Anex:Iruña-Veleia/Troballes2006/Cronologia del debat sobre l'autenticitat de les troballes

Artícul principal → Polèmica sobre les troballes epigràfiques de Iruña-Veleia en 2006.

El llingüiste Joaquín Gorrochategui, catedràtic de Llingüística Indoeuropea de la Facultat de Filologia i Història de l'UPV i director de l'Institut de Ciències de l'Antiguetat, demana precaució en les conclusions que fins a la data (novembre de 2006) s'hagen pogut fer sobre les troballes de grafits en la ciutat romana de Iruña-Veleia fins que s'haja determinat la seua autenticitat.

Segons este científic, hi ha vàries qüestions que es poden calificar d'estranyes, entre elles la cantitat d'inscripcions trobades, l'abundància d'ostraka (fragments de ceràmica utilisats com a soport d'escritura), el fet de que el vasc escrit trobat siga molt semblat a l'actual i que els noms tinguen forma hebrea en lloc de llatina, tot lo que obriria portes per al dubte. Quan estiga terminat l'estudi de les troballes i certificada la seua autenticitat, estos revolucionaran les bases de l'història i de la llingüística vasca, obligant a la reconstrucció de moltes hipòtesis.

Esta opinió de Gorrochategui és compartida per Joseba Lakarra i Juan José Larrea, llingüista i historiador respectivament, pero rebatuda pel filòlec Henrike Knörr entre uns atres. Per a Knörr

el jaciment alavés s'ha realisat «un descobriment de dimensions espectaculars» i pensa, de la mateixa manera que els atres acadèmics, en que les conclusions finals deuen ser el frut «de sinèrgies». És dir, d'un treball en equip de les diverses disciplines implicades.

i respon a algunes de les qüestions estranyes, referents a la semblança del vasc trobat en l'actual, posant l'eixemple de l'artícul al final de les paraules aparegudes quan se suponia fins ara que el vasc ho va crear sigles despuix prenent com a model les llengües romançades, que

Tot lo món sap que en la lliteratura llatina del Baix Imperi apareixen adjectius demostrativos ('illa domus') que tenen un cert sentit d'artícul determinat. ¿Per qué no va a passar alguna cosa semblat en el vasc del sigle IV o V?

«El filòlec Henrike Knörr replica que Veleia "revolucionarà" el història del País Vasc», artícul en El Correu, 21 de novembre de 2006

La polèmica oberta ha dut a l'equipe investigador del jaciment a declarar públicament l'autenticitat de les peces trobades. Indiquen que les peces es varen trobar, en la seua majoria, en un estrat format en el III i sagellat per estrats superiors també romans datats en el baix imperi i tenen constància de que el fenomen es va prolongar fins a el V. El comunicat diu;

Els materials trobats han segut somesos a diferents estudis per a poder-los datar i confirmar la seua autenticitat. L'estudi principal es va dur supostament a veta en els laboratoris d'espectroscòpia nuclear de el CEA-CNRS en França en a on es va analisar la pàtina superficial quedant supostament determinat que quan el material va ser enterrat en el III ya estaven els grafits fets encara que també es varen portar a terme atres habituals com el de les referències de l'entorn i el d'anàlisis de C14 que es varen realisar en els laboratoris de Geochron en Cambridge, Massachusetts (USA) i en el Centre for Isotope Research de l'Universitat de Groningen en Holanda.

En referència a l'eixemple donat en la polèmica llingüística per al que es va utilisar la paraula iankoa senyalen que dita paraula no apareix en les inscripcions, en les que sí apareixen paraules com zuri (blanc), urdin (blau) o gorri (roig); verps com edan (beure), ian (menjar) o lo (dormir), o expressions religioses com Iesus, Ioshe nuga ta Mirian ama (Jesús, José pare i María mare).

El comunicat, firmat per:

• Eliseo Gil Zubillaga, arqueòlec, director de les excavacions de Iruña-Veleia.
• Idoia Filloy Neva, arqueòloga, codirectora de les excavacions de Iruña-Veleia.
• Juan Sants Yanguas, catedràtic de Història Antiga de la EHU/UPV.
• Henrike Knörr, Euskaltzaindia, catedràtic de Filologia Vasca de la EHU/UPV.
• Rubén Cerdán, Físic Nuclear, coordinador de les analítiques sobre els materials de Iruña-Veleia.
• Emilio Illarregui, arqueòlec, professor de l'Universitat Internacional SEK, campus de Segòvia.
• Zoilo Calleja, responsable de Patrimoni de la diòcesis d'Àlaba.

Diu textualment:

Les troballes dels que estem parlant, són un material arqueològic més, convenientment documentat durant el procés d'excavació en el registre estratigráfico d'un jaciment, com és el de Iruña-Veleia, en curs d'investigació i concienzudo estudi des de fa anys. Són materials d'época romana, que apareixen junt a mils d'evidències de la seua mateixa cronologia, localisats en estrats d'época romana, ubicats baix atres nivells d'época romana que els sagellen. Ademés, s'han aplicat sobre ells unes tècniques analítiques altament especialisades que demostren que els grafits ya estaven fets.

Erro al crear miniatura:

Pont romà de Trespuentes.

Pese a estes declaracions, en giner de 2008 seguix l'escepticisme d'alguns especialistes sobre alguns de les troballes, especialment les inscripcions en vasca, el Calvari o els jeroglífics

La Comissió Científica d'Assessorament que la Diputació de Llaurava ha creat entorn als grafits trobats en Iruña-Veleia està ya en marcha. La seua funció és alcançar «un consens» entre els investigadors que hui no existix. Mentres els responsables del jaciment mantenen que són peces d'entre els sigles III i V, GARA ha pogut constatar que l'escepticisme està molt generalisat entre especialistes de diverses disciplines...
No és només que les inscripcions en euskara no responguen a lo que caldria esperar... tampoc ho fan les inscripcions en llatí... els grafits inclouen imàgens cristianes -entre elles, la que ha segut presentada com la més antiga del Calvari coneguda fins a la data- i dibuixos que l'equip de Iruña-Veleia identifica com a jeroglífics. «Tot és molt rar», va indicar Gorrotxategi, i va advertir sobre el fet de que la possibilitat matemàtica de que tantes rarea es concentren en una mateixa troballa és pràcticament cap.

En el mateix sentit, entrevista a Blanca Urgell en agost de 2008: ««Aún no estoy seguro de que los textos de Veleia sean auténticos»». La filòloga, candidata a ser acadèmica de Euskaltzaindia, qüestiona els descobriments sobre les inscripcions en vasca del jaciment alavés:

...
R.- Com sàpies, hi ha una comissió d'experts de distintes àrees analisant estes inscripcions. Personalment, com a especialiste en Història de la Llengua, crec que els texts que nos han presentat fins ara són falsos. Insistixc, en lo que he vist fins ara. Caldrà esperar a que esta comissió traga les seues pròpies conclusions.
P.- ¿Qué li fa supondre que són falsos?
R.- La seua forma sospitosament moderna. Se supon que estes inscripcions daten d'entre el sigle III i IV despuix de Crist, en lo que serien uns sis sigles anteriors a les de Sant Millán de la Cogolla. Les coses que han eixit de Iruña-Veleia són totalment modernes. Inclús hi ha paraules que duen la marca de l'artícul, que s'incorpora a partir del sigle VIII. Per a dir-ho de forma senzilla: el vasc del sigle III, que sense dubte ho va haver, no tindria l'aspecte que mostren estes inscripcions, sino molt més arcaic. Nos sembla impossible que, en quinze sigles, cap d'eixes paraules haja canviat...

El catedràtic en Prehistòria de l'Universitat Complutense de Madrit i Anticuario Perpetu de la Real Acadèmia de l'Història, Martín Almagro Gorbea, defensor de tesis celtistas, va calificar les troballes de Iruña-Veleia com a ««un descubrimiento de dimensiones espectaculares»» en una entrevista que se supon concedida en novembre de 2008. Coincidint en això en la valoració de les anomalies més comentades des de la seua aparició, algunes de les coses que més varen sorprendre a Almagro varen ser les inscripcions en vasca, els jeroglífics egipcíacs i el supost calvari de el III.

En tractar de l'orige dels vascs, un dels problemes que es plantegen és on s'ha parlat vasc i on no. Fa dos anys varen aparéixer uns suposts descobriments en Veleia que varen causar gran sensació. Es varen presentar com una de les coleccions de grafits més importants de l'Imperi Romà. Em varen cridar l'atenció. Unes semanes despuix, vaig vore unes fotos de calitat publicades en una revista de difusió cultural. Immediatament vaig comprendre que era una chapucería. S'intentava demostrar que hi havia gent que parlava vasc a on no es podia i, ademés, una llengua moderna que era impossible que es parlara en l'Antiguetat. Vaig parlar de Veleia en el meu discurs per a explicar que en el Història no cal fer mistificacions, és la nostra memòria colectiva i els qui la manipulen fan un gran dany.

Martín Almagro Gorbea, El Correu.

Entre atres inscripcions he vist un Calvari que damunt de la creu, en lloc de posar INRI ('Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum', com va manar escriure Pilatos), posa RIP. I açò no sé si vol dir 'Requiescat In Pastura' o 'Requievit in Pastura'. En qualsevol cas, és una fòrmula que mai es pot aplicar a Jesucristo perque només s'aplica als hòmens que moren. Posar RIP supon que Jesucristo ha mort, lo que és una herejía. No he vist res més divertit en tota el història del Cristianisme.

Martín Almagro Gorbea, El Correu.

En un grafit apareix 'Nefertiti' quan, segons pareix, la transcripció del nom d'esta reina es va adoptar en el sigle XIX. Lo que no m'explique és cóm no apareix també una carta de Cleopatra a Marco Antonio. És molt sério que diners d'investigació s'use para açò. I molt sério que se li done una rellevància d'acort en un desig d'estendre una llengua a on no ha existit mai per a justificar determinades actituts polítiques. No és de rebut en un país democràtic. Sona a actituts de manipulació històrica que han costat molta sanc en el sigle XX. I açò, com a científics tenim que denunciar-ho.

Martín Almagro Gorbea, El Correu.

Davant les acusacions de falsificació abocades pel citat, Martín Almagro Gorbea, l'empresa que treballa en les excavacions, Lurmen S.L., va anunciar la presentació d'una querella criminal per injúries i calúmnia al catedràtic