Anisolepis grilli
El camaleoncito selvático (Anisolepis grilli) és una espècie del gènero de fardachos trepadores Anisolepis, de la família Polychrotidae. Habita en el centre-este d'Amèrica del Sur.
Noms vulgars
[editar | editar còdic]Ademés de camaleoncito selvático, també és denominat comunament fardacho arborícola selvático, fardacho arborícola misionero, lagartija arborícola, lagartija trepadora, etc.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1891 pel biòlec belga - anglés George Albert Boulenger.[2]
Per a alguns autors les espècies que integren el gènero Anisolepsis deurien ser colocades en les famílies Leiosauridae o en Iguanidae.[3]
- Etimologia
La etimologia del terme genèric, Anisolepis, deriva del idioma grec, a on anisos significa 'desigual' lepis significa 'escama', en referència a l'heterogeneïtat de la escamación. L'epítet específic grilli rendix honor al colector dels sintipos: el Dr. G. Franc Grill.
- Localitat tipo
La localitat tipo és: «Palmeira, Paraná, Brasil».
Característiques
[editar | editar còdic]Entre morro i cloaca, el cos del mascle pot aplegar a medir fins a 7,9 cm, mentres que el de la femella aplega fins als 9,7 cm.[1]
Presenta variats patrons de coloració, amén d'important dimorfisme sexual cromàtic.
Costums
[editar | editar còdic]En raó de la seua coloració críptica i comportament secretivo, molts detalls de la seua biologia permaneixen ignorats. Es mou entre la vegetació de manera llenta, quedant immòvil durant llarc temps. Se sap que front a una amenaça produïx un bufido obrint la boca i exhibint les seues comissures, les que presenten una coloració groc forta.[4]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Esta espècie és un endemisme de les selves del centre-este d'Amèrica del Sur.[3]
És coneguda de l'est del Brasil, en els estats de Mines Gerais, Ric de Janeiro, São Paulo, Paraná, Santa Catarina[5] i Riu Gran del Sur.[6]
També habita en la província de Missions, en el nordest de l'Argentina.[7]
Dos mostres estan etiquetades com «Montevideo, Uruguai», no obstant, s'ha posat en dubte esta localitat.[8]
Conservació
[editar | editar còdic]Este fardacho ha segut evaluat a nivell global com de «Preocupació Menor», ya que té una gran distribució i no està afectat per cap amenaça important, ni està somés a un descens de la seua població.
Esta espècie és molt comuna en les selves de la mata atlàntica i de les araucarias. En el estat de Paraná, és un dels fardachos més comuns.
Esta espècie ha segut categorizada en l'Argentina com “espècie amenaçada”.[9] La raó és que en ser esta una espècie forestodependiente, la profunda transformació que sofrix el seu hàbitat l'afecta d'un modo directe.[10] Es troba protegit per un àrea de conservació de nivell nacional: el parc nacional Iguazú.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Chébez, Juan Carlos (2008). Els que es van. Fauna argentina amenaçada. Tom I: amfibis i reptils, 1ra. Edició edició (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Ed.Albatros, pp. 320.
- ↑ Boulenger, G. A. (1891). Description of a new Iguanoid lizard of the genus Anisolepis. Ann. Mus. St. nat. Genova (2) 10: 909.
- ↑ 3,0 3,1 Anisolepis grilli Reptile database. Consultat el 24 de maig de 2013.
- ↑ Etheridge, R.; and Williams, I. (1991). A review of the South American lizard genera Urostrophus and Anisolepis (Squamata: Iguania: Polychrotidae). Bulletin of the Museum of Comparative Zoololgy 152 (5): 317-361.
- ↑ Bérnils, R. S.; Batista, M. A. & Bertelli, P. W. (2001). Cobres i fardachos do Val: levantamento dones espécies de Squamata (Reptilia, Lepidosauria) dona Bacia do Rio Itajai, Santa Catarina, Brasil. Rev. Est. Ambientais (Blumenau) 3 (1): 69-79.
- ↑ Boulenger, G.A. (1886). A synopsis of the reptils and batrachians of the province Rio Gran do Sul, Brazil. Ann. Mag. nat. Hist. (5) 18: 423-445.
- ↑ Cei, J. M. (1993). Reptils del noroest, nordest i est de l'Argentina. Museu Regionale Sci. Naturale Torino, Monografie 14: 1-949.
- ↑ Etheridge, R. and Williams, I. I. (1991). A Review of the south american lizard genera Urostrophus and Anisolepis (Squamata: Iguania: Polychridae). Bulletin of the Museum of Comparative Zoology 152(5): 317-361.
- ↑ Àvila, L.; Montero, R.; & Morant, M. (2000). Categorisació de les lagartijas i anfisbaenas d'Argentina: 51 - 74. En: Lavilla, I. O.; Richard, I.; Scrocchi, G. J. (eds.) Categorisació dels amfibis i reptils de la República Argentina. Associació Herpetológica Argentina (AHA), Tucumán, Argentina.
- ↑ Lavilla, Esteban; Richard, Enrique i Scrochi, Gustavo (2000) Categorisació dels amfibis i reptils de la República Argentina. Associació Herpetológica Argentina, 99pp.
- ↑ Chébez, J.C., Rei, N.R. i J.D. Williams (2005) Reptils dels Parcs Nacionals d'Argentina. LOLA. Buenos Aires. 75 pp.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Anisolepis grilli.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anisolepis grilli.- Este artícul conté una traducció derivada de «Anisolepis grilli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.