Anomochilus monticola

Anomochilus monticola (Anomochilus monticola)

Anomochilus monticola, també coneguda com a serp cega jaganta de Kinabalu, serp de tubo de montanya, o serp de tubo nana del mont Kinabalu, és una espècie de serp de la família de les serps de tubo nanes Anomochilidae. És endèmica del Parc de Kinabalu, en el nort de Borneo, a on habita en boscs humits montanos i submontanos a altituts d'1.450-1.513 m (4.757-4.964 peus). Descrita pel herpetólogo Indraneil Dones i els seus colegues en 2008, es tracta d'una espècie de serp robusta i cilíndrica en cap chicotet i coa curta i cònica. És l'espècie més gran del seu gènero, en una llongitut total de 521 mm (20,5 polzades). És principalment de color negre azulado iridiscent, en la pancha marró obscura, grans taques de color banya pàlida a lo llarc de la part inferior, una banda taronja cromada al voltant de la coa, una franja de color groc cremoso pàlit a lo llarc del morro i motas de color banya pàlida a lo llarc dels costats. Es distinguix de les demés espècies del seu gènero pel seu gran tamany, per carir de ralles en els costats i per carir de taques pàlides en l'esquena.

És una espècie nocturna i fosorial, és dir, que està adaptada a viure baix terra. Lo més provable és que s'alimente de cucs de terra, serps i fardachos sense pates. No s'ha observat reproducció en esta serp, pero atres espècies del seu gènero posen ous, alguna cosa inusual per al seu superfamilia, a on la majoria de les espècies donen a llum críes vives. La Llista Roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea) classifica actualment a A. monticola com a espècie en senyes insuficients per la falta d'informació sobre la seua àrea de distribució i les amenaces que pesen sobre l'espècie.

Taxonomia i sistemàtica

Anomochilus monticola va ser descrita per primera volta en 2008 pel herpetólogo Indraneil Dones i els seus colegues a partir d'un espècimen femella arreplegat en el Parc de Kinabalu (Borneo), en 2004. Els espècimen de la espècie arreplegats anteriorment s'havien identificat incorrectament com Cylindrophis ruffus. El nom específic monticola significa "habitant de les montanyes" en llatí, en referència a la localitat tipo de l'espècie, el mont Kinabalu.

A. monticola és una de les tres espècies del gènero de serps de tubo nanes Anomochilus, que és el únic gènero de la família Anomochilidae. Anomochilidae és una de les tres famílies de la superfamilia Uropeltoidea, junt en Uropeltidae i Cylindrophiidae. No obstant, els estudis genètics indiquen que Cylindrophiidae és parafilética (no conté tots els descendents d'un ancestro comú) sobre Anomochilidae, i algunes autoritats fusionen esta última família en la primera.

Descripció

De la mateixa manera que atres espècies del seu gènero, A. monticola és cilíndrica, en un cap chicotet i redonejada i una coa curta i cònica. És la serp Anomochilus més gran, en una llongitut morro cloaca de 507-509 mm (19,96-20,04 polzades) i una llongitut total mija de 521,2 mm (20,52 polzades). La major part del esquena és de color negre azulado iridiscent uniforme, en un anell taronja cromado al voltant de la coa i una franja de color groc cremoso pàlit a lo llarc del morro. La part inferior és de color marró obscur uniforme en grans taques de color banya pàlida. Les taques apareixen de dos en dos, des de la gola fins a la coa. L'espècie també té taques més chicotetes de color banya pàlida a lo llarc dels seus costats. El cap és continu en el coll i, a pesar de que l'espècie és fosorial (està adaptada a viure baix terra), el morro no té reforços per a ajudar a excavar. L'esquena és plana, en escamas llaugerament més grans que en la part inferior.

A. monticola té 19 files de escamas (sense contar les escamas ventrales) en la part mija del cos. Té entre 258 i 261 escamas subcaudales (escamas situades entre la cloaca i la punta de la coa) i 7-8 escamas subcaudales (escamas situades entre la cloaca i la punta de la coa). L'espècie pot diferenciar-se d'atres serps fòra del seu gènero pel seu cap i ulls menuts, les grans escamas de la #front, una única escama nassal que voreja la segona escama supralabial, l'absència de escamas loreales i preoculares, una única escama postocular i la falta de regata mental.

Pot diferenciar-se de les atres dos espècies del seu gènero, que també es troben en Borneo, pel seu major tamany i una combinació de coloració i escamación. Es diferencia de A. weberi per l'absència de ralles pàlides a lo llarc dels costats i per tindre una escama parietofrontal no apareada en la #front. Es distinguix de A. leonardi per l'absència de taques pàlides que voregen les escamas vertebrals i pel número de escamas ventrales miges (monticola té 258-261, front a les 214-252 de leonardi).

Distribució i hàbitat

A. monticola solament es coneix actualment en el Parc Kinabalu, en Sabah (Borneo Malayo), a on s'ha registrat en selves submontanas i montanas a #elevació d'entre 1.450-1.513 m (4.757-4.964 peus). Provablement habite tant en boscs pertorbats com en boscs primaris. Les dos localitats conegudes en les que es varen recolectar espècimen estaven prop d'una riera rocosa i d'una carretera asfaltada. De la mateixa manera que atres serps de tubo nanes, és fosorial i es troba en la #fulleram.

Ecologia i conservació

A. monticola és nocturna i fosorial. L'ecologia de l'espècie està poc estudiada i se sap poc sobre la seua dieta i hàbits reproductius. L'absència del regata mental sugerix que la serp s'alimenta d'invertebrats allargats, com a cucs de terra i potser també de vertebrats chicotets i prims com a serps i fardachos sense pates. No s'ha estudiat la reproducció d'esta espècie, pero se sap que atres Anomochilus posen ous, a diferència del restant dels Uropeltoidea, que donen a llum a críes vives.

En l'actualitat, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea classifica l'espècie com de senyes insuficients per la falta d'informació sobre la seua àrea de distribució i les amenaces a les que s'enfronta. La seua àrea de distribució coneguda correspon en la seua totalitat al Parc Protegit de Kinabalu.