Anar al contingut

Anexió de Goa de 1961

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'anexió de Goa (també cridada invasió de la Índia portuguesa, invasió de Goa, o lliberació de Goa per les forces índies) va ser el procés per mig del qual l'Índia es anexionó l'Estat Portugués de l'Índia, els llavors territoris portuguesos de Goa, Damán i Diu, a partir de l'acció armada portada a terme per les Forces Armades de l'Índia en decembre de 1961. En l'Índia, esta acció es coneix com la «Lliberació de Goa». En Portugal es coneix com la «Invasió de Goa». Jawaharlal Nehru esperava que el moviment popular en Goa i la pressió de l'opinió pública mundial obligaren a les autoritats portugueses de Goa a concedir-li l'independència, pero sense èxit; en conseqüència, Krishna Menon va sugerir prendre Goa per la força.[1][2]

L'operació, denominada en clau Operació Vijay (que significa "Victoria" en sánscrito), va ser otorgada per les Forces Armades de l'Índia. Va implicar atacs aéreus, marítims i terrestres durant més de 36 hores, i va supondre una victòria decisiva per a l'Índia, posant fi a 451 anys de domini portugués sobre els enclavaments que encara li quedaven en el país. El combat va durar dos dies, i vintidós indis i trenta portuguesos varen morir en el combat.[3] El breu conflicte va generar una mescla d'elogis i condenes internacionals. En l'Índia, l'acció es va considerar una lliberació de territori històricament indi, mentres que l'Estat Novo portugués la va considerar una agressió contra el seu territori i els seus ciutadans. Justificant l'èxit de l'acció militar, Nehru va comentar que «els portuguesos, al final, no nos varen deixar una atra opció».[4][5]

Despuix del fi del govern portugués en 1961, Goa va quedar baix administració militar encapçalada pel major general Kunhiraman Palat Candeth com a vicegovernador.[6] El 8 de juny de 1962, el govern militar va ser reemplaçat per un govern civil quan el vicegovernador va nomenar un Consell Consultiu informal de 29 membres nominats per a ajudar-ho en l'administració del territori.[7]

Història

Ubicació de Goa en l'Índia actual.

Despuix de l'independència de l'Índia del Imperi Britànic en agost de 1947, l'Imperi Portugués va continuar mantenint un grapat d'enclavaments en el subcontinent indi (els territoris de Goa, Damán i Diu, i Dadra i Nagar Haveli), coneguts colectivament en espanyol com l'Índia portuguesa.

Durant este periodo, Portugal va estar governat pel règim del Estat Novo. Este govern era una dictadura dirigida per António d'Oliveira Salazar i un ferm defensor del colonialisme. L'Estat Novo considerava els territoris d'ultramar del Imperi Portugués com a extensions del propi Portugal. baix l'Estat Novo, Portugal va intentar perpetuar un vast imperi centenari en una superfície total de 2.168.071 quilómetros quadrats, mentres que atres antigues potències colonials, per a llavors, havien accedit en gran mida a les demandes de descolonisació i independència de les seues colónies d'ultramar.[8]

El 27 de febrer de 1950, el govern de l'Índia va solicitar al govern portugués que iniciara negociacions sobre el futur de les colónies portugueses en l'Índia.[9] Portugal va afirmar que el seu territori en el subcontinent indi no era una colónia, sino part del Portugal metropolità i, per lo tant, la seua transferència no era negociable, i que l'Índia no tenia drets sobre este territori perque la República de l'Índia no existia en el moment en que Goa va quedar baix el domini portugués.[10] Quan el govern portugués es va negar a respondre als recordatoris posteriors al respecte, el govern indi, l'11 de juny de 1953, va retirar la seua missió diplomàtica de Lisboa.[11]

Erro al crear miniatura:
Un bombarder English Electric Canberra de la Força Aérea Índia. La Força Aérea Índia va utilisar 20 bombarders Canberra, chicotets i llaugers.
Erro al crear miniatura:
Dassault MD 450 Ouragan de la Força Aérea Índia, este tipo d'avió va formar la columna vertebral dels atacs aéreus sobre Diu.
El buc de guerra portugués NRP Alfonso d'Albuquerque va ser destruït en els combats de 1961.

En 1954 Dadra i Nagar Haveli, que eren chicotets enclavaments portuguesos sense accés a la mar, varen ser invadits per nacionalistes indis, en respal del govern indi. La campanya militar va durar del 22 de juliol a l'11 d'agost de 1954.[12]

En 1956, l'embaixador portugués en França, Marcello Mathias, junt en el primer ministre portugués, António d'Oliveira Salazar, varen advocar per un referèndum en Goa per a determinar el seu futur. No obstant, esta proposta va ser rebujada pels ministres de Defensa i Assunts Exteriors. La demanda d'un referèndum va ser reiterada pel candidat presidencial, el general Humberto Prim, en 1957.[9]

Finalment el 10 de decembre de 1961, nou dies abans de l'acció armada, el president indi Jawaharlal Nehru va declarar a la prensa: «La permanència de Goa baix el domini portugués és impossible».[13]

En el nom clau Operation Vijay (Plantilla:Lang-hi Vijay, lit. "Victoria"), l'invasió militar, efectuada per les Forces Armades d'Índia, va terminar en 451 anys de sobirania portuguesa en la zona de la península del Indostán, ya que també es va produir l'expulsió lusitana de Damán, Diu i Angediva.

L'ofensiva índia va incloure forces terrestres, navals i aérees i es va desenrollar ràpidament sobre els territoris portuguesos, en una resistència llimitada per part de les tropes portugueses, que eren numèricament inferiors i tenien órdens d'evitar una guerra prolongada. En menys de 48 hores, les forces portugueses es varen rendir.

Per a l'Índia, es va tractar d'una "campanya de lliberació i recuperació" d'un territori que "li pertanyia", i que "li havia segut arrebatat 450 anys abans". L'Índia va argumentar que no va poder "recuperar" el territori abans, perque "durant 430 anys va estar somesa a dominació colonial".[14]

Portugal, en canvi, ho va considerar una invasió i violació de la seua sobirania. Es varen intentar manar reforços des de Lisboa, per ad açò es va demanar al Regne Unit l'us dels aeròdroms que controlava en el trayecte, pero va ser rebujat.[15] La desobediència per part del governador Manuel António Vassalo i Silva de les órdens del Govern portugués de realisar una resistència numantina, va ser interpretada com una traïció.

Per al Govern portugués el desenllaç va ser traumàtic perque era la seua possessió més preciosa en Àsia; en resposta, Portugal es va negar a acceptar el resultat dels fets, no reconeixent l'ocupació índia de Goa i va trencar immediatament relacions diplomàtiques en el país invasor. Portugal i l'Índia no restablirien relacions diplomàtiques fins que es va instaurar un nou Govern en Portugal en 1974.

Vintidós indis i trenta portuguesos varen morir en la lluita. El breu conflicte va suscitar una mescla d'alabanza i condena mundial.

Vore també

Referències

  1. ↑ Faleiro, Valmiki. Goa, 1961: The Complete Story of Nationalism and Integration (en en), Penguin Random House Índia Private Limited. ISBN 978-93-5708-175-7.
  2. ↑ The liberation of Goa.
  3. ↑ Praval, Major K. C. (2009). Indian Army after Independence, New Delhi: Lancer, pp. 214. ISBN 978-1-935501-10-7.
  4. ↑ Rubinoff, A. G. (1998). The Construction of a Political Community: Integration and Identity in Goa, SAGE Publications, p. 74. ISBN 978-0-7619-9259-2.
  5. ↑ Ohajunwa, I. (1992). Índia-US Security Relations, 1947-1990, Chanakya Publications, p. 50. ISBN 978-81-7001-090-6.
  6. ↑ «Obituary of Lt-Gen K. P. Candeth».
  7. ↑ «Infrastructure | Goa Legislative Assembly».
  8. ↑ «Portugal não é um país pequeno: superfície do império colonial português comparada com a dos principais països dona Europa, Penafiel, [ca 1935 - Biblioteca Nacional Digital]».
  9. ↑ 9,0 9,1 «Operação Vijay 18 a 19/12/1961» (en pt).
  10. ↑ Goa was first recognised as equal to the metropolis in the Royal Charter of 1518, and affirmed in subsequent legislation. The term 'province' was first used in 1576, and the term 'overseas provinces' used in virtually all legislation and constitutions thereafter, i. g. Art. 1–3 & Art. 162–64 of 1822 Constitution online [1] archivat en Wayback Machine., 1826 constitution online [2] archivat en Wayback Machine., Art. I & Title X of the constitution of 1838 online [3] archivat en Wayback Machine., Title V of the Republican constitution of 1911 online [4] archivat en Wayback Machine. and the 1932 Constitution of the Estat Novo.
  11. ↑ «Goa's Freedom Movement». Lambert Mascarenhas, "Goa's Freedom Movement," excerpted from Henry Scholberg, Archana Ashok Kakodkar and Carmo Azevedo, Bibliography of Goa and the Portuguese in Índia New Delhi, Promilla (1982)
  12. ↑ P S Lele, Dadra, and Nagar Haveli: past and present, Published by Usha P. Lele, 1987,
  13. ↑ Rotter (2000), p. [https://books.google.com/books?id=uPx4vb99RUoC&pg=PA185 185]
  14. ↑ White, 2004, p. 9.
  15. ↑ La Vanguardia Espanyola, 6 de juny de 1973

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anexió_de_Goa_de_1961&oldid=1399040»