Anex:Punts extrems de Catalunya
Esta és una llista dels punts extrems de Catalunya (Espanya):
Latitut i llongitut
[editar | editar còdic]- Punt més al nort: terme municipal de Bausén, Lleida. Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
- Punt més al sur: terme municipal de Alcanar, Tarragona. Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
- Punt més al oest: terme municipal de Cenia, Tarragona. Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
- Punt més al este: Veta de Creus (terme municipal de Cadaqués, Girona). Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Altitut
[editar | editar còdic]- Punt més elevat: Pica d'Estats (3143 m s. n. m.), en el terme municipal d'Alíns, Lleida.
- Municipi en capital municipal més elevada: Maranges, Girona (1539 m s. n. m.).
- Ferrocarril més elevat: Tren cremallera del Valle de Nuria, Girona (1964 m s. n. m. en l'estació d'esquí de Valle de Nuria).
- Aeroport més elevat: Aeroport d'Andorra-La Seu (800 m s. n. m.), en els térmens municipals de Montferrer Castellbó i Ribera de Urgellet.
- Aeròdrom més elevat: Aeròdrom de la Cerdanya (1092 m s. n. m.), en els térmens municipals de Fontanals de Cerdanya i Dones, Girona.
Distància
[editar | editar còdic]- Major distància en llínea recta dins de Catalunya: 316 quilómetros, des de el T. M. de Cenia fins al Veta de Creus (T. M. de Cadaqués).
- Major distància entre capitals de província: 186 quilómetros, entre Girona i Lleida.
- Menor distància entre capitals de província: 72 quilómetros, entre Lleida i Tarragona.
Urbanisme
[editar | editar còdic]- Municipi més poblat: Barcelona (1 608 746 habitants).[1]
- Municipi menys poblat: Gisclareny (27 habitants).[1]
Arquitectura i ingenieria
[editar | editar còdic]
- Edifici(s) més alt: Hotel Arts i Torre Mapfre (154 metros), en Barcelona.
- Túnel més llarc: Túnel de Viella-Alfonso XIII (5260 metros), en el terme municipal de Viella i Mig Arán.
- Pont més llarc: Pont colgante de Amposta (134 metros), en Amposta.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Taula2861» (en és). www.ine.es. Consultat el 11 de novembre de 2017.
- ↑ Generalitat de Catalunya. «Cercador Inventari del Patrimoni - Pont Penjant d'Amposta» (en català). Generalitat de Catalunya. Consultat el 11 de novembre de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Puntos extremos de Cataluña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.