Túnel de Viella
El túnel de Viella és un túnel carreter situat en el Pirineu central que comunica les comarques d'Alta Ribagorza (província de Lleida) i Valle de Arán (província de Lleida, Catalunya, Espanya). Forma part de la carretera N-230, que unix la ciutat de Lleida en Viella (capital de la vall de Arán), i la frontera francesa.
El nou Túnel de Viella-Juan Carlos I pel que circula el tràfic rodat té una llongitut de 5230 metros i dispon de tres carrils de circulació, dos carrils en sentit ascendent Viella-Vilaller i un carril en sentit descendent Vilaller-Viella. El nou Túnel de Viella-Juan Carlos I va paralel al túnel de Viella-Alfonso XIII, el qual es deixa exclusivament per al pas unidireccional de mercaderies perilloses i com a galeria d'evacuació del nou Túnel de Viella.
La boca Sur del Túnel de Viella es troba a una altitut de 1593 metros, en el barranc de Mulleres, i la boca Nort es troba a 1396 metros, en el Barranc deth Pòrt.
El nou Túnel de Viella-Juan Carlos I es va inaugurar en 2007, substituint a l'antic Túnel de Viella-Alfonso XIII que es va inaugurar en 1948.
Història
[editar | editar còdic]Túnel de Viella-Alfonso XIII
[editar | editar còdic]
L'idea de comunicar la Vall de Arán en el restant d'Espanya per mig d'un túnel baix el massiç pirenaic va ser presa en consideració per primera volta en el XIX. Pascual Madoz, polític de l'época isabelina molt aficionat a la geografia, va encarregar un proyecte als ingeniers francesos Auriol i Partiot, pero, per raons tècniques i econòmiques, mai es va aplegar a realisar.
En 1924, durant una visita d'Alfonso XIII al Valle de Arán, els habitants de la vall li varen solicitar formalment que impulsara la construcció d'un túnel que posara fi al secular aïllament d'esta vall espanyola situada en la cara nort del Pirineu. El proyecte es va posar en marcha pero, per l'inestabilitat política d'aquells anys i a la Guerra Civil, no va ser conclós fins a 1948. Les seues obres d'excavació varen durar, en algunes interrupcions, 22 anys.[1] Este primer túnel, batejat en el nom del monarca, va trencar, per primera volta en l'història, l'aïllament hivernal de la vall, que solament podia comunicar-se en el restant d'Espanya a través del complicadísimo pas de montanya de La Bonaigua. L'autor del proyecte i director de l'obra fins a la seua finalisació va ser l'ingenier de camins Felipe Cabredo Mur.[1][2]
El primer túnel té 5260 metros de llongitut, un esgambi de 7,5 metros i dos carrils de circulació, un per a cada sentit. El seu esgambi total és de 7 m, corresponent 3 m a cada carril de circulació i 0.50 m a cada acera lateral existent. Posseïx una pendent mija del 5%. Fins a l'obertura del nou Túnel de Viella, esta infraestructura rebia un tràfic superior als 6000 vehículs/dia en jornades punta i més de 700 camions, molts d'ells de matèries perilloses.
A partir de l'obertura del nou Túnel de Viella-Juan Carlos I, l'antic túnel va passar a tindre la funció de galeria d'evacuació del primer, conectat en ell a través de 12 galeries d'evacuació situades cada 400 metros.
En juliol de 2011 es va habilitar el túnel per al pas de matèries perilloses (MMPP), per a això es varen instalar panels de mensage variable en les boques, senyales aspa-flecha, postes SOS, barreres i semàfors per al control de pas de les MMPP des del centre de control del Túnel de Viella.
Túnel de Viella-Juan Carlos I
[editar | editar còdic]
En els anys 80 el gran creiximent econòmic del Valle de Arán i l'aument del tràfic varen evidenciar que el túnel era insuficient. Ademés, les directrius europees per a túnels anaven endurint-se, i el de Viella no complia casi cap de les normes de seguritat recomanades per la seua antiguetat. En 1989 es va efectuar un estudi per a desdoblar del túnel construint un de nou adjacent a l'anterior. L'anteproyecte va superar la Declaració d'Impacte Ambiental en 1996 i va ser aprovat finalment en 1997. Despuix del greu accident del túnel de Mont Blanc, en els Alps, en 1999 es va redactar el proyecte definitiu, que va ser aprovat un any més tart, donant començ les obres en 2002. Despuix de dos anys de retart, el nou túnel, batejat esta volta en el nom de Juan Carlos I, es va inaugurar el 4 de decembre de 2007.
El Túnel de Viella-Juan Carlos I té una llongitut de 5230 metros, en un esgambi de 12 metros distribuïda en 3 carrils de circulació de 3,5 metros cada u, dos en sentit ascendent Lleida i un en sentit descendent Viella, mijana i vorals de 0,5 metros i aceres d'1 metro d'esgambi en abdós hastiales. Cada 400 metros dispon d'una galeria d'evacuació (un total de 12) que comuniquen en el túnel de Viella-Alfonso XIII, servint este com a galeria d'evacuació en cas d'emergència, també dispon de postes SOS cada 200 metros en abdós hastiales.
Dispon d'allumenament permanent i d'emergència, 106 boques d'incendi equipades, 52 hidrantes i 52 ramals de diluvis que s'activen en cas d'incendi. També dispon de doble envestiment elèctric, sistemes d'alimentació ininterrompuda i grups electrogens distribuïts en estacions elèctriques a lo llarc del túnel. La raó per la qual es varen dissenyar dos carrils d'eixida de la vall estreba en l'altitut de les boques. La boca nort, la corresponent al Valle de Arán, està a 1400 m s. n. m., mentres que la sur, la de la Ribagorza, a 1605 m s. n. m. Açò implica que l'eixida de la vall té una pendent del 4,57% per lo que el carril dret està dedicat als vehículs més llents.
Accidents
[editar | editar còdic]El primer túnel de Viella, a pesar de la seua antiguetat i de les contínues denúncies per la falta de mides de seguritat del mateix, solament va registrar dos accidents de gravetat en les seues 59 anys de servici, en abdós casos per afegitons posteriors a la seua inauguració i no per problemes estructurals.
Accident d'agost de 2003
[editar | editar còdic]En la primera semana d'agost de 2003, es va afonar una chicoteta part de l'encofrat de formigó en el tram central del túnel. L'accident no va provocar ferits ni danys greus. L'afonament es va produir per les voladures en les obres de construcció del segon túnel, que corre paralel a l'antic. El túnel va estar tancat al tràfic durant dos dies.
Accident de febrer de 2007
[editar | editar còdic]L'11 de febrer es varen derrocar 100 metros de fals sostre que s'havien afegit a la boca nort durant unes obres d'acondicionament en els anys 80. No va haver ferits i els danys materials varen ser lleus. El túnel va ser tallat al tràfic fins al dia 16 de febrer.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Peris Torner, Juan. Ferrocarrils d'Espanya: «Ferrocarril auxiliar de les obres del túnel de Viella».
- Archivat el 30 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine. www.spanishrailway.com. Consultat el 28 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Túnel de Viella» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.