Anex:Monarques safàvides
Aparència
Este artícul arreplega, en forma de taula ordenada cronològicament, els monarques de la dinastia safàvida que varen governar Iran entre 1501 i 1736.
El títul de sah safàvida (Safevi şahı) va ser adoptat en l'autumne de 1501 quan Ismaíl I va capturar Tabriz despuix de guanyar les batalles de Chabani[1] i Sharur[2] i es va declarar sah[3] i va ser arrebatat a esta dinastia en acabant de que Nader Sah es convertira en sah en 1736.[4]
Llista de monarques safàvidas
| # | Image | Inici[5][6] | Final[5][6] | Nom titular | Nom complet | Títul | Notes |
| 1 | 1501de decembre de 22[7] 1502de novembre de 7 |
1524de maig de 23[8] | Ismail I Plantilla:Nastaliq (Ardabil, 1487de juliol de 17 - prop de Tabriz, 1524de maig de 23 (edat 36) |
Abu’l Muzaffar Shah Ismail al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah Sahansah |
Va fundar la dinastia i va assentar les bases de l'Iran modern . Va formar el primer govern central despuix de l'invasió àrap d'Iran. Va elegir Tabriz com a capital. Es va declarar el chiisme com a religió oficial del govern. Victoria contra els uzbeks en 1510. Derrota en la batalla de Chaldiran.[9][10] | |
| 2 | 1524de maig de 23 | 1576de maig de 25 | Tahmasp I Plantilla:Nastaliq (Shahabad, Isfahan, 1514de febrer de 22 - Qazvin, 1576de maig de 25 (edat 62)) |
Abu’l Muzaffar Abu’l Fath Shah Tahmasp al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah | Victòria sobre els uzbeks. Derrotes consecutives en la Guerra otomà-safàvida (1532-1555). Firma del Tractat d'Amasya en els otomans, en virtut del com Geòrgia Occidental, Armènia Occidental i parts de l'actual Iraq varen ser cedides al govern otomà. Asil d'Humayun Shah i Şehzade Bayezid en la cort d'Iran. Canvie la capital de la dinastia safàvida des de Tabriz a Qazvín, més alluntada de la frontera otomana.[11][12] | |
| 3 | 1576d'agost de 22 | 1577de novembre de 24[13] | Ismail II Plantilla:Nastaliq (Qom, 1537de maig de 31 - Qazvin, 1577de novembre de 24 (edat 40)) |
Abu’l Muzaffar Shah Ismail II al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah | Provablement va morir enverinat. En l'ajuda dels Qezelbash, va guanyar la carrera successòria al seu germà Haidar Mirza. Res més aplegar al poder, va assessinar a tots els seus tios, cosins, germans i nebots (el seu germà major, Mohammad Mirza, el governant de Fars, i els seus fills, com Abbas Mirza, varen sobreviure a la massacre). Ismael II va tindre el regnat més curt de tots els reis safàvidas, ya que va durar 1 any, 6 mesos i 22 dies.[14][15][16][17] | |
| 4 | 1578de febrer de 11 | 1587d'octubre | Mohammed I (Mohammed Khodabanda) Plantilla:Nastaliq (?, 1532 - castell d'Alamut, Qazvin, 1595 (edat 64)) |
Abu’l Muzaffar Shah Sultan Mohammad al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah | Va ser depost en 1587 pel seu fill i va estar presoner fins a la seua mort. Està governat pels governants de qezelbash. Derrotada en la guerra contra l'Imperi otomà i la secessió del Caucas, Armènia i Azerbaiyan d'Iran. Va ser derrotat pels uzbeks en 1585, lo que va conduir a la secessió de la província de Jorasán d'Iran (eixe mateix any, els uzbeks varen destruir la tomba de Shah Tahmasp, varen extraure els seus ossos i li varen capcionar fòc). En successives batalles pel tro en el seu fill Abbas Mirza, va ser derrotat en una série de batalles en ell i va estar pres en el castell d'Alamut de per vida.[18][19] | |
| 5 | Erro al crear miniatura: | 1587d'octubre de 1[20] | 1629de giner de 19 | Abbás el Gran Plantilla:Nastaliq (Herat, 1571de giner de 27- Ashraf, 1629de giner de 19 (edat 57) |
Abu’l Muzaffar Shah Abbas al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah Sahansah |
Considerat com un dels més grans governant iranís. Va ascendir al tro en l'ajuda dels governants Qezelbash. Es va conseguir una pau primerenca en l'Imperi otomà i es va guanyar temps per a reorganisar el govern i l'eixèrcit. La capital de la dinastia safàvida es va traslladar des de Qazvín a Isfahán. Atac contra els uzbeks i recuperació dels territoris perduts durant el regnat del sah sultà Mohamed Khodabanda. Atacs a l'Imperi otomà i recuperació de Tabriz, Urmia i Armènia, aixina com la conquista de Tiflis, el Kurdistan iraquí i Bagdad. Recuperació de Kandahar de mans dels imperis mogoles. Invasió d'Ormuz en ajuda anglesa i expulsió dels portuguesos del sur d'Iran.[21][22][23] |
| 6 | Erro al crear miniatura: | 1629de giner de 28 | 1642de maig de 12 | Safi Mirza Plantilla:Nastaliq (?, 1611 - Kashan, 1642de maig de 12 (edat 30/31)) |
'Abu’l Muzaffar Safi Shah al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah | Va perdre la Guerra otomà-safàvida (1623-1639) que va resultar en el repartiment del Caucas Matança de tots els governants del Sha Abbas i assessinat i ceguera de tota la família real. Pèrdua dels estats de Bagdad i Kandahar. Pau en l'Imperi otomà i firma del Tractat de Zuhab entre les parts. En la firma d'este tractat, no va haver guerra entre abdós països fins al fi de l'Imperi safàvida. [24] |
| 7 | Erro al crear miniatura: | 1642de maig de 15 | 1666d'octubre de 26 | Abbas II Plantilla:Nastaliq (Qazvin/Isfahan, 1632d'agost de 30 - Khosrowabad, ceca Damghan, 1666d'octubre de 26 (edat 34)) |
'Abu’l Muzaffar Shah Abbas II al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah | En 1643, Rostam Khan i en 1644 les tribus bakhtiari es varen rebelar, pero abdós varen ser reprimides per Saru Taqi. El 22 de febrer de 1649, Kandahar va ser reocupada pels safàvidas. La ciutat va permanéixer dins del regne safàvida fins a la caiguda d'Isfahán. La Guerra rus-persa (1651-1653) es va acabar sense que cap dels bandos conseguira la supremacia completa. No obstant, despuix d'este periodo de guerres, l'influència safàvida en el nort del Caucas es va enfortir.[25] |
| 8 | Erro al crear miniatura: | 1666de novembre de 1 | 1694de juliol de 29 | Suleimán I /Safi II Plantilla:Nastaliq/Plantilla:Nastaliq (?, feb/març 1648/47 - Isfahan, 1694de juliol de 29 (edat 46)) |
'Abu’l Muzaffar Shah Suleiman al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah | Va ser coronat dos voltes, la primera en el nom de Safi II, l'1 de novembre de 1666, i la segona en el nom de Shah Suleiman el 20 de març de 1668. Durant la seua primera coronació, les tribus a l'est de la mar Caspio es varen rebelar, incloent als cosacos, els qui varen invadir Iran per mar i varen incendiar la ciutat de Farahabad, assessinant a la gent i ocupant part del país. L'administració governamental, a càrrec del primer ministre Shaykh Ali Khan Zanganeh, va aumentar l'influència dels peregrins i les dònes del santuari. Es varen enfortir els vínculs en els governs europeus i es varen realisar numeroses construccions en el país, incloent la construcció d't Behesht.[26] |
| 9 | Erro al crear miniatura: | 1694d'agost de 6[27] | 1722d'octubre de 21[28] | Sultan Husayn Plantilla:Nastaliq (?, 10 -Isfahan, 1726de novembre de 15 (edat 58)) |
'Abu’l Muzaffar Shah Sultan Husayn al-Husayni al-Musavi al-Safavi Bahadur Khan Plantilla:Nastaliq |
Sah | Depost i despuix assessinat per Nader Shah (Mahmud Hotaki) Aument de l'influència de clercs chiís com Allameh Majlisi i excés de rigor en atres religions. Insurgencia de tribus afganes ghaljai i abdali), baluchis , kurdo i lezguis en tot Iran. Nader Shah va invadir el país en 1720 per a derrocar al govern central. La caiguda de la província de Kermán en 1721. L'enviament de Tahmasp Mirza a Qazvín i de Safi Mirza a Kermanshah abans de la caiguda de la capital per a ajudar al govern central. El sege d'Isfahán des del 8 de març de 1722 per Nader Shah, la rendició del tro en octubre de 1722 a Nader Shah i la caiguda de la dinastia safàvida. Va ser eixecutat per orde del fill de Nader Shah, Ashraf Kan el 15 de novembre.[29] |
| 11 | Erro al crear miniatura: | 1722d'octubre de 21[28] | 1732 | Tahmasp II Plantilla:Nastaliq |
Sah | Va conseguir ascendir al tro en acabant de que Isfahán fora recuperada dels afgans en ajuda de Nader Shah, pero va ser depost per est. | |
| 14 | 1732de setembre de 7[30] | 1736de març de 8 | Abbas III Plantilla:Nastaliq |
Sah | baix el control de Nader Shah, que el 8 de març de 1736 es va declarar Shah i la dinastia safàvida va ser reemplaçada per la dinastia afsárida). |
Referències
- ↑ Afandiyev, 2007, p. 49.
- ↑ Afandiyev, 2007, p. 53.
- ↑ Afandiyev, 2007, p. 54.
- ↑ «Azerbaycan, Nadir Şah'ın imparatorluğunun bir parçası olarak (1736-1747)». tarix. info (15 Aralık 2017). Archivat des de l'original, el 31 Mart 2022. Consultat el 19 Ağustos 2022.
- ↑ 5,0 5,1 Abbas Amanat (2017). «Genealogical chart of the Safavid dynasty», Iran: A Modern History, Yale University, p. 41. ISBN 9780300231465.
- ↑ 6,0 6,1 Ahang Rabbani (2008). «Monarchs of the Qájár & Pahlaví Dynasty», The Genesis of the Bábi-Bahá'í Faiths in Shíráz and Fárs (en anglés), BRILL, p. 259- 260. ISBN 9789047442349.
- ↑ Ghereghlou, Kioumars (2017). "Chronicling a Dynasty on the Make: New Light on the Early Ṣafavids in Ḥaiātī Tabrīzī's Tārīkh (961/1554)". Journal of the American Oriental Society. 137 (4): 805–832.
- ↑ John Flannery (2013). The Mission of the Portuguese Augustinians to Pèrsia and Beyond (1602-1747), BRILL, p. 35. ISBN 9789004247703.
- ↑ Ismāʿīl I, in Encyclopædia Britannica, online ed., 2011
- ↑ Woodbridge Bingham, Hilary Conroy, Frank William Iklé, A History of Àsia: Formations of Civilizations, From Antiquity to 1600, and Bacon, 1974, [1]
- ↑ «ṬAHMĀSP I». Consultat el 12 de maig de 2015.
- ↑ Shaw, Stanford J. (1976), History of the Ottoman Empire and modern Turkey, Volume 1, p. 109. Cambridge University Press, ISBN 0-521-29163-1
- ↑ S. Richardson et. al. (1759). The Modern Part of an Universal History Vol. 17, Universitat d'Oxford, p. 428.
- ↑ Ismail II , Dr Manouchehr Parsadoost, ISBN 9643251063, 2003
- ↑ Andrew J. Newman, Safavid Iran (IB Tauris, 2004) p. 42
- ↑ Oberling, Pierre, Georgians and Circassians in Iran, The Hague, 1963; pp.127-143
- ↑ Savory pp. 69–70
- ↑ Matthee, Rudi(2008-07-28).«Safavid Dynasty».Consultat el 2012-08-09.
- ↑ Andrew J. Newman, Safavid Iran, I. B. Tauris, 2004, p.42
- ↑ Andrew J. Newman (2003). Society and Culture in the Early Modern Middle East (en anglés), BRILL, p. 193. ISBN 9789004127746. «Abbas va ser proclamat Shah el 16 d'octubre de 1587 [...] i va rebre tot els poders l'1 d'octubre de 1588»
- ↑ Thorne 1984, p. 1
- ↑ Savory 1980, p. 71
- ↑ Newman 2006, p. 42
- ↑ fa:شاه صفی یکم
- ↑ Babaie et al. 2004, p. 44
- ↑ fa:شاه سلیمان یکم
- ↑ Cambridge University (1968). The Cambridge History of Iran, Volum 6, p. 311. ISBN 9780521200943.
- ↑ 28,0 28,1 Henry Corbin (2014). History Of Islamic Philosophy, Routledge, p. 348. ISBN 9781135198893.
- ↑ Sultan Husayn
- ↑ Michael Axworthy (2010). Sword of Pèrsia: Nader Shah, from Tribal Warrior to Conquering Tyrant, Bloomsbury, p. 123. ISBN 9780857724168.
Fonts
- Babaie, Sussan; Babayan, Kathryn; Baghdiantz-MacCabe, Ina; Farhad, Mussumeh (2004). Slaves of the Shah: New Elites of Safavid Iran, London: I. B. Tauris. ISBN 9781788310864.
- Newman, Andrew J. (2006). Safavid Iran: Rebirth of a Persian Empire, London, UK: I. B. Tauris. ISBN 1-86064-667-0.
- Savory, Roger M. (1980). Iran under the Safavids, Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 0-521-22483-7.
- (1984) «Abbas I}», , Edinburgh, UK: Chambers Harrap. ISBN 0-550-18022-2.
- Oktay Afandiyev (2007). «Azerbaycan Safevi Devleti». Şərq-Qərb. Archivat des de l'original, el 20 de setembre de 2022. Consultat el 27 de setembre de 2022.