Anar al contingut

Antilambda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El signe antilambda o corchete angular, conegut en paleografia en la denominació llatina diple (simple: Plantilla:Char o Plantilla:Char; o doble Plantilla:Char),[1] és un signe ortogràfic auxiliar que pot usar-se simple o doble, en una forma d'obertura i una atra de tancament. Té diversos usos tècnics.[2]

Història

[editar | editar còdic]

El nom del signe ve de la seua semblança en la forma de la lletra grega lambda mayúscula (Λ) girada 90°.[1] Per la seua banda, el nom «diple» prové de la veu grega διπλῆ, que significa ‘doble’ i es referix a les dos llínees que ho componen. El símbol Plantilla:Char es denomina diple aviesa o sinistra, mentres el símbol Plantilla:Char carix d'adjectiu (encara que, per analogia, podria denominar-se diple recta o destra).

La antilambda ya s'usava en l'Antiga Grècia. El símbol > es considerava una creació d'Aristarco de Samotracia (II), un editor d'Homero, que ho usava per a indicar que disentía de l'opinió de Zenódoto de Éfeso, un editor anterior.[3]

Eixe mateix signe > s'usava en els màrgens dels manuscrits llatins i grecs per a indicar que en eixa llínea hi havia alguna paraula o passage rellevant.[4] Posteriorment es va introduir el signe contrari < per a tancar el text.[5]

Isidoro de Sevilla explica en les Etymologiae que el antilambda s'usava en la seua época per a indicar que una cita d'un text era bíblica, i no un comentari. En l'Edat Mija es varen usar distintes variants del signe: V, I, 7… En l'imprenta va seguir usant-se, sent est l'orige de les cridades comillas llatines.[5]

Us com a signe doble (d'obertura i tancament)

[editar | editar còdic]

Com a signe doble rep també el nom de paréntesis angulars,[6] sent els seus principals usos els següents:

  • En les transcripcions paleogràfiques i en les edicions crítiques de texts antics s'usa per a completar abreviatures i per a tancar parts del text reconstruïdes o absents en l'original.
  • En historietas s'usa per a indicar que un personage parla en un idioma distint.[7]
  • En els primers temps d'internet s'usava per a tancar direccions de correu electrònic i pàgines web, especialment en text pla o en els soports que no admetien format.[8]
  • En matemàtiques indiquen el subgrup tancat per un subconjunt[9] o un producte intern.
  • En informàtica, s'utilisa particularment en llenguages de marcat HTML i XML.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Bermúdez. (Breu) Manual d'estil universitari, Servizo de Normalisació Llingüística – USC.
  2. «Diple. Diccionari de la llengua espanyola» (en és). Diccionari de la llengua espanyola. Consultat el 2 de juny de 2020.
  3. «Aristarch de Samotracia». Consultat el 27 d'octubre de 2013.
  4. Ubierna, Pablo (2016). a-una-història-institucional/oclc/1020678352&referer=brief_results Les humanitats. Notes per a una història institucional (en espanyol), p. 25. OCLC 1020678352. ISBN 978-987-3805-16-5.
  5. 5,0 5,1 «Antilambda o diplé». Hispanoteca – Llengua i cultura. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2013. Consultat el 27 d'octubre de 2013.
  6. González Rei (2004). Ortografia dona lingua galega, Galinova Editorial. ISBN 84-9737-041-4.
  7. Scribendi (ed.): «Square Brackets, Curly Brackets, Angle Brackets, Oh My!». Consultat el 27 d'octubre de 2013.
  8. The Punctuation Guide (ed.): «Angle Brackets». Consultat el 27 d'octubre de 2013.
  9. «Subgroups». Millersville University. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2013. Consultat el 27 d'octubre de 2013.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dosil López (2004). Dicionario d'Ortografia dona Lingua Galega, Galinova Editorial. ISBN 84-9737-040-6.


Referències

[editar | editar còdic]