Anex:Patrimoni de la Humanitat en Canadà

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Canadà conta actualment en 22 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, huit dels quals són culturals i el restant naturals.

Bens culturals i naturals

Els següents llocs en Canadà han segut declarats Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Lloc Històric Nacional de L'Anse aux Meadows
	Be cultural inscrit en 1978.
	Localisació: Terranova i Labrador
	Zona de protecció: 8056 ha.
	Situat en l'extrem de la Gran Península del Nort de l'illa de Terranova, este parc alberga els vestigis d'un assentament vikingo del sigle XI, que proven una primera presència dels europeus en el continent americà des d'eixa época. Les excavacions han posat al descobert vestigis d'edificis construïts en gleves de turba i armassons de fusta, anàlecs als trobats en Groenlàndia i Islàndia. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional Nahanni
	Be natural inscrit en 1978.
	Localisació: Territoris del Noroest
	Zona de protecció: 476.560 ha.
	Situat a lo llarc del Nahanni Sur, un dels rius més espectaculars d'Amèrica del Nort, este parc posseïx profunts canons i grans cascades, aixina com un conjunt únic de grutas càrstiques. El parc alberga ademés numeroses espècies d'animals característiques dels boscs boreales, com el llop, l'orso grizzli i el caribú. En el mig alpí del parc es poden trobar també el muflón de Dall i la cabra montés. (UNESCO/BPI)

	Parc Provincial dels Dinosauris
	Be natural inscrit en 1979.
	Localisació: Alberta
	Zona de protecció: 7493 ha.
	Situat en la zona desértica de la província d'Alberta, este parc de bellíssims paisages conté els més importants vestigis de la "Era dels Reptils" trobats fins a la data. Es tracta concretament de 35 espècies de dinosauris que varen viure fa uns 75 millons d'anys. (UNESCO/BPI)

Erro al crear miniatura:	Kluane / Wrangell-St. Elias / Baïa dels Glaciars / Tatshenshini-Alsek
	Be natural inscrit en 1979, extensions en 1992 i 1994.
	Este ben és compartit en '[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]
	Localisació: Yukón i Columbia Britànica (Canadà) / Alaska (Estats Units)
	Zona de protecció: 9.839.121 ha.
	Este impressionant conjunt de glaciars i picos elevats està situat a abdós costats de la frontera entre el Canadà (Territori del Yukón i Columbia Britànica) i els Estats Units d'Amèrica (Alaska). Els seus espectaculars paisages naturals són refugi de numerosos orsos grizzli, caribúes i muflones de Dall. El lloc conta ademés en el camp de gèl més vast del món situat fòra de la zona polar. (UNESCO/BPI)

Archiu:Haida villagesite.jpg	S<o>G</o>ang Gwaay
	Be cultural inscrit en 1981.
	Localisació: Columbia Britànica
	El llogaret de Ninstints està situada en una chicoteta illa front a la costa occidental de l'archipèlec de la Reina Carlota (Haida Gwaii). Els vestigis de vivendes i tòtems esculpidos de caràcter funerari i commemoratiu constituïxen un testimoni de l'art i el modo de vida del poble haida. El lloc celebra la relació dels haida en la terra i la mar, aixina com la seua cultura encara viva, i proporciona també una clau visual de les seues tradicions orals. (UNESCO/BPI)

Archiu:Head-Smashed-In.jpg	Precipici dels Bisontes de Head-Smashed-In
	Be cultural inscrit en 1981.
	Localisació: Alberta
	Zona de protecció: 4000 ha.
	En este lloc del suroest de la província d'Alberta, s'han trobat vestigis de pistes balizadas, restants d'un campament de natius i un túmulo en enormes cantitats de osamentas de bisontes. Tots estos elements ilustren una costum practicada durant sis milenis pels pobladors aborigen de les grans planures d'Amèrica del Nort. Gràcies al seu exacte coneiximent de la topografia del terreny i del comportament dels bisontes, els natius acossaven les seues manades fins a un precipici per a despeñarlas. Després, descuartizaban als animals en un campament instalat en la base del despeñadero. (UNESCO/BPI)

Archiu:Wood-Buffalo- caps block 46 Gros Beak Lake 2 98-07-02.jpg	Parc Nacional del Búfalo dels Boscs
	Be natural inscrit en 1983.
	Localisació: Alberta / Territoris del Noroest
	Zona de protecció: 4.480.000 ha.
	Situat en les planures de la regió central del nort del Canadà, este parc alberga la major població de bisontes salvages d'Amèrica i és l'àrea natural d'anidación de la grulla blanca americana. Entre les seues bellees naturals destaca la major delta interior del món, que es troba en la desembocadura del Riu de la Pau i del Atabasca. El parc té una superfície de 44.807 km². (UNESCO/BPI)

Archiu:Moraine lake in Banff national park.jpg	Parcs de les Montanyes Rocoses Canadenques
	Be natural inscrit en 1984, extensió en 1990.
	Localisació: Alberta / Columbia Britànica
	Zona de protecció: 2.299.104 ha.
	Els parcs contigus de Banff, Jasper, Kootenay i Yoho, junt en els parcs provincials de Mont Robson, Mont Assiniboine i Hamber, constituïxen una immensa zona de cims, glaciars, llac, cascades, canons i grutas calcáreas que formen un paisage montanyós espectacular. Ací es troba el jaciment fosilífero de Burgess Shale, famós pels restants d'animals marins de cos bla que conté. (UNESCO/BPI)

Archiu:Hôtel-Ville-Québec.jpg	Districte històric de l'antic Quebec
	Be cultural inscrit en 1985.
	Localisació: Quebec
	Zona de protecció: 135 ha.
	Fundada al començament del sigle XVII per l'explorador francés Champlain, la ciutat vella de Quebec està rodejada per una muralla en múltiples baluarts, portes i fortificacions, i és l'única ciutat d'Amèrica del Nort que l'ha conservat intacta. La Ciutat Alta, edificada en el cim del penya-segat, és encara el centre religiós i administratiu i posseïx numeroses iglésies, convents i atres monuments com el reducte Dauphine, la ciutadella i el castell Frontenac. Junt en els barris vells de la Ciutat Baixa, forma un conjunt urbà que és un excelent eixemple una ciutat colonial fortificada. (UNESCO/BPI)

Archiu:Gros Morne Fjord. caps block 69	Parc Nacional Gros Morne
	Be natural inscrit en 1987.
	Localisació: Terranova i Labrador
	Zona de protecció: 180.500 ha.
	Situat en la costa occidental de la província de Terranova, este parc presenta afloraments de la corfa oceànica profunda i de roques del mant terráqueo, que oferixen un eixemple excepcional de la deriva continental. Les glaciacions més recents han modelat un paisage espectacular format per terres baixes costeres, replanells alpins, fiorts, entanques glaciars, farallones abruptes, cascades i numerosos llac impolutos. (UNESCO/BPI)

Archiu:GlacierNP caps block 77 20010701.jpg	Parc Internacional de la Pau Glacier-Waterton
	Be natural inscrit en 1995.
	Este ben és compartit en '[[Image:Flag_of_Estados Unidos .png|20px]]
	Localisació: Alberta (Canadà) / Montana (Estats Units)
	Zona de protecció: 457.614 ha.
	En 1932, el Parc Nacional de Waterton Lakes (Província d'Alberta, Canadà) i el Parc Nacional de Glacier (Estat de Montana, EE.UU.) es varen fusionar per a formar “el primer parc internacional de la pau del món”. Situat a abdós costats de la frontera entre el Canadà i els Estats Units, este parc posseïx paisages d'excepcional bellea i una gran varietat d'espècies vegetals i mamífers, aixina com praderies, boscs i formacions geològiques alpines i glaciars. (UNESCO/BPI)

Archiu:Lunenburg Aerial.jpg	Ciutat vella de Lunenburg
	Be cultural inscrit en 1995.
	Localisació: Nova Escòcia
	Zona de protecció: 33 ha.
	Lunenburgo és el millor eixemple existent d'un assentament colonial britànic planificat en Amèrica del Nort. Fundada en 1753, la ciutat conserva incólumes el seu aspecte general i el seu traçat primigeni en forma de damero, que va ser dissenyat en la metròpoli. La població ha sabut preservar l'identitat de la ciutat a lo llarc dels sigles, conservant l'arquitectura de fusta de les seues vivendes, algunes de les quals daten del sigle XVIII. (UNESCO/BPI)

Archiu:Miguasha panorama 1.jpg	Parc Nacional de Miguasha
	Be natural inscrit en 1999.
	Localisació: Quebec
	Zona de protecció: 87 ha. Zona de respecte: 775 ha.
	Situat en la regió del Quebec meridional, en la costa suroest de la península gaspesiana, el parc de Miguasha és un important lloc paleontológico, considerat com el millor eixemple del periodo devónico o "Edat dels Peixos". La formació de Escuminac, que data del Devónico Superior (370 millons anys arrere), conté cinc dels sis grups de peixos fòssils d'este periodo. L'importància d'este lloc radica que posseïx la major concentració de espècimen fòssils de peixos en aletes carnosas, en un excelent estat de conservació. Eixos peixos són els antecessors dels primers vertebrats terrestres que respiraven aire: els tetrápodos. (UNESCO/BPI)

Archiu:Rideau Canal.jpg	Canal Rideau
	Be cultural inscrit en 2007.
	Localisació: Ontario
	Zona de protecció: 21.455 ha. Zona de respecte: 2363 ha.
	Este monumental canal de principis del sigle XIX s'estén a lo llarc de 202 quilómetros pels cursos dels rius Rideau i Cataraqui, seguint una trayectòria sur, des d'Ottawa fins al port de Kingston, situat en el llac Ontario. Es va construir en fins principalment militars i estratègics, en una época en que la Gran Bretanya i els Estats Units d'Amèrica es disputaven el control de la regió. Va ser un dels primers canals dissenyats ex professe per a la navegació de barcos de vapor i posseïx un conjunt important de fortificacions. De totes les vies d'aigua d'Amèrica de Nort creades en el sistema ”slackwater“ és la millor conservada i les més ilustrativa de l'utilisació a gran escala d'esta tècnica europea en la regió. Aixina mateix, és l'únic canal del periodo d'auge d'estes obres d'ingenieria en Amèrica del Nort –principis del sigle XIX– que no només seguix sent operacional a lo llarc de tot el seu recorregut primitiu, sino que ademés conserva intactes casi totes les seues estructures primigènies. (UNESCO/BPI)

Archiu:Joggins Fossil Cliffs.jpg	Penya-segats fosilíferos de Joggins
	Be natural inscrit en 2008.
	Localisació: Nova Escòcia
	Zona de protecció: 689 ha. Zona de respecte: 29 ha.
	Situat a lo llarc de la costa de Nova Escòcia, en l'est del Canadà, este lloc paleontológico de 689 hectàrees s'ha solgut denominar “les Galápagos de l'Era Carbonífera”, per l'abundància de fòssils d'este periodo geològic (354 a 290 millons d'anys abans de nostra era). Les roques d'este lloc es consideren arquetips d'eixa era de l'història de la Terra i constituïxen el vestigi més espés i complet de l'estrat del periodo pensilvano (318 a 303 millons d'anys abans de nostra era) en el cúmul més ric de fòssils de formes de vida terrestres d'eixa época. Este jaciment fosilífero conté restants i chafades dels primers animals i dels boscs humits a on vivien, que s'han conservat intactes in situ. El lloc s'estén a lo llarc de 14,7 quilómetros de penya-segats i riscs marins, plataformes rocoses i plages, i comprén els vestigis de tres ecosistemes diferents: una baïa-estuari, un bosc humit de planura inundable i una planicie aluvial boscosa, propensa als incendis, en charcas d'aigua dolça. El lloc presenta el més ric conjunt fosilífero de les formes de vida d'estos tres tipos d'ecosistemes, en 96 gèneros i 148 espècies de fòssils i 20 conjunts de chafades. S'ha inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial per ser un eixemple ilustrativo excepcional d'una série d'etapes importants de l'història de la Terra. (UNESCO/BPI)

Archiu:Grand Pré. caps block 118	Paisage cultural de Grand-Pré
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Nova Escòcia
	Zona de protecció: 1323 ha. Zona de respecte: 5865 ha.
	Situats en la baïa de Mines (Nova Escòcia), els pantans i elements arqueològics de Grand-Pré formen un paisage cultural que constituïx un testimoni del desenroll de l'agricultura per mig del recurs a la construcció de dics i d'un sistema de represas de fusta (aboiteau) implantat en el sigle XVII pels acadianos, que més vesprada varen desenrollar i varen conservar els colon britànics i la població actual. Este lloc s'ha inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial per les seues característiques naturals (conta en un dels règims de marees més extrems del món: 11,6 metros) i per ser un lloc de memòria del modo de vida dels acadianos i de la seua deportació, iniciada en 1755. El paisage cultural comprén una superfície de més d'1.300 hectàrees i comprén una vasta zona de pólderes i diversos elements arqueològics de la ciutat de Grand-Pré, fundada pels acadianos, i de la de Hortonville, construïda pels colon britànics que els varen succeir. El lloc de Grand-Pré no només constituïx un testimoni excepcional de la capacitat d'adaptació dels primers pobladors europeus a les condicions geogràfiques del llitoral atlàntic d'Amèrica del Nort, sino que ademés és un lloc de memòria significatiu de la deportació massiva dels acadianos, coneguda en francés pel nom del Grand Dérangement. (UNESCO/BPI)

Archiu:Redbay001.jpg	Estació ballenera vasca de Baïa Roja
	Be cultural inscrit en 2013.
	Localisació: Terranova i Labrador
	Zona de protecció: 312.973 ha. Zona de respecte: 285.2 ha.
	Baïa Roja és un assentament coster fundat en el sigle XVI pels balleneros vascs. Situat en l'extrem nort-occidental del Canadà, a la vora de l'Estret de Belle Isle, este lloc arqueològic constituïx un dels testimonis més antics i complets de la tradició europea de peixca de la ballena. La Gran Baya –nom donat al lloc pels seus fundadors en 1530– s'utilisava com a base per a la peixca costera i el trossege de ballenes, aixina com per a l'extracció i almagasenament del seu greix, convertida despuix en oli. Pronte es va convertir en un dels llocs més importants d'expedició d'oli de ballena a Europa, a on s'utilisava per a l'allumenat. Utilisat solament en estiu llavors, el lloc encara posseïx hui vestigis de forns per a fondre el greix, embarcaderos, vivendes provisionals i un cementeri, aixina com vestigis submarins constituïts principalment per derelictes i osarios de ballenes. Este assentament peixquer es va utilisar per espai d'uns 70 anys, fins que periclitó la població local de ballenes. (UNESCO/BPI)

Archiu:Spindle.jpg	Mistaken Point
	Be natural inscrit en 2016.
	Localisació:Terranova i Labrador
	Zona de protecció: 146 ha. Zona de respecte: 74 ha.
	Est sitie fòssil es troba en l'extrem sur-oriental de l'illa de Terranova, en l'est de Canadà. Es compon d'un jove de 17 km de llongitut estreta franja, de penya-segats escarpados. D'orige marí profunt, estos penya-segats daten del periodo Edicarean (fa 580-560 millons d'anys), que representa a les associacions més antigues conegudes de grans fòssils en qualsevol lloc. Estos fòssils mostren una fita en l'història de la vida en la terra: l'aparició d'organismes grans i biològicament complexos, despuix de casi tres mil millons d'anys d'evolució de micro-dominat. (UNESCO/BPI)

Archiu:Woodland Caribou Provincial Park.jpg	Pimachiowin Aki – ‘La terra que dona la vida’
	Be el meuxto inscrit en 2018.
	Localisació: Manitoba i Ontario
	Zona de protecció: 2,904,000 ha.
	Lloc cobert de boscs boreales, solcat per rius, constelado de llac i chapulls, Pimachiowin Aki, la “terra que dona la vida” en la llengua dels anishinaabeg, forma part dels territoris ancestrals d'este poble indígena que viu de la caça, la peixca i la recolecció. El lloc agrupa porcions dels territoris de quatre comunitats anishinaabeg: Bloodvein River, Little Grand Rapids, Pauingassi i Poplar River. La complexa ret formada pels llocs dedicats a la subsistència, la vivenda i les cerimònies cultuales, aixina com pels itineraris principalment fluvials i llacustres que els enllacen, constituïx un paisage excepcional en el que s'ha materialisat la inmemorial tradició indígena denominada ji-ganawendamang gidakiiminaan (“conservar la terra”), consistent en honrar els dons del Creador, respectar totes les formes de vida i mantindre relacions armoniosas en el pròxim. (UNESCO/BPI)

Archiu:Petroglyph from Writing-on-Stone Provincial Park.jpg	Writing-on-Stone / Áísínai’pi
	Be cultural inscrit en 2019.
	Localisació: Alberta
	Zona de protecció: 1,047 ha.
	Situat al nort de la regió àrida de les Grans Planures d'Amèrica del Nort, en els llímits de la frontera en els Estats Units, este lloc cultural s'estén per la vall del riu Milk, la topografia del qual es caracterisa per la concentració de grans columnes rocoses de arenisca esculpidas per l'erosió en formes espectaculars, popularment denominades “hoodoos” o fumerals de les fades. El poble amerindio siksikáítsitapi (“Peus negres”) ha gravat i pintat en les roques de l'entanque imàgens que mostren les seues creències espirituals. Els primers d'estos vestigis arqueològics es remonten a l'any 1.800 a.C., mentres que els últims daten de principis del periodo posterior al contacte dels natius americans en els blancs. El poble siksikáítsitapi considera sagrat este paisage cultural i la seua veneració pel mateix s'ha perpetuat en la celebració de cerimònies tradicionals. (UNESCO/BPI)

vora	Anticosti
	Ben natural inscrit en 2023.
	Localisació: Quebec
	Zona de protecció: 18,240 ha.
	Situada en l'illa de Anticosti, l'illa més gran de Quebec, esta propietat és el registre paleontológico més complet i millor conservat de la primera extinció massiva de la vida animal, fa 447-437 millons d'anys. Conté el registre fòssil millor conservat de la vida marina que cobrix 10 millons d'anys d'història de la Terra. L'abundància, diversitat i exquisita preservació dels fòssils són excepcionals i permeten un treball científic de classe mundial. Mils de grans superfícies de llit permeten l'observació i l'estudi de closques i, a voltes, animals de cos bla que vivien en el fondo marí poc profunt d'una antiga mar tropical.. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Canadà. * Parcs de les Montanyes Rocoses Canadenques ** Kluane / Wrangell-St. Elias / Baïa dels Glaciars / Tatshenshini-Alsek (Lloc compartit en Estats Units) *** Lloc compartit en Estats Units. 1. Precipici dels Bisontes de Head-Smashed-In - 2. Áísínai’pi

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Canadà, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'1 d'octubre de 2014, ha presentat els següents llocs:

Archiu:Vontut National Park.jpg	Ivvavik / Vuntut / Illa Herschel (Qikiqtaruk) Yukon Be el meuxto Propost en 2004
Archiu:Windy Bay forest.jpg	Gwaii Haanas Columbia Britànica Be el meuxto Propost en 2004
Archiu:Tanquary Fiord 16 1997-08-05.jpg	Parc nacional Quttinirpaaq Nunavut Be el meuxto Propost en 2004
Archiu:Hunker Creek Valley. caps block 192	Klondike Yukon i Columbia Britànica Be cultural Propost en 2004

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
Archiu:Truelove Lowlands Devon Island.jpg	Estret de Lancaster	1980–1996	N	Hàbitat per a l'orso polar, beluga, ballena de groenlandia, ánsar nival, etc.
Archiu:Papageitaucher Fratercula arctica.jpg	Illa Funk	1980–1996	N	Lloc d'anidación per a moltes espècies d'aus.
Archiu:Tip of Prince Leopold Island.jpg	Illa del Príncip Leopoldo	1980–1996	N	Lloc d'anidación per a moltes espècies d'aus.
Archiu:Snake Falls on Keats. caps block 198	Llac La Ronge i el parc provincial de Quetico	1980–1996	N
Archiu:Fraser joins Thompson River at Lytton. caps block 199	Riu Thompson	1980–1996	N
Archiu:FlowerpotIslandFlowerpots.jpg	Els Grans Lagos (Baïa de George / Fathom Five)	1980–1996	N	La Baïa de George i el Parc nacional marí Fathom Five, en la vora dels Grans Lagos.
Archiu:Pingos near Tuk.jpg	Pingos de Tuktoyaktuk	1980–1996	N	Santuari de pingos (núcleus de gèl coberts de terra) prop de Tuktoyaktuk.

Patrimoni cultural immaterial

Canadà no és Estat Part de la Convenció per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial. De fet, no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Canadà.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Canadà (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Canadà (en espanyol)