Anar al contingut

Anex:Patrimoni de la Humanitat en Tailàndia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Bens culturals i naturals

[editar | editar còdic]

Tailàndia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Erro al crear miniatura: Ciutat històrica de Ayutthaya
Be cultural inscrit en 1991.
Localisació: Província de Phra Nakhon Si Ayutthaya
Fundada cap a l'any 1350, Ayutthaya va ser la segona capital de Siam despuix de Sukhotai. En el sigle XVIII va ser destruïda pels birmans. Els seus vestigis, entre els que destaquen les prang (torres-relicarios) i varis monasteris de proporcions jagantesques, permeten fer-se una idea de la seua esplendoroso passat. (UNESCO/BPI)[1]
Archiu:Black-headed Woodpecker.jpg Santuaris de fauna de Thungyai Huai Kha Khaeng
Be natural inscrit en 1991.
Localisació: Província Kanchanaburi, Província Tak i Província Uthai Thani
Situats en la regió fronteriça en Myanmar, estos santuaris relativament intactes comprenen més de 600.000 hectàrees i posseïxen casi tots els tipos de bosc que es donen l'Àsia Sudoriental continental. Alberguen una gama d'espècies animals molt diversa que comprén el 77 % dels grans mamífers (elefants i tigres), el 50 % de les aus de gran tamany i el 33 % dels vertebrats terrestres de la regió. (UNESCO/BPI)[2]
Archiu:Lotusbudwchetthaeo0408.jpg Ciutat històrica de Sukhothai i les seues ciutats històriques associades
Be cultural inscrit en 1991.
Localisació: Província Sukhothai i Província Kamphaeng Phet
Capital del primer regne de Siam durant els sigles XIII i XIV, Sukhothai conserva esplèndits monuments ilustrativos de la primera época de l'arquitectura tailandesa. La gran civilisació que va florir en esta ciutat va ser producte de la ràpida assimilació de numeroses influències i tradicions antigues locals, que va donar lloc molt pronte a lo que s'ha donat en cridar el “estil sukhothai”. (UNESCO/BPI)[3]
Archiu:Ban Chiang excavations.jpg Lloc arqueològic de Ban Chiang
Be cultural inscrit en 1992.
Localisació: Província Udon Thani
Considerat el més important poblament prehistòric de l'Àsia Sudoriental descobert fins a la data, el lloc de Ban Chiang és testic d'una etapa decisiva de l'evolució cultural, social i tecnològica de la humanitat, ya que els seus vestigis constituïxen les primeres proves de l'existència d'una agricultura i d'una producció i utilisació dels metals en la regió. (UNESCO/BPI)[4]
Archiu:Khao Yai national park - Heo Suwat waterfall.jpg Conjunt forestal de Dong Phayayen - Khao Yai
Be natural inscrit en 2005.
Localisació: Províncies de Saraburi, Nakhon Nayok, Nakhon Ratchasima, Prachinburi, Sa Kaeo i Buri Ram
Este complex forestal s'estén a lo llarc de 230 km, en direcció este-oest, des del parc nacional de Ta Phraya, situat no llunt de la frontera en Camboya, fins al parc nacional de Khao Yai. Alberga més de 800 espècies animals, entre les que es conten 112 de mamífers (en dos classes de gibones), 392 d'aus i 200 de reptils i amfibis, i revist una gran importància per a la conservació d'algunes que es troben amenaçades a nivell mundial. Entre estes últimes hi ha una en perill crític d'extinció, quatre amenaçades i dèneu vulnerables. El complex forestal posseïx un abundant número d'ecosistemes importants de bosc tropical susceptibles d'oferir un hàbitat viable per a la supervivència d'eixes espècies animals a llarc determini. (UNESCO/BPI)[5]
Archiu:Kaeng Krachan (2).jpg Complex dels boscs de Kaeng Krachan
Be natural inscrit en 2021.
Localisació: Províncies de Ratchaburi, Phetchaburi i Prachuap Khiri Khan
El lloc està situat a lo llarc de l'alvertent tailandés de la cordillera de Tenasserim, que forma part d'una cresta montanyosa de granit i pedra calcàrea que va del nort al sur de la península de Malaca. Situat en un encreuament entre els recursos faunísticos i florals del Himalaya, Indochina i Sumatra, el complex alberga una rica biodiversitat. En ella predominen els boscs sempervirentes/secs perennes i humits perennes, en alguns boscs mixts caducifolios, boscs montanos i boscs caducifolios de dipterocarpáceas. (UNESCO/BPI)[6]
Archiu:Prang Si Thep - Si Thep.jpg Ciutat Vella de Si Thep i els seus monuments associats de Dvaravati
Be cultural inscrit en 2023.
Localisació: Província Phetchabun
Es tracta d'un lloc en série que consta de tres parts: una ciutat bessona característica, en una ciutat interior i una atra exterior rodejades de fossos; l'enorme i antic monument de Khao Klang Nok; i la milenària cova de Khao Thamorrat. En conjunt, estos jaciments representen l'arquitectura, les tradicions artístiques i la diversitat religiosa de l'imperi Dvaravati, que va florir en Tailàndia Central entre els sigles VI i X, demostrant les influències índies. L'adaptació local de dit acervo va donar lloc a una tradició artística distintiva coneguda com l'Escola d'art de Si Thep, que més vesprada va influir en atres civilisacions del surest asiàtic. (UNESCO/BPI)[7]
Archiu:Rock formation in Phu Phra Bat.jpg Phu Phrabat, un testimoni de la tradició de les pedres Sema del periodo Dvaravati
Be cultural inscrit en 2024.
Localisació: Província Udon Thani
El lloc ilustra la tradició de les pedres Sema del periodo Dvaravati (sigles VII a XI i. c.). Encara que els materials utilisats com a marcadors dels llímits sagrats de les zones de pràctica monástica del budisme Theravada varien, l'us extensiu de pedra solament es troba en la regió del replanell de Khorat, en Àsia Sudoriental. L'arribada del budisme en el sigle VII va provocar un aument de l'edificació en pedres Sema en tota la regió durant més de quatre sigles. La zona de la montanya de Phu Phrabat conserva el major conjunt del món de pedres Sema in situ del periodo Dvaravati, un testimoni de la tradició que, en la seua época, va prevaldre en la regió. La magnitut de pedres Sema i la modificació de les formacions rocoses ha transformat el paisage natural en un centre religiós, i les pintures rupestres presents en la superfície de 47 abrics rocosos constituïxen la prova física de que el ser humà va ocupar la zona durant més de dos milenis. (UNESCO/BPI)[8]
Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Tailàndia.
*Ciutat històrica de Sukhothai i les seues ciutats històriques associades
**Conjunt forestal de Dong Phayayen - Khao Yai
***Complex dels boscs de Kaeng Krachan

Llista indicativa

[editar | editar còdic]

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Tailàndia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 2 de febrer de 2017,[9] ha presentat els següents llocs:

Archiu:Phimai- caps block 57 .jpg Phimai, la seua ruta cultural i els temples associats de Phanomroong i Muangtam

Be cultural

Propost en 2004

Archiu:วัดพระมหาธาตุวรมหาวิหาร.jpg Wat Phra Mahathat Woramahawihan, Nakhon Si Thammarat

Be cultural

Propost en 2012

Archiu:Chiangmai wchluang04.jpg Monuments, llocs i paisage cultural de Chiang Mai, capital de Lanna

Be cultural

Propost en 2015

Archiu:Wat Pha Tat Phanom. caps block 70 Phra That Phanom, els seus edificis històrics relacionats i el paisage associat

Be cultural

Propost en 2017

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

[editar | editar còdic]

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image Nom Any Tipo Descripció
Archiu:ท้องสนามหลวง1.jpg Illa de Rattanakosin 1989–1996 K
Archiu:TaRuTao14.jpg Parc Nacional Tarutao 1991–1991 N

Patrimoni cultural immaterial

[editar | editar còdic]

Actualment Tailàndia no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]