Anex:Governadors romans de la Tarraconense

En lo que seguix s'enumeren els governadors romans de la Tarraconense coneguts. La Tarraconense va ser la província més extensa del Estat romà fins que va ser dividida en el Baix Imperi romà. Els seus governadors varen ser de ranc consular, en el títul de legatus Augusti pro praetore, encara que en época augústea va haver casos de governadors que no havien passat de la pretura en la seua cursus honorum. La sèu del governador va ser Tarraco.

  • Gayo Antistio Vet.— Partidari de Juliol César i Augusto, va obtindre un consulat suffectus en l'any 30 a. C. El seu govern de la Tarraconense es data entre els anys 27 i 24 a. C., periodo en el que va participar en les guerres càntabres.[1]
  • Lucio Elio Lamia.— Va pertànyer a una família originària de Formias. Va governar la Tarraconense entre els anys 24 i 22 a. C. i no va aplegar a alcançar el consulat. Va ser honrat en Roma pels habitants de Ercavica.[2]
  • Gayo Furnio.— Va participar en les guerres càntabres durant el seu govern de la Tarraconense, que es va estendre entre els anys 22 i 19 a. C. Va rebre el consulat despuix de la seua tornada a Roma.[3]
  • Publio Silio Nerva.— Va governar la Tarraconense entre els anys 19 i 16 a. C. en ranc consular i va participar en les últimes fases de les guerres càntabres. Va ser patró de la ciutat de Carthago Nova.[4]
  • Marco Licinio Craso Frugi.— Membre de l'aristocrácia més tradicional de l'Estat romà, va accedir al govern de la província despuix de conseguir el consulat i va permanéixer allí fins que va passar a Àfrica. Va ser patró de Bocchoris, una localitat de les illes Balears.[5]
  • Lucio Domicio Enobarbo.— Va pertànyer a una distinguida família consular. Era governador de la Tarraconense en l'any 9 a. C., província que va poder haver regit durant tres anys. Va casar en Antonia la Major i va ser yayo de l'emperador Nerón.[6]
  • Gayo Asinio Gal.— Fill del historiador Polión. Va obtindre el consulat en l'any 8 a. C. i va governar la província entre els anys 7 i 4 a. C. Va estar casat en Vipsania, anterior esposa de l'emperador Tiberio.[7]
  • Gayo Calvisio Sabino.— Fill d'un cesariano, va obtindre el consulat en l'any 4 a. C. i va governar la Tarraconense en els primers anys del sigle I.[8]
  • Gneo Calpurnio Pisón.— Va ser membre d'una família en presència en el història de la República des de principis de el sigle I a. C. Potser va participar en les guerres càntabres en calitat de tribuno militar i era governador de la Tarraconense en l'any 9. Quan era governador de Síria, es va vore implicat en la mort de Germànic, per lo que va caure en desgràcia i es va suïcidar.[9]
  • Aulo Cecina Sever.— Era originari de Volterra. Va ocupar el consulat l'any 1 a. C. i la governació de la Tarraconense a principis dels anys 10 del sigle I.[10]
  • Marque Emilio Lépido.— Membre d'una família patricia de raigambre republicà, presumia de descendir dels Escipiones. Va ser cònsul en l'any 6 i va governar la Tarraconense en la segona mitat de la década dels anys 10 del sigle I. Va morir en l'any 33.[11]
  • Lucio Arruncio.— Augusto va aplegar a considerar-ho hereu de l'Imperi, lo que potser li va atraure l'enemistat de Tiberio. Va ser cònsul en l'any 6. Tiberio ho va nomenar governador de la Tarraconense en l'any 23, pero li va impedir acodir a la província per lo que va tindre que dirigir-la in absentia a través de llegats fins a la seua mort en l'any 37.[12]
  • Servio Sulpicio Galba.— Emperador romà que va dirigir uns mesos l'Imperi despuix de la mort de Nerón. Va pertànyer a una família patricia de profundes raïls republicanes, encara que va obtindre el consulat en l'any 33 anys despuix de l'edat mínima per a un patricio. Va rebre el govern de la Tarraconense en l'any 60, quan ya estava retirat, i ho va conservar fins que es va rebelar contra Nerón en l'any 68.[13]
  • Cluvio Rufo.— D'orige itálico, va ser nomenat governador de la província per Galba quan este es va proclamar emperador. En l'any 69, es va unir a Vitelio en la península itálica, encara que va seguir eixercint el càrrec in absentia. Despuix del triumfo flavio en la guerra civil, es va retirar de la vida pública i va escriure una obra històrica del seu temps.[14]
  • Tiberio Plaucio Silvano Eliano.— Membre d'una família partidària d'Augusto, va desenrollar la seua carrera política durant els regnats de Claudio i Nerón. Vespasiano li va nomenar governador de la Tarraconense en l'any 70, pero no va aplegar a assumir el càrrec perque va ser nomenat prefecto de la Ciutat quan ya es dirigia al seu destí. Ya havia mort quan Tito va accedir al tro.[15]
  • Quint Vibio Crispe.— Amic i partidari dels Flavios, el seu cursus honorum li va dur a ocupar el consulat tres voltes, alguna cosa excepcional per a qualsevol senador en época imperial. Entre els anys 73 i 74 va governar la Tarraconense en l'encàrrec de confeccionar un cens de la província. Va morir al voltant de l'any 93.[16]
  • Gayo Calpetano Ranci Quirinal.— Sent en orige membre dels Valerios Festos, va seguir el cursus honorum d'un novus homo, aplegant al consulat en l'any 72. Va governar la Tarraconense entre els anys 78 i 81.[17]
  • Marque Arrecino Clemente.— De família eqüestre i emparentat en els Flavios, va ser dos voltes cònsul de l'Imperi i prefecto del pretori. Va governar la Tarraconense entre els anys 81 i 84. Va ser eixecutat per orde de Domiciano.[18]
  • Aulo Cornelio Palma Frontoniano.— Un dels principals generals de Trajano, va ser governador de la Tarraconense entre els anys 100 i 103, despuix de haver eixercit el consulat. Despuix de l'arribada al poder d'Adriano, va ser eixecutat.[19]
  • Juny Hómulo.— De família consular, era governador de la Tarraconense en l'any 133, per lo que es creu que va ocupar un consulat sufecto uns anys abans.[20]
  • Quint Juny Rústic.— Filòsof estoico i mestre de Marco Aurelio, va alcançar les insígnies consulars en dos ocasions. Va governar la Tarraconense en temps de Antonino Pío.[21]
  • Cornelio Priciano.— Era governador de la Tarraconense en l'any 145. Sembla ser que va tractar de donar un colp d'Estat sent governador i que, en fracassar, es va suïcidar.[22]
  • Lucio Venuleyo Aproniano.— De família consular, va ocupar dos voltes el consulat i va ser governador de la Tarraconense en temps de Antonino Pío, potser entre els anys 155 i 161.[23]
  • Lucio Octavio Cornelio Salvio Juliano Emiliano.— Originari de Hadrumetum, és sobretot conegut per la seua llabor jurídica. Va seguir un cursus honorum eminentment civil, alcançant el consulat en l'any 148. Va governar la Tarraconense al començament del regnat de Marco Aurelio, potser entre els anys 161 i 164.[24]
  • Tito Pomponio Próculo Vitrasio Polión.— De família senatorial originària de Calç, va alcançar el consulat en dos ocasions i va ser governador de vàries províncies, entre elles la Tarraconense entre els anys 164 i 167 provablement. Va emparentar en la dnastía imperial pel seu matrimoni en Annia Fundania Faustina.[25]
  • Rutilio Pudente Crispino.— D'orige itálico, va iniciar la seua carrera en el ranc eqüestre, accedint al Senat en temps de Caracala i alcançant el consulat a finals del regnat d'Alejandro Sever. Era governador de la Tarraconense en l'any 238.[26]
  • Daciano.— Considerat en ocasions un personage fictici, era governador de la Tarraconense en l'any 305 quan la condena i eixecució de sant Vicente. Podria ser el mateix Daciano que va governar la Lusitania uns anys abans.[27]

Referències

  1. ↑ «Caius Antistius Vetus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  2. ↑ «Lucius Aelius Lamia». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  3. ↑ «Caius Furnius». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  4. ↑ «Publius Silius Nerva». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  5. ↑ «Marcus Licinius Crassus Frugi». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  6. ↑ «Lucius Domitius Ahenobarbus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  7. ↑ «Caius Asinius Gallus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  8. ↑ «Caius (filius) Calvisius Sabinus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  9. ↑ «Cnaeus Calpurnius Pis». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  10. ↑ «Aulus Caecina Severus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  11. ↑ «Marcus Aemilius Lepidus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  12. ↑ «Lucius Arruntius». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  13. ↑ «Galba». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  14. ↑ «(Publius?) Cluvius Rufus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  15. ↑ «Tiberius Plautius Silvanus Aelianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  16. ↑ «Quintus Vibius Crispus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  17. ↑ «Caius Calpetanus Rantius Quirinales». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  18. ↑ «Marcus Arrecinus Clemens». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  19. ↑ «Aulus Cornelius Palma Frontonianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  20. ↑ «Iunius Homullus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  21. ↑ «Quintus Iunius Rusticus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  22. ↑ «Cornelius Priscianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  23. ↑ «Lucius Venuleius Apronianus Octavius Priscus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  24. ↑ «Lucius Octavius Cornelius Salvius Iulianus Aemilianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  25. ↑ «Titus Pomponius Proculus Vitrasius Pollio». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  26. ↑ «Rutilus Pudens Crispinus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.
  27. ↑ «Datianus». Diccionari Biogràfic electrònic. Real Acadèmia de l'Història.


Referències