Antiespumante
Un antiespumante o agent antiespumante és un aditiu químic que reduïx i dificulta la formació de bromera en els líquits de processos industrials. Els térmens agent antiespumante i desespumante a sovint s'usen indistintament. En sentit estricte, els antiespumantes eliminen la bromera existent i els agents desespumantes eviten la formació de més bromera. Els agents comunament usats són olis insolubles, polidimetilsiloxanos i atres silicona, certs alcoholés, estearatos i glicol. L'aditiu s'usa per a evitar la formació de bromera o s'agrega per a trencar una bromera ya formada.
En els processos industrials, la bromera pot dur sérios problemes. Provoca defectes en els revestiment superficials i impedix l'omplit eficient dels contenidors. Hi ha una varietat de fòrmules químiques disponibles per a previndre la formació de bromera.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]Generalment, un antiespumante és insoluble en el mig espumante i té propietats actives de superfície. Una característica essencial d'un producte antiespumante és una baixa viscosidad i una facilitat per a estendre's ràpidament sobre superfícies espumosas. Té afinitat en la superfície aire-líquit a on desestabilisa les làmines de bromera. Açò provoca la ruptura de les bombetes d'aire i la descomposició de la bromera superficial. Les bombetes d'aire arrastrades es aglomeran i les bombetes més grans pugen a la superfície del líquit a granel més ràpidament.[2]
Història
[editar | editar còdic]Els primers antiespumantes tenien com a objectiu descompondre la bromera visible en la superfície. Es va utilisar queroseno, gasolina i atres productes de petròleu llauger per a descompondre la bromera. Els olis vegetals també varen trobar algun us. Els alcohols grassos (C7 - C22) varen ser antiespumantes efectius pero costosos. Es varen agregar als productes derivats del petròleu per a aumentar l'eficiència. La llet i la seua crema varen ser els antepassats dels antiespumantes de tipo emulsió moderns.[3]
Durant la década de 1950, varen començar els experiments en antiespumantes a pur de silicona. Estos estaven basats en polidimetilsiloxano (oli de silicona) dispers en aigua o oli llauger. Els olis de silicona varen funcionar be, pero varen causar alteracions en la superfície en moltes aplicacions, com a pintures i fabricació de paper. En 1963 es varen patentar els primers antiespumantes en partícules hidrofòbiques (sílice hidrofòbic) en oli llauger. A principis de la década de 1970, es varen desenrollar ceres hidrofòbiques com l'etilen bis estearamida dispersa en olis. Estos tipos de antiespumantes eren molt eficients, pero la crisis del petròleu de 1973 els va encarir massa i va donar lloc a un impuls per a la reducció del contingut d'oli. La solució va ser agregar aigua. Aixina varen aparéixer els antiespumantes diluïts en aigua (emulsió d'aigua en oli) i en base aigua (emulsió d'oli en aigua).[4]
S'ha continuat en el desenroll de antiespumantes a pur de silicona, utilisant diferents emulsionantes i olis de silicona modificats. A principis de la década de 1990, els antiespumantes d'emulsió de silicona que provocaven menys destorbament en la superfície es varen utilisar en gran èxit en l'indústria de la polpa de fusta. Açò va provocar un millor llavat, una reducció de la demanda biològica d'oxigen (DBO) en els efluents i una reducció dels depòsits.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rainer Höfer, Franz Jost, Milan J. Schwuger, Rolf Scharf, Jürgen Geke, Josef Kresse, Herbert Lingmann, Rudolf Veitenhansl and Werner Erwied "Foams and Foam Control" Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 2000, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a11_465
- ↑ Martin Hubbe, NC State University. «Mini-Encyclopedia of Papermaking Wet-End Chemistry». Consultat el Nov 12, 2012.
- ↑ (1992) «3», Garret (ed.). Defoaming. Theory and Industrial Applications, CRC Press, pp. 164. ISBN 0-8247-8770-6.
- ↑ (1992) «3», Garret (ed.). Defoaming. Theory and Industrial Applications, CRC Press, pp. 164–165. ISBN 0-8247-8770-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antiespumante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.