Anexió
Una anexió[1], dins del dret internacional públic, és l'adquisició forçosa i afirmació de propietat llegal per part d'un Estat sobre el territori d'un atre Estat, usualment despuix d'una ocupació militar.[3] A diferència de la conquista, a on un país s'apodera del territori d'una atra nació com a resultat d'una guerra,[5] i la cessió, a on el territori és entregat per mijos diplomàtics,[7] l'anexió és una adquisició unilateral del territori.[9]
En l'actualitat se li sol considerar un acte ilegal,[7] encara que pot alcançar llegitimitat si aplega a ser àmpliament reconegut per atres Estats i organismes internacionals.[13][14]
L'ilegalitat de l'anexió implica que els Estats que porten a terme tals actes solen evitar usar la paraula «anexió» en descriure les seues accions.[17]
Anexió anteriors a la fundació de les Nacions Unides
- Anschluss: Anexió d'Àustria per part de l'Alemània nazi en març de 1938.
Anexió de la regió dels Sudetes per part d'Alemània en 1938.
Anexió des de la fundació de les Nacions Unides
Resulta difícil donar eixemples de anexió, puix no sol ser un terme en el que el govern se senta cómodo; pero alguns casos sí estan clars, inclús baixe resolucions de l'ONU. Casos de anexió són:
- Tibet per China en 1950.
- Alts del Golán per Israel en 1967.
- Vietnam del Sur per Vietnam del Nort en 1975.
- Timor Oriental per Indonèsia en decembre de 1975.
- Kuwait per Iraq en 1990.
- Crimea per Rússia en 2014.
Atres casos no tan clars ho constituïxen:
- El Sàhara Occidental per Marroc en 1975 a on la primera no va aplegar a ser una nació independent, pese a estar previst un referèndum per a tal fi.
- Els Territoris Palestins per Israel (Galilea), Egipte (la Franja de Gaza) i Jordània (Cisjordània) durant el transcurs de la guerra àrap-israelita de 1948. Va ser més be un repartiment, més que una anexió poc clara: Palestina no va aplegar a ser una nació independent puix la Lliga Àrap va pospondre la seua independència fins a la destrucció d'Israel i la seua desaparició com a Estat independent. La derrota àrap en la guerra citada ho va impedir.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [2].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [4].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ 7,0 7,1
[6]. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «FOOTNOTEHofmann2020» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [8].
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [11]; [12].
- ↑ «Annexation» (en inglés). Enciclopedia Británica (28 de noviembre de 2023). Consultat el 24 de septiembre de 2024.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ [15]; [16].
Bibliografia
- Plantilla:Cita Enciclopedia Británica
- Dajani, Omar M.(2017).«Symposium on revisiting Israel's settlements: Israel's creeping annexation».AJIL Unbound.Cambridge University Press.111ISSN 2398-7723.doi:10.1017/aju.2017.21.Consultat el 25 de septiembre de 2024.(en inglés)
- «Annexation}», Max Planck Encyclopedias of International Law (en inglés), Oxford University Press.
- Kohen, Marcelo G. (2017). «Conquest», The Law of Armed Conflict and the Use of Force: The Max Planck Encyclopedia of Public International Law (en inglés), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-878462-3. Consultat el 5 de abril de 2024.
- Korman, Sharon (1996). The Right of Conquest: The Acquisition of Territory by Force in International Law and Practice (en inglés), Clarendon Press. ISBN 978-0-19-158380-3. Consultat el 25 de septiembre de 2024.
- Rothwell, Donald; Kaye, Stuart; Akhtarkhavari, Afshin; Davis, Ruth (2014). «6.6 Cession and Annexation», International Law: Cases and Materials with Australian Perspectives (en inglés), Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-69119-3. Consultat el 5 de abril de 2024.