Anar al contingut

Anomochilus weberi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anomochilus weberi

'Snakes of the World: A Guide to Every Family'Snakes of the World: A Guide to Every Familyserp de tubo nana de Weber[1] o Snakes of the World: A Guide to Every Family,[2] és una espècie de serp de la família de les serps de tubo nanes Snakes of the World: A Guide to Every Family. És endèmica de les illes de Borneo i Sumatra, a on habita en boscs de dipterocarpàcees de montanya i planura a altituts d'entre 300 i 1000 metros (entre 980 i 3280 peus). Descrita pel herpetólogo Theodorus Willem van Lidth de Jeude en 1890, es tracta d'una serp robusta i cilíndrica en cap chicotet i coa curta i cònica. És l'espècie més chicoteta del seu gènero, en una llongitut total de 230 mm (9,1 polzades). És principalment de color negre, en ralles pàlides a lo llarc dels costats i taques pàlides que voregen les escates vertebrals, aixina com una varietat d'atres taques i marques pàlides en la coa i el cap. Es distinguix de les demés espècies del seu gènero pel seu chicotet tamany, la presència d'una ralla pàlida a lo llarc dels costats i la presència de taques pàlides a lo llarc de l'esquena.

És una espècie nocturna i fosorial, és dir, que està adaptada a viure baix terra. Lo més provable és que s'alimente de cucs, serps i fardachos sense pates. L'espècie posa ous en nidadas de quatre, alguna cosa inusual en el seu superfamilia, a on la majoria de les espècies dona a llum a crío vives. La Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea) classifica actualment a A. weberi en senyes insuficients per la falta d'informació sobre la seua àrea de distribució i les amenaces que pesen sobre l'espècie; no obstant, pot estar amenaçada per la pèrdua de hàbitat causada per la tala d'arbres i l'urbanisació.

Taxonomia i sistemàtica

En 1890, el herpetólogo holandés Theodorus van Lidth de Jeude va descriure l'espècie Zoologische Ergebnisse einer reise in Niederländisch Ost-Indien basant-se en un espècimen femella de dita espècie procedent de Sumatra. També va descriure el gènero Zoologische Ergebnisse einer reise in Niederländisch Ost-Indien en el mateix treball i ho va crear per a l'espècie.[3] En 1901, el naturaliste Carlos Berg renombró el gènero a Zoologische Ergebnisse einer reise in Niederländisch Ost-Indien, ya que el nom Zoologische Ergebnisse einer reise in Niederländisch Ost-Indien ya estava en us per a un gènero d'escarabats.[4] El nom específic, Zoologische Ergebnisse einer reise in Niederländisch Ost-Indien, rendix homenage al zoólogo germà-holandés Max Wilhelm Carl Weber van Bosse.[5]

A. weberi és una de les tres espècies del gènero de serps de tubo nanes Anomochilus, que a la seua volta és l'únic gènero de la família Anomochilidae. Anomochilidae és una de les tres famílies de la superfamilia Uropeltoidea, junt en Uropeltidae i Cylindrophiidae.[1] No obstant, els estudis genètics indiquen que Cylindrophiidae és parafilética (no conté tots els descendents d'un ancestro comú) sobre Anomochilidae, i algunes autoritats consideren que Anomochilidae forma part de Cylindrophiidae.[6][7]

Descripció

Com atres espècies del seu gènero, A. weberi és cilíndrica, en un cap chicotet i redonejada i una coa curta i cònica.[1][2] És la serp Anomochilus més menuda, en una llongitut total de 230 mm (9,1 polzades).[8] El cap és continu en el coll i, a pesar de que l'espècie és fosorial (està adaptada a viure baix terra), de l'espècie, el morro no té reforços per a ajudar a excavar.[1] L'esquena és plana, en escates llaugerament més grans que la part inferior.[2] L'espècie també carix per complet del pulmó esquerre.[9] Té la part inferior completament negra i la superior negra, en ralles pàlides a lo llarc dels costats i taques pàlides vorejant les escates vertebrals.[2] Les escates prefrontales i les anals són blanquecinas, i la part inferior de la coa té una banda blanquecina que forma un semianillo al voltant de la coa. Les parts inferiors tenen dos files de taques blanques irregulars i la punta de la coa també té dos chicotetes taques pàlides. Quan es conserva en alcohol, el color de l'espècie passa a ser principalment marró.[3]

A. weberi té 19 files de escates (excloent les escates ventrales) en la part mija del cos. Té entre 242 i 248 escates medioventrales (escates situades en el centre de la part inferior) i entre 6 i 8 escates subcaudales (escates situades entre la cloaca i la punta de la coa).[2] L'espècie pot diferenciar-se d'atres serps de fòra del seu gènero pel seu cap i ulls menuts, les grans escates de la front, una única escata nassal que voreja la segona escata supralabial, l'absència de escates loreales i preoculares, una única escata postocular i la falta de regata mental.[8]

És l'única espècie de Anomochilus de Sumatra, pero coexistix en les seues dos congèneres de Borneo.[2] Es diferencia de A. monticola i A. leonardi per la presència de ralles pàlides a lo llarc dels seus costats i una escata parietofrontal pareada en la front.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 O'Shea, Mark (2023). Snakes of the World: A Guide to Every Family (en anglés), Princeton: Princeton University Press, pp. 91-93. OCLC 1356003917. ISBN 9780691240671.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Dones, Indraneil (2010). Field Guide to the Reptils of South-East Àsia (en anglés), Londres: New Holland Publishers, p. 257. OCLC 455823617. ISBN 978-1-4729-2057-7.
  3. ↑ 3,0 3,1 van Lidth de Jeude, Theodorus Willem«Zoologische Ergebnisse einer reise in Niederländisch Ost-Indien».E.J. Brill.Leiden:1: 180-181.doi:10.5962/bhl.title.52289.(en anglés)
  4. ↑ Berg, Charles(1901).«Herpetological notes».Comunicacions del Museu Nacional de Buenos Aires.1: 289.(en anglés)
  5. ↑ Beolens, Bo; Grayson, Michael; Watkins, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptils (en anglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press., p. 280. OCLC 695389703. ISBN 978-1-4214-0135-5.
  6. ↑ Gower, D. J.; Vidal, N.; Spinks, J. N.; McCarthy, C. J.(2005).«The phylogenetic position of Anomochilidae (Reptilia: Serpentes): first evidence from DNA sequences».Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research.43(4): 315-320.doi:10.1111/j.1439-0469.2005.00315.x.(en anglés)
  7. ↑ Li, Peng; Wiens, John J.(2022).«What drives diversification? Range expansió tops climate, life history, habitat and size in lizards and snakes».Journal of Biogeography.49(2): 237-247.doi:10.1111/jbi.14304.(en anglés)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Dones, Indraneil; Lakim, Maklarin; Lim, Kelvin K. P.; Hui, Tan Heok(2008).[chrome-extensió://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://anar.unimas.my/aneu/eprint/3371/1/Lakim,%20M..pdf «New species of Anomochilus from Borneo (Squamata: Anomochilidae)»].Journal of Herpetology.42(3): 584-591.doi:10.1670/07-154.1.(en anglés)
  9. ↑ Brongersma, L. D.(1951).«Some remarks on the pulmonary artery in snakes with two lungs».Zoologische Verhandelingen.14(1): 3.(en anglés)«...en Anomochilus weberi (Lidth) el pulmó esquerre ha desaparegut per complet..»


Referències