Anex:Disseny paisagístic del campus Meléndez de l'Universitat del Valle
El campus Meléndez de l'Universitat del Valle s'ubica en la ciutat de Santiago de Cali en el suroccidente colombià, en el departament del Valle del Cauca, en la planicie del Valle, a uns 1000 metros d'altitut sobre la cordillera dels Vages.[1] L'universitat va ser fundada l'11 de juny de 1945, és un establiment públic educatiu de nivell superior, reconeguda com una de les dèu millors universitats del país per la seua excelència acadèmica i investigativa. [2]
En els seus començos l'universitat estava ubicada en la sèu Sant Fernando a on encara estan les facultats de Salut i Administració, quan es veu la necessitat d'ampliar-la, comença la busca d'un àrea que complixca els requisits per a tal fi, per ad açò la família Garcés Giraldo oferix cedir el títul gratuït d'un terreny conseguint conseguir 1.000.021 m².[3]
En l'any 1965 es conforma un grup de disseny que comencen a desenrollar el proyecte de la Ciutat Universitària del Valle finalisant-ho en 1968, a partir d'este moment i fins a 1971 en motiu dels Jocs Panamericanos s'eixecuta el proyecte.[4]
El seu disseny urbà, arquitectònic i de construcció va ser desenrollat pels arquitectes Jaime Cruz i Diego Peñaloza. Sobre la calitat ambiental dels edificis, tenen en conte l'incidència del sol i com integrar-se a l'entorn paisagístic comprés per espais oberts i les visuals cap als Farallones.[5]
El terreny a on es localisa el campus universitari estava destinat al cultiu de canya i per això es trobava desprovisto de arborización. No obstant, el lloc posseïa un fort potencial paisagístic per la seua localisació estratègica en visual cap als Farallones i feya els tossals de Pance. Des de començos del proyecte en esta zona es visionó la seua arborización, sent l'arquitecta Lyda Caldas de Borrero qui per mig del seu disseny paisagístic va conseguir una forta restitució ecològica, convertint l'Universitat del Valle en un lloc de conexió i conservació de la flora i fauna de la ciutat.[6]
En la seua concepció, es varen tindre en conte diversos aspectes que formen part de l'ecosistema tals com el relleu, la seqüència de boscs i praderies, els canvis d'estació de la regió, les precipitacions, la composició i fertilitat del sol, l'estudi dels arbres en tota la seua estructura aixina com el seu tamany, forma de copa, colorit i capacitat de donar ombrós entre uns atres; ademés es va tindre en conte el seu comportament en relació en l'arquitectura i l'espai.[7][8]
El disseny paisagístic es va concentrar en dos fets: el primer va ser el caràcter de la regió, les seues visuals, el clima que li aporten una identitat pròpia i el segon, l'arquitectura i el cóm els espais generats interactuen en l'exterior, per lo que el proyecte paisagístic es va pensar com un espai de transició entre el paisage i la ciutat, que donara un caràcter propi al lloc, pero reafirmant el paisage propi de la regió.[9]
Es va realisar un estudi detallat de la flora a utilisar, des dels seus aspectes visuals i condicions fisiològiques fins a les funcions que complirien en la seua relació en l'infraestructura i la pròpia arquitectura. El color, l'ombra, la forma i la silueta, l'inflorescència, el fullage, el seu temps de creiximent, la textura, varen ser algunes de les determinants per a la escogencia de les espècies.[11]
Els estrats vegetals del bosc també varen ser considerats, des dels arbres de gran talla (com la Ceiba, el Caracolí, Samán i Igua, certs Cauchos, etc.), mija (com les Acacias, Carrapos, Gualandayes, Guayacanes, Tulipán, Flamboyanes, etc.) i baixa (com a ombrós de caixers menors), les emergents (com a accents visuals i acompanyament de recorreguts), els arbustos (de fullage colorit i accent de color), i a la seua volta les trepadoras i cobertura (per a tractament de superfícies),[12] que en conjunt es tornen boscs densos, boscs permeados per la llum, vegetació que acompanya l'arquitectura, o que l'allunta tornant-la una barrera física i visual, o que simplement recrea la vista i la divertix en els seus moviments, en espais de permanència o de recorregut.
L'aigua també juga un paper transcendental en la construcció de dos grans llac que aumenten el valor ambiental del campus. Estos cossos d'aigua es caracterisen per ser ecosistemes aquàtics lénticos i són reconeguts per la seua importància vital, com a zona de amortiguamiento de pluges, trànsit d'aus migratòries i presència de múltiples organismes que ajuden a la regulació i renovació de l'ecosistema.[13]
Tots estos atributs comprenen les característiques que varen convertir l'Universitat del Valle en una fita urbana del disseny paisagístic i eixemple de la capacitat dels actors locals en el desenroll arquitectònic de la ciutat i la regió.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Nom comú: Mànec, Família: Anacardiaceae, Nom científic: Mangifera indica.
-
Nom comú: Cacao Ornamental, Família: Bombacaceae, Nom científic: Pachira insignis.
-
Nom comú: Palma Sancona, Família: Arecaceae, Nom científic: Syagrus sancona
-
Nom comú: Guayacán Rosat, Família: Bignoniaceae, Nom científic: Tabebuia rosea
-
Nom comú: Guadua, Família: Gramineae, Nom científic: Guadua angustifolia
-
Nom comú: Arbre del Pa, Família: Moraceae, Nom científic: Artocarpus altilis
-
Nom comú: Clavellino, Família: Fabaceae, Nom científic: Caesalpinia pulcherrima
-
Nom comú: Saman, Família: Fabaceae o Mimosoideae, Nom científic: Samanea saman
-
Nom comú: Balso Tambor, Família: Mimosoideae, Nom científic: Ochroma pyramidale
-
Nom comú: Papir, Família: Cyperaceae, Nom científic: Cyperus papyrus
-
Nom comú: Chiminango, Família: Fabaceae, Nom científic: Pithecellobium dolç
-
Nom comú: Armeler, Família: Combretaceae, Nom científic: Terminalia catappa
-
Nom comú: Pomarrosa, Família: Myrtaceae, Nom científic: Syzygium malaccense
-
Nom comú: Pomarrosa, Família: Myrtaceae, Nom científic: Syzygium malaccense
-
Segon llac artificial utilisat per a estudis de biologia.
-
Llac artificial en la Ciutat Universitària Meléndez.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (Setembre de 1969) Pla de desenroll físic/Ciutat Universitària del Valle, Cali-Colòmbia., pp. 11.
- ↑ «Les 10 millors universitats de Colòmbia» (en espanyol). Consultat el 8 de juliol de 2016.
- ↑ (Maig de 2010) Vida Selvada en el Campus de l'Universitat Del Valle, Cali - Colòmbia, p. 16.
- ↑ (maig de 2011) Universitat del Valle, Arquitectura per a l'Educació, Cali - Colòmbia, p. 77.
- ↑ (maig de 2011) Universitat del Valle, Arquitectura per a l'Educació, Cali, Colòmbia, p. 84, 85.
- ↑ (maig de 2010) Vida Selvada en el Campus de l'Universitat del Valle, p. 15, 16.
- ↑ (maig de 2010) Vida Selvada en el Campus de l'Universitat del Valle, Cali, Colòmbia, p. 16.
- ↑ (setembre de 1969) Pla de Desenroll Físic / Ciutat Universitària del Valle, Cali, Colòmbia, p. 103.
- ↑ (setembre de 1969) Pla de desenroll Físic / Ciutat Universitària del Valle, Cali, Colòmbia, p. 103.
- ↑ (abril de 2009) Arbres de l'Universitat del Valle, Cali, Colòmbia, p. 12.
- ↑ (setembre de 1969) Pla de desenroll Físic / Ciutat Universitària del Valle, Cali, Colòmbia, p. 103.
- ↑ (setembre de 1969) Pla de Desenroll Físic / Ciutat Universitària del Valle, Cali, Colòmbia, p. 103.
- ↑ (maig de 2010) Vida Selvada en el Campus de l'Universitat Del Valle, Cali, Colòmbia, p. 16, 17, 18.
Vore també
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Universitat del Valle.- Fauna del campus Meléndez de l'Universitat del Valle
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Diseño paisajístico del campus Meléndez de la Universidad del Valle» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.