Anar al contingut

Anticiclón bolivià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El anticiclón bolivià sobre l'Altiplano andino.

El anticiclón bolivià, també conegut com a alta de Bolívia,[1] és un sistema d'alta pressió atmosfèrica que es forma en decembre i permaneix com un fenomen destacat fins a març,[2] durant l'estiu en el hemisferi sur, sobre l'Altiplano bolivià. El seu centre climatològic es troba aproximadament en les coordenades 17°S - 70°O, i és un component crucial del sistema del monsó suramericà en la seua fase madura.[3] Este fenomen controla els patrons de vents i la distribució de pluges en gran part de Sudamérica, i ha segut estudiat utilisant tant senyes observacionals com a models climàtics per a comprendre millor les seues causes i efectes en la climatologia regional.

Descripció

[editar | editar còdic]

El anticiclón bolivià sorgix principalment per l'influència de la precipitació en la conca amazónica, els Vages centrals i la zona de convergència de l'Atlàntic Sur (ZCAS).[4] Estos sistemes de precipitació generen patrons de circulació que formen una alta pressió en els nivells alts de l'atmòsfera sobre l'Altiplano, conegut com l'anticiclón bolivià, acompanyat per una baixa pressió en l'est, coneguda com la baixa del noreste.


La presència del anticiclón bolivià i la seua ubicació sobre el Altiplano influïxen també en la formació de diferents tipos de núvols sobre el continent, pels patrons de circulació atmosfèrica que genera.[3] Este fenomen transporta masses d'aire humit sobre els Vages, un procés que està estretament relacionat en l'intensitat del monsó suramericà de l'estiu austral (MSVA) i la seua ubicació latitudinal.[5] Durant els periodos plujosos, el anticiclón se situa en els 19°S, provocant vents més intensos sobre els subtrópicos i una marcada curvatura anticiclònica.[1] En dies secs, no obstant, el anticiclón es desplaça cap al nort entre 4 i 5 graus, generant una circulació més dèbil i majorment zonal, afectant la regió ocupada per la corrent en chorrada subtropical.[1] En nivells propencs als 600 hPa, sobre el replanell altiplánica, estes diferències es tornen més pronunciades, ya que durant els dies plujosos, el anticiclón se centra al voltant dels 20°S, mentres que en els dies secs, es forma una vaguada en latitut subtropicales en una notable convergència en la seua part frontal.[1] Quan el anticiclón es desplaça al nort, aumenten les precipitacions en l'alvertent occidental dels Vages, i quan es desplaça al sur, les pluges disminuïxen.[6]

Encara que els Vages juguen un paper important en la formació del anticiclón, la seua influència és menor de lo que es pensava originalment.[4] Els estudis mostren que la seua contribució es llimita a modificar llaugerament l'estructura dels sistemes atmosfèrics, més que ser un factor decisiu en la creació del anticiclón.[4]


El anticiclón es caracterisa per un núcleu càlit en el seu centre,[4] mantingut per subsidencia al suroest d'este.[7] Este núcleu càlit està present per baix dels 150 hPa, alcançant el seu màxim a 300 hPa.[3] Per damunt d'este nivell, es troba una capa prima d'aire fret, a altituts superiors a 150 hPa, principalment a l'oest de la regió de convecció profunda sobre la conca amazónica.[3] Ademés, la seua estructura troposfèrica presenta un núcleu càlit en la part inferior, cobert per aire més fret en l'estratosfera superior,[4] lo que reforça la seua estabilitat. Este fenomen està estretament vinculat als episodis de convecció profunda sobre la conca amazónica, a on la lliberació de calor latent, associada a la precipitació, juga un paper clau en la formació i el manteniment del anticiclón.

La variabilitat en la posició i intensitat del anticiclón bolivià s'ha observat en diverses escales temporals, des de canvis estacionals fins a interanuals. Durant episodis de convecció intensa, la seua localisació i intensitat fluctuen, lo que té un impacte significatiu en el clima de les regions adjacents, com l'estació plujosa de la Amazonía i el clima sec en el norest de Brasil.

Importància climàtica i simulació

[editar | editar còdic]

Diversos models de circulació general (MCG) han segut utilisats per a analisar el comportament del anticiclón bolivià. Entre ells, el model LMDZ/CIMA ha demostrat ser eficaç en representar les característiques tèrmiques i de moviment a 300 hPa. No obstant, els experiments en resolucions més altes han mostrat llimitacions relacionades en les parametrización físiques, lo que ha generat problemes en la representació de la circulació. En estudis en el model en baixa resolució, es va observar que les circulacions anticiclòniques s'ajusten a la realitat, encara que la seua estructura tendix a estar alguna cosa elongada en direcció dels Vages.[4]

L'importància de la convecció amazónica és fonamental en la formació del anticiclón bolivià, i els experiments numèrics han revelat que els canvis en la resolució del model poden alterar significativament la representació dels sistemes de precipitació. Quan la resolució s'incrementa, la convecció es distribuïx a lo llarc dels Vages, lo que reduïx el desenroll de la convecció en la conca amazónica, lo que implica una interacció complexa entre els processos convectivos i l'orografia.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Meteorològica.(1)
    25-38.Consultat el 24 d'octubre de 2024.
  2. «Climatic Control Features - South America» (en anglés). Weather Prediction Center (WPC). Consultat el 25 d'octubre de 2024.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Bolivian High and its Relationship with Deep Convection over Northern Argentina» (en anglés). EUMeTrain. Consultat el 24 d'octubre de 2024.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Consultat el 22 d'octubre de 2024.
  5. Revista d'Arqueologia Americana.(35)
    33-50.ISSN 0188-3631.Consultat el 24 d'octubre de 2024.
  6. «[1]», National Geographic. Consultat el 24 d'octubre de 2024.
  7. Journal of the Atmospheric Sciences.54(5)
    656–678.doi:10.1175/1520-0469(1997)054<0656:OTOOTB>2.0.CO;2.Consultat el 22 d'octubre de 2024.