Anomalia de Ararat

L'anomalia de Ararat fa referència a un possible objecte aparegut en fotografies fetes en el cim de neus perennes del mont Ararat (Turquia),[1] i que ha dut a grups cristians i creacionistas a defendre que es tracta d'una evidència dels restants del Arca de Noé.[2][3]
L'anomalia es troba en el cantó noroest del replanell occidental del mont Ararat (aproximadament en les coordenades Coordenades no vàlides</noinclude>), a uns 4 724 metros d'altitut, uns 2,2 km a l'oest del cim (que s'alça a 5 137 m.), en la vora de lo que sembla ser una pendent empinada descendent en les fotografies. Es va filmar per primera volta durant una missió de reconeiximent aéreu de la Força Aérea dels Estats Units en l'any 1949. En aquells anys, en els primers compassos de la Guerra Freda, el massiç de Ararat es trobava en l'antiga frontera entre Turquia i l'Unió Soviètica i, per lo tant, era un àrea d'interés militar. En conseqüència, es varen classificar les imàgens obtingudes com "secretes", de la mateixa manera que totes les posteriors tretes en la mateixa zona els anys 1956, 1973, 1976, 1990 i 1992, preses tant per avió com per satèlit.
En virtut de la Llei de Llibertat d'Informació, en l'any 1995 es varen entregar sis fotogrames de les imàgens preses originalment en 1949 a Porcher Taylor, professor de l'Universitat de Richmond en Virginia i acadèmic del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals en sèu en Washington D. C., especialisat en inteligència militar i diplomàcia.
Posteriorment es va establir un proyecte d'investigació conjunt entre Insight Magazine i la companyia Space Imaging (despuix renombrada GeoEye), utilisant el satèlit IKONOS per a prendre noves fotografies des de l'espai. IKONOS va capturar l'anomalia el 5 d'agost i el 13 de setembre de 2000. Despuix d'obtindre's les fotos i les senyes que registrava, GeoEye va construir un video computarizado en les imàgens de dita anomalia, deixant vore's una estructura la mitat del vídeo. Una controvertida image satelital a "vista de pardal", presa pel mateix satèlit en 2003 per al mateix proyecte d'investigació, va ser llançada al públic en 2006.
La zona del mont Ararat també ha segut fotografiada pel satèlit francés SPOT en setembre de 1989, els Landsat en la década de 1970 i per la NASA en 1994. Aixina mateix, satèlits militars de la CIA com els KH-9 Hexagon (1973) i KH-11 Kennen (1990-1992) varen solcar la zona fotografiant-la.
En abril de 2010, un grup d'exploradors evangèlics turcs i chinencs cridat Noah's Ark Ministries International va anunciar que creïen haver descobert l'Arca de Noé a uns 4 000 metros d'altura en el Ararat, afirmant haver trobat restants de fusta de l'estructura de l'arca, datats prop dels anys 4 800 a. C. per proves de carbono 14 i assegurar que "en un 99%" havien trobat els restants de la mítica embarcació.[4][5] No obstant, poc despuix, el professor Randall Price de l'Universitat Liberty, una universitat cristiana nortamericana privada, afirma que el "descobriment" dels exploradors va ser un engany organisat pels seus proveïdors, que varen contractar a treballadors turcs que varen ajudar a instalar el "Arca" en els restants d'un barco de fusta dut de Trabzon, en la mar Negra.[6][7][8]
Vore també
- Creacionisme
- David Fasold
- Diluvi universal
- Geologia diluviana
- Mit del diluvi de Gilgamesh
- Pareidolia
- Lloc arqueològic de Durupinar
Referències
- ↑ «L'arche de Noë retrouvée en Turquie?». Li Figaro (26 d'abril de 2010). Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ «Noah's Ark Found in Turkey?». National Geographic (30 d'abril de 2010). Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ Lauren Green (30 d'abril de 2010). «Noah's Ark Hoax Claim Doesn't Deter Believers». FOX News. Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ «¿És esta l'Arca de Noé?». El Món (28 d'abril de 2010). Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ «Troben un «Arca de Noé» en el mont Ararat... en bon estat». ABC. Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ «Científics turcs qüestionen la suposta troballa de l'Arca de Noé en el Ararat». El Món (29 d'abril de 2010). Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ «Aixina es va forjar la clavada de l'Arca de 'No-És'». El Món. Consultat el 9 de juny de 2021.
- ↑ «Researcher Claims Noah's Ark Find a Big Hoax». CBN News. Archivat des de l'original, el 2 de decembre de 2010. Consultat el 9 de juny de 2021.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anomalía de Ararat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.