Fita nacional Pingo

Fita nacional Pingo

Vista aérea de la zona dels pingos, a on s'observa el dibuix dels polígons de tundra, les falques de gèl congelades que al descongelarse mostren una ret d'estanys i canals d'aigua.

La fita nacional Pingo (a voltes traduït com a monument nacional Pingo) (en anglés, Pingo National Landmark) és un àrea natural protegida de Canadà, situada en els Territoris del Noroest, caracterisada pels seus pingos. En una regió prou plana propenca al mar de Beaufort, els pingos dominen l'horisó, passant de 5 a 36 m, en diverses etapes de creiximent i colapse. El pingo Ibyuk, el més alt de Canadà i segon més alt del món, seguix creixent prop de 2 cm per any.

Atres característiques

Ademés de pingos, l'àrea protegida té un excelent eixemple de gèl massiu («massive isse»), una secció d'aigua subterrànea congelada de més de 500 metros de llarc i 10 m d'altura, part d'una ala erosionada per l'mar. Atres llits de gèl menys visibles en la regió tenen més de 40 m de gruixa. Este tipo de gèl es troba en forma de permafrost i pot tindre centenars d'anys d'antiguetat.

En la zona es poden trobar atres característiques pròpies d'un ambient de permafrost, incloses les falques de gèl («wedge isse»), masses verticals de gèl que es formen per la congelació de l'aigua acumulada en els clavills del terreny produïdes per la contracció per la fredor extrema. Quan les falques de gèl es conecten entre sí poden formar verdaderes rets «polígons de tundra» («tundra polygons»), que són clarament visibles en la fita nacional Pingo.

Establiment de la fita nacional

La zona ha segut lloc d'estudi d'alguns científics des de fa més de 50 anys i la seua investigació ha segut la base que permet la comprensió actual sobre l'orige i el creiximent dels pingos. La regió es va identificar per primera volta com un lloc d'importància nacional en 1978 i es va propondre l'estatus de fita («landmark»). La llegislació que ho va establir va ser aprovada en 1984 i es coneix com a Acort Final de Inuvialuit («Inuvialuit Final Agreement») (oficialment, «Western Arctic (Inuvialuit) Claims Settlement Act»). Va permetre la gestió cooperativa de la fita entre el Govern de Canadà, l'Administració de Terres Inuvialuit («Inuvialuit Land Administration») i el poble de Tuktoyaktuk. Es varen reservar els drets d'explotació del subsol per als Inuvialuit, i es va acordar la jurisdicció federal de la superfície, i que els pingos serien preservats.

Visites

Actualment, no hi ha instalacions per a visitants en el monument, pero el Servici de Parcs Nacionals està treballant en grups locals en el desenroll d'una sendera interpretativa. Alguns operadors turístics locals proporcionen un accés guiat al lloc, que és més fàcil en barco. També oferixen passejades, pero no importa cóm els usuaris accedixquen al lloc, el clima del Àrtic i els diversos nivells d'aigua poden obligar a un canvi de plans i una ruta alternativa de tornada.

Vore també

• Pingo
• Àrees naturals protegides en Canadà

Enllaços externs

• Pàgina oficial