Antígenos leucocitaris humans
Els antígenos leucocitarios humans —abreviats HLA (acrònim anglés de Human leukocyte antigen)— són antígenos formats per molècules que es troben en la superfície de casi totes les cèlules dels teixits d'un individu, i també en els glòbuls blancs (o leucocits) de la sanc.[1]
Bàsicament, el sistema HLA és el MHC (complex principal de histocompatibilitat) que posseïm els sers humans. Posseïx algunes diferències en el MHC d'atres sers vius, encara que abdós posseïxen la mateixa funció orgànica:
Funcions
[editar | editar còdic]Complixen en la funció de diferenciar lo propi de lo alié i asseguren la resposta immune, capaç de defendre al organisme d'alguns agents estranys que generen infeccions. Ademés els HLA complixen un rol important en malalties infeccioses, transplant de teixits, malalties autoinmunes, càncer i resposta a l'inmunoterapia.[2]
Sistema HLA
[editar | editar còdic]El "antígeno leucocitario humà" és un conjunt de molècules implicades en el reconeiximent immunològic i en la senyalisació entre cèlules del sistema inmunitario. Les formes en que són transmeses de pares a fills constituïxen un sistema també denominat de complex principal de histocompatibilidad (de histo, "teixit") o de la individualitat (per a diferenciar lo propi de lo alié), el denominat sistema HLA. El seu descobriment ha permés a la medicina donar un bot qualitatiu en les possibilitats d'èxit d'un transplant, obrint un camí prometedor el gran escull del qual va ser el rebuig.[3]
En la década dels setanta, descobert el sistema HLA, es va poder comprendre millor el fenomen del rebuig i de la malaltia de l'esgall contra el receptor i transplantar en menys inconvenients, segons criteris de compatibilitat.
També s'ha pogut descobrir la conexió entre determinats perfils HLA i una major freqüència de malalties autoinmunes com el Lupus Eritematoso Sistémico, la Miastenia Gravis i el Síndrome de Sjögren, o unes atres com l'Espondilitis Anquilosante i la malaltia celiaca.
Existixen llocs estratègics en el sistema HLA que servixen per a examinar si una persona pot ser compatible en una atra en cas d'esgall: HLA-A, HLA-B, HLA-C, HLA-DR i HLA-DQ.
El tipo de molècula antígeno present en A, B, C, DR i DQ és lo que determina la possibilitat d'acceptació del teixit (orgue o mèdula òssea) d'un donant per l'organisme d'un receptor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Banc Nacional d'Òrguens i Teixits. «Sistema HLA» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2010. Consultat el 19 d'abril de 2014.
- ↑ Chowell, D., Morris, L. G., Grigg, C. M., Weber, J. K., Samstein, R. M., Makarov, V., ... & Greenbaum, B. (2018). Patient HLA class I genotype influences cancer response to checkpoint blockade immunotherapy. Science, 359(6375), 582-587..doi:10.1126/science.aao4572.Consultat el 7 de setembre de 2020.
- ↑ Juliol César Martínez Álvarez. «Anticossos, antígenos leucocitarios humans i biomoduladores en els efectes adversos aguts de les transfusions» (en espanyol). Consultat el 19 d'abril de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antígenos leucocitarios humanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.