honoré Bouche (1664). La chorographie ou description de Provence, et l'histoire chronologique du mesme pays, Aix: C. David, p. 1089. OCLC 409006682.
  3. ↑ 3,0 3,1 O. Tessier, 1860, p. 84-86.
  4. ↑ 4,0 4,1 O. Tessier, 1860, p. 80-81.
  5. ↑ «Saint Joseph apparaît en juin 1660 à Cotignac dans li Var».Var Matin.Consultat el 7 juillet 2020..
  6. ↑ 6,0 6,1 O. Tessier, 1860, p. 82.
  7. ↑ 7,0 7,1 O. Tessier, 1860, p. 88-89.
  8. ↑ 8,0 8,1 O. Tessier, 1860, p. 91-105.
  9. ↑ O. Tessier, 1860, p. 96.
  10. ↑ O. Tessier, 1860, p. 96-99.
  11. ↑ «L’Apparition de Saint Joseph à Cotignac» (en fr). site-catholique.fr. Consultat el 6 juillet 2020..
  12. ↑ 12,0 12,1 «La véritable histoire de la dévotion à saint Joseph».Altéia.Consultat el 20 juillet 2020..
  13. ↑ Yves Chiron, 2007, p. 123.
  14. ↑ «Cotignac (Plantilla:S-)» (en fr). Altéia. Consultat el 7 juillet 2020..


Referències

  1. ↑ Esta versió del relat, que no coraboran ni la tradició local, ni els primers escrits, no ha segut seguida en la redacció de l'artícul.
  2. ↑ L'es encarregue de regular i organisar l'afluència dels numerosos peregrins a este lloc, i la gestió de les seues ofrenes.
  3. ↑ Honoré Bouche precisa be en els seus escrits la data del 7 de juny. Pero, estranyament, Tessier, que escriu la seua obra casi dos sigles despuix indica «els primers dies de juny». En este artícul se seguix la data del 7 de juny, recollida per atres autors.
  4. ↑ Bouche precisa que Gaspard Ricard era fill de Estienne Ricard.
  5. ↑ Una atra discordança entre els autors, Honoré Bouche indica que l'ha indicaco el seu nom al vident, pero Tessier, indica que no. En este artícul es conserva la versió més antiga, que ademés és la comuna en els relats contemporàneus.
  6. ↑ Tessier afig que el vident afirma açò per una unix inspiration divine, que Gaspard ha reconegut en el caritatiu vell la figura de Sant Josep: No obstant Bouche indica que ha segut el mateix Sant Josep el que li'l dit.
  7. ↑ La peticions es presenten el més d'agost del mateix any.
  8. ↑ L'acort considete en una L'accord consistix en un repartiment de la renda, acompanya d'un aument en la taxa que deu abonar el comerciant.
  9. ↑ La data del reconeiximent no sembla molt precisa.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aparición_de_San_José_en_Bessillon&oldid=1483896»