Anex:Rius d'Hondures
Els rius d'Hondures és una llista parcial dels rius en Hondures, incloent els que compartix en els seus veïns; vore també Hidrografia d'Hondures. Es distinguixen d'acort al punt a on desemboquen: la vertent del Mar Carib o l'alvertent del Golf de Fonseca (Oceà Pacífic). La Comissió Permanent de Contingències és la que decreta alertes pels desbordament de rios.[1]
Els següents rius i els seus afluents són estructurats d'est a oest per una persones
Alvertent de la Mar Carib
[editar | editar còdic]
- Ric Coco (Riu Segòvia) 550km de llongitut
- Riu Cruta
- Riu Nakunta
- Riu Mocorón
- Riu Warunta
- Riu Patuca 500km de llongitut
- Riu Sigre
- Ric Banana 85km de llongitut
- Riu Negre, Riu Sico, o Tinto 215km de llongitut
- Riu Aguán 225km de llongitut
- Riu Yaguala (Riu Mangulile)
- Riu Papaloteca
- Riu Cangrejal
- Riu Danto
- Ric Cuiro
- Riu Leán
- Ric Tela
- Riu Ulúa 300km de llongitut
- Riu Humuya
- Riu Blanco
- Riu Otoro (Riu Gran de Otoro)
- Riu Jicatuyo
- Riu Chamelecón 200km de llongitut
- Riu Motagua
Descripcions dels majors
[editar | editar còdic]
La majoria dels rius hondurenys desemboquen en la mar Carib, són els més extensos i caudalosos del país. Estos rius, "presenten trams de joventut, madurea i vellea en el seu cicle d'erosió."[2] Els rius més importants de l'alvertent del Carib són: El Chamelecón, Ulúa, Aguán, Lligguen, Tinto o riu Negre, Patuca, i Segòvia.
El Coco, Wanks o Segòvia és l'últim dels rius de la costa nort d'Hondures i el segon riu més llarc de Centroamérica (550 km) per darrere del Usumacinta de Guatemala i Mèxic. Este riu forma part de la llínea divisòria entre Hondures i Nicaragua; naix en la montanya de la Botija en Choluteca; entre els seus afluents estan; el Poteca el Rus Rus i el Bocay. En desembocar el Segòvia en l'oceà ho fa per dos braços principals: el major va al propi veta Gràcies a Deu, a on termina el territori hondureny.
El Chamalecón és un riu de prou llarc (200 km); pero recorre comparativament una secció estreta del país i deu a açò el no ser caudaloso. La seua corrent és ràpida i està plena de baixos. Naix en la falda oriental de la montanya del Gallinero, en la cordillera del Merendón, a poques llegües al oroeste de Santa Rosa de Copán; rega els departaments de Copán, Santa Bàrbara i Cortés i corre al peu de la montanya de Omoa, al sur, separat per una llínea de tossals del riu Santiago, que seguix paralel a ell, terminant aquelles en la vall de Sula i desembocant el Chamalecón a l'orient de l'estany de Alvarado.
El Ulúa, és el riu més ample d'Hondures i per tant el que major cabal d'aigües aboca en l'oceà, a l'orient del Chamalecón, llevat tal volta el Segòvia, despuix d'haver recorregut una gran extensió de territori, que comprén casi la tercera part d'ell. Ho formen la reunió dels rius Blanco, Humuya, Otoro, Sulaco.
El riu Tinto o Negre, naix en la montanya de Fra Pedro en la serra de Agalta en el seu curs és conegut com Sico. Prop ya de la costa, es dividix en tres braços: Un desemboca en l'estany de Garbell...i els atres dos braços van directament a el mar. La seua extensió total és com de 215 km. La barra d'este riu és mala i variable, i el seu calat varia, segons les estacions.
El riu Lligguen naix al noroest de la ciutat de Yoro, en les montanyes de Nom de Deu; té una llongitut de 60 km. Cobrix una superfície agrícola de 883 km², i cobrix una conca de 1885 km². En la seua desembocadura forma la barra Colorat en el departament de Atlántida.
l'Aguán o Romà, riu caudaloso i molt estés que naix en les montanyes de Sulaco, prop de Yorito, en el departament de Yoro, i despuix de recórrer una extensió total com de 222 km, desemboca en la mar a l'est de Trujillo i de Punta Castella. En la seua desembocadura es dividix en una multitut de braços, formant una àmplia delta; la seua vall és un dels més extensos i fèrtils del país.[3]
El Motagua naix en territori de Guatemala; té una llongitut de 486 km.[4] Per lo que és considerat el riu més llarc de Guatemala. Cobrix una conca de 2539 km². Al final del seu trayecte servix de llímit entre les repúbliques de Guatemala i Hondures. Despuix d'haver corregut per la base nort de la montanya de Omoa desemboca en el golf d'Hondures.
El Patuca, que fluïx en l'extrem noreste d'Hondures, té el seu orige en l'unió dels rius Guayambre, Jalán, Guayape i Telica, engrossant-ho molts atres afluents, alguns d'importància. Despuix de recórrer els departaments d'Olancho i Gràcies a Deu desemboca en per dos braços un va a donar a l'estany de Brus i l'atre a la mar Carib. Este riu té una llongitut màxima de 500 km i cobrix una conca de 24 695 quilómetros quadrats.
Alvertent de l'Oceà Pacífic
[editar | editar còdic]- Riu Negre
- Riu Choluteca (Riu Gran o Choluteca) 250km de llongitut
- Riu Nacaome 90km de llongitut
- Riu Goascorán 115km de llongitut
- Riu Lempa
Descripcions
[editar | editar còdic]
El riu Goascorán naix en la vall de Comayagua i pot dir-se que té el seu orige en els mateixos llocs que el Humuya. Mentres el Humuya corre cap al nort, el Goascorán s'encamina directament al Sur. "Per lo que estos dos rius que caminen en contra direcció, tallen completament, la cordillera de mar a mar, obrint una vall travessera." El Goascorán termina en el golf de Fonseca, recorrent una vall la part baixa de la qual i propenca a la costa és sumament fèrtil. Les poblacions de Sant Antonio del Nort, Caritat, Saco. Aramecina i Goascorán queden sobre les seues riberes, no és navegable, té de llarc 115 km.
El riu Choluteca o Gran naix en les montanyes de Lepaterique i seguix en direcció este i nordest fins a passar per Tegucigalpa a on se li reunixen el Guacerique i el Chimbo o Chiquito; des d'ací seguix rumbo al Nort, descrivint un semicírcul a Est i Sur, recorre les departaments del Paraís i Choluteca i desemboca en el golf de Fonseca, passant abans per la capçalera de l'últim dels departaments nomenats i pel poble de Marcovia. Té una llongitut de 250 km i cobrix una conca de 7570 km².[5]
El riu Negre, que naix en el cerro de Caguasca, en la frontera de Nicaragua. Forma la llínea de llímits entre esta República i la d'Hondures, des de la seua unió en el riu Guasaule fins a la seua desembocadura en el golf de Fonseca. Té una llongitut de 85 km, cobrix una conca de 1690 km² i una superfície agrícola de 231 km².
El Nacaome; naix també en la montanya de Lepaterique, desemboca en la baïa de Chismuyo en el golf de Fonseca. Els seus principals afluents són: Loma, Moramulca i Guacirope. Té una llongitut de 90 km i la seua conca té 2642 km² de superfície. També són part de l'alvertent del Pacífic hondureny atres rius de menor importància com: El Sumpul, Torola, Guarajambala i l'Aigua Calenta.[6].
El riu Lempa té les seues fonts en territori hondureny. Entre els seus principals afluents es troben el Torola, Guarajambala, Mocal i Sumpul. "La conca trinacional del Riu Lempa posseïx un àrea total de 17.790 km² dels quals, 10.082 km² corresponen al Salvador, 5251 km² a Hondures i 2457 km² a Guatemala. La llongitut del caixer principal és de 422 km dels quals 360,2 km corren dins de territori salvadoreny."[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alerta per desbordament de rius en Hondures
- ↑ Enciclopèdia d'Hondures. Grup Oceà, Daniel Torras, 2001. Barcelona, Espanya. ISBN 84-494-1943-3
- ↑ Enciclopèdia d'Hondures. Grup Oceano, Daniel Torras, 2001. Barcelona, Espanya. ISBN 84-494-1943-3
- ↑ insivumeh.gob. «Principals rius de Guatemala». insivumeh. Consultat el 11 d'agost de 2013.
- ↑ usgs.gov. «Data for the Choluteca Watershed». Real-Clave Streamflow and Rainfall. Consultat el 8 d'agost de 2013.
- ↑ usgs.gov. «Real-Clave Streamflow and Rainfall Data for the Nacaome Watershed». Water Resources of the Caribbean. Consultat el 8 d'agost de 2013.
- ↑ Walter Hernandez. «Naiximent i Desenroll del Rio Lempa». Servici Nacional d'Estudis Territorials. Consultat el 11 d'agost de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Ríos de Honduras» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.