Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Uzbekistan

Bens culturals i naturals

Uzbekistan conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:

	Itchan Kala
	Be cultural inscrit en 1990.
	Localisació: Província de Corasmia
	Protegida per una muralla de rajola d'uns 10 metros d'altura, Itchan Kala és la ciutadella de l'antic oasis de Jiva, última etapa de les caravanes abans d'escomençar la travessia del desert en rumbo a Iran. Encara que ha conservat pocs monuments antics, este lloc constituïx un eixemple coherent i ben conservat de l'arquitectura musulmana de l'Àsia Central. Entre els edificis notables destaquen la mesquita Djuma i els dos magnífics palaus construïts al començament del sigle XIX pel kan Alla Kulli, aixina com varis mausoleus i madrazas. (UNESCO/BPI)^[1]

	Centre històric de Bujará
	Be cultural inscrit en 1993.
	Localisació: Província de Bujará
	Situada en la Ruta de la Seda, Bujará té més de 2.000 anys d'antiguetat. És l'eixemple més complet de ciutat migeval existent en l'Àsia Central i el seu teixit urbà primigeni s'ha conservat intacte en la seua major part. Posseïx numerosos monuments, entre els que destaquen la célebre tomba de Ismail Samani, obra mestra de l'arquitectura musulmana del sigle X, i vàries madrazas del sigle XVII. (UNESCO/BPI)^[2]

	Centre històric de Shakhrisyabz
	Be cultural inscrit en 2000, en perill des de 2016.
	Localisació: Província de Kashkadar
	El centre històric de Shakhrisyabz conta en edificis monumentals i una série de barris antics que són testics de la seua història secular, i més concretament del periodo del seu apogeu baix el regnat de Amir Temur i els timúridas (sigles XV i XVI). (UNESCO/BPI)^[3]

	Samarcanda - Encreuament de cultures
	Be cultural inscrit en 2001.
	Localisació: Província de Samarcanda
	La ciutat històrica de Samarcanda va ser un encreuament i un cresol de cultures del món sancer. Fundada en el sigle VII a.C. en el nom de Afrasyab, va alcançar el seu apogeu en els sigles XIV i XV baix els timúridas. Entre els seus principals monuments destaquen la mesquita i les madrazas del Registán, la mesquita Bibi-Khanum, els conjunts arquitectònics de Shah i-Zinda i Gur i-Emir, i l'observatori de Ulugh-Beg. (UNESCO/BPI)^[4]

	Tien Shan occidental
	Be natural inscrit en 2016.
	Localisació: Província de Taskent
	Este ben és compartit en Kazajistán Kazajistán i Kirguisistàn
	Este lloc transnacional d'Àsia Central es troba en la cadena montanyosa de Tien-Shan, una de les sèt majors del món. Els diferents elements del seu sistema montanyós tenen altituts que varien entre 700 i 4.503 metros. Es tracta d'un lloc en gran diversitat de paisages que alberguen una biodiversitat excepcionalment rica. La regió de Tien-Shan occidental és important en el pla mundial com a centre d'orige de vàries espècies d'arbres frutales cultivats aixina com per la seua gran diversitat de tipos de bosc i per les seues associacions úniques de plantes.Este lloc transnacional d'Àsia Central es troba en la cadena montanyosa de Tien-Shan, una de les sèt majors del món. Els diferents elements del seu sistema montanyós tenen altituts que varien entre 700 i 4.503 metros. Es tracta d'un lloc en gran diversitat de paisages que alberguen una biodiversitat excepcionalment rica. La regió de Tien-Shan occidental és important en el pla mundial com a centre d'orige de vàries espècies d'arbres frutales cultivats aixina com per la seua gran diversitat de tipos de bosc i per les seues associacions úniques de plantes. (UNESCO/BPI)^[5]
	Múltiples ubicacions: Reserva de la Biosfera de Ugam-Chatkal.

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Uzbekistan.
*Lloc compartit en Kazakhstan i Kirguizistan

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Uzbekistan, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 19 de febrer de 2010,^[6] ha presentat els següents llocs:

	Complex de Sheikh Mukhtar-Vali (mausoleu) Be cultural Propost en 1996
	Khanbandi (presa) Be cultural Propost en 1996
	Ak Astana-bava (mausoleu) Be cultural Propost en 1996
	Kanka Be cultural Propost en 2008
	Shahruhiya Be cultural Propost en 2008
	Assut de Abdulkhan Bandi Be cultural Propost en 2008
	Mausoleu de Arab-Nuga Be cultural Propost en 2008
	Centre històric de Qoqon Be cultural Propost en 2008
	Ahsiket Be cultural Propost en 2008
	Pap vella Be cultural Propost en 2008
	Andiján Be cultural Propost en 2008
	Pintures rupestres de Siypantosh Be cultural Propost en 2008
	Termez vella Be cultural Propost en 2008
	Pintures rupestres de Zarautsoy Be cultural Propost en 2008
	Poykent Be cultural Propost en 2008
	Varakhsha Be cultural Propost en 2008
	Mausoleu de Chashma-Ayub Be cultural Propost en 2008
	Chor-Bakr Be cultural Propost en 2008
	Complex arquitectònic de Bahoutdin Be cultural Propost en 2008
	Caravasar de Rabati Malik Be cultural Propost en 2008
	Mausoleu de Mir-Sayid Bakhrom Be cultural Propost en 2008
	Khazarasp Be cultural Propost en 2008
	Castells del desert de la vella Khorezm Be cultural Propost en 2008
	Minaret de Vobkent Be cultural Propost en 2008
	Boysun Be mixto Propost en 2008
	Sarmishsay Be mixto Propost en 2008
	Montanyes Zaamin Be natural Propost en 2008
	Shokhimardon Be natural Propost en 2008
	Montanyes Gissar Be natural Propost en 2008
	Llocs de la Ruta de la Seda en Uzbekistan Be cultural Propost en 2010

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Nom	Any	Tipo	Descripció
Kyrk-Kyz	1996–2008	K	Palau dels governants samaníes del X en Termez.
Minaret de Jarkurgan	1996–2008	K	Minaret del XII prop de la ciutat de Jarkurgan.
Mausoleu de Ishratkhana	1996–2008	K	Ruïnes d'un mausoleu en Samarcanda.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Uzbekistan té sis elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	L'espai cultural del districte Boysun
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).

	La música shashmaqom
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
	Este element és compartit en Tadjikistàn

	El katta ashula
	Be immaterial inscrit en 2009.
	El katta ashula –lliteralment: “gran vora”– és un modo tradicional de cantar que forma partix integrant de l'identitat de varis pobles de la vall del Fergana, en Uzbekistan, a on viuen també tayikos, uigures i turcs, i d'algunes regions del Kirguizistan, el Tadjikistan i el Kazajstán. El katta ashula és un gènero original en el que s'unixen l'art escènic, la vora, la música instrumental i la poesia oriental, aixina com alguns ritos sagrats. Els seus temes són molt variats –des de l'amor fins a les visions filosòfiques i teològiques de l'univers i la naturalea– i les improvisacions estan permeses. Transmés oralment de generació en generació i de mestres a discípuls en el transcurs d'un aprenentage exigent, el katta ashula és interpretat per cinc cantores com a màxim i dos com a mínim. Hui en dia no només és una expressió important de l'identitat cultural uzbeka, sino que ademés pot propiciar el diàlec en atres cultures. Per a que esta tradició perdure, les activitats, festivals i certàmens ya organisats pel govern d'Uzbekistan i les autoritats locals es reforçaran en programes de transmissió als jóvens i una llabor d'investigació (creació de bases de senyes, organisació de seminaris, edició de publicacions, etc.). (UNESCO/BPI)
	El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (Festivitat de l'Any Nou)
	Be immaterial inscrit en 2009, estés en 2016.^[7]
	Este element és compartit en Erro al crear miniatura: Afganistàn, Azerbaijan, , Iran, Iraq, Kazajistán Kazajistán, Kirguisistàn, PakistánErro al crear miniatura: , Tadjikistàn, Turkmenistàn i TurquíaErro al crear miniatura:
	La festivitat de l'Any Nou sol ser una efeméride en la que les persones expressen els seus desijos de prosperitat i renove de les seues vides. En numeroses regions d'Afganistan, Azerbaiyan, Índia, Iran, Iraq, Kazajstán, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia i Uzbekistan, este acontenyiment se celebra el 21 de març i rep les denominacions Nauryz, Navruz, Nawruz, Nevruz, Novruz, Nowruz o Nuruz, que tenen la mateixa significació de “dia nou” en les distintes llengües d'eixos països. Durant unes dos semanes tenen lloc diverses celebracions de ritos, cerimònies i events culturals. Una important costum tradicional característica d'este periodo és la de reunir-se per a menjar en la família i aplegats entorn a una taula ornada en objectes que simbolisen la purea, la lluminositat, la vida i la prosperitat. Els participants en les celebracions s'engalanen en penyores de vestir noves i visiten als seus veïns i parents, especialment als més vells. També es fan regals –sobretot als chiquets– que solen consistir en objectes fabricats per artesans. En esta festivitat de l'Any Nou es representen espectàculs galliponters de música i dansa, se celebren ritos de l'aigua i el fòc en públic, s'organisen competicions de deports tradicionals i es fabriquen diversos objectes artesanals. Totes estes costums tradicionals, que les generacions de més edat transmeten a les més jóvens per mig de l'observació i la participació en elles, contribuïxen a fomenten la diversitat cultural i la tolerància, aixina com a enfortir el sentiment de solidaritat i les relacions pacífiques en les comunitats. (UNESCO/BPI)^[7]
	El askiya, art oratorio jocós
	Be immaterial inscrit en 2014.
	Gènero específic de l'art oratorio popular uzbeko, el “askiya” revist la forma d'un diàlec entre dos o més participants que intercanvien propòsits ingeniosos sobre un tema determinat. Els depositario i practicants d'este art popular són essencialment hòmens que deuen dominar les característiques específiques de l'idioma uzbeko, aixina com saber improvisar i raonar en habilitat i rapidea recorrent a el humor i a les bromes. Encara que els diàlecs revisten una forma jocosa, complixen un paper inestimable en la sensibilisació als acontenyiments i tendències de la vida social i atrauen l'atenció sobre qüestions importants, gràcies a una observació aguda dels fets de la vida diària. El “askiya” es practica a sovint en motiu de la celebració de festivitats, festejos populars, rituals familiars i reunions organisades en els pobles i ciutats d'Uzbekistan. Fins a la data s'han catalogat més de trenta variants del “askiya” en característiques distintives pròpies, que són practicades per professionals o aficionats. Els coneiximents i competències relacionats en este art oratorio es transmeten entre individus, grups i comunitats en métodos d'aprenentage tradicionals basats en la relació mestre-aprenenta. El “askiya” posa de relleu l'importància del humor, facilita una comunicació fàcil entre les persones i agrupa, entorn a un event comú, als representants de diverses comunitats, siguen cuales siguen les seues edats i itineraris vitals. També posseïx un important component pedagògic, ya que recorre a el humor per a ensenyar a la gent a permanéixer atenta al seu entorn i analisar les dificultats i problemes de la vida diària, fomentant aixina el desenroll cultural i social. (UNESCO/BPI)
	Tradició i cultura del palov
	Be immaterial inscrit en 2016.
	En Uzbekistan hi ha un proverbi que diu que un hoste no pot anar-se de la casa del seu amfitrió sense que se li haja oferit el palov, un plat tradicional preparat i consumit en comú en totes les comunitats rurals i urbanes del país. Cuinat en arròs, carn, verdures i espècies, es consumix regularment en les llars, pero també s'oferix als hostes com a gest de hospitalitat, se servix en acontenyiments especials com les celebracions de l'Any Nou o les bodes i es prepara per a donar de menjar als necessitats, i inclús per a rendir homenage als familiars difunts. La preparació i el consum del palov poden acompanyar també alguns events tradicionals, ya siguen rituals religiosos de pregàries o concerts de música popular. Este plat ho preparen tant hòmens com a dònes de totes les edats i condicions socials. Les pràctiques i els coneiximents vinculats a esta pràctica cultural els transmeten les persones de més edat a les generacions jóvens de modo formal i informal, ya siga per conducte del sistema clàssic mestre-aprenent o en centres d'ensenyança professional. També es transmet per mig de demostració i participació en el sí de les famílies i entre colegues o amics, aixina com en institucions comunitàries o organisacions religioses. La preparació i el consum en comú d'este plat tradicional permeten enfortir els vínculs socials, promoure valors importants com l'unitat i la solidaritat, i perpetuar tradicions locals que formen partix integrant de l'identitat cultural de les comunitats. (UNESCO/BPI)^[8]