Anar al contingut

Anex:Dònes de l'Antiga Roma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lo que seguix és una llista de les dònes de l'Antiga Roma notables per sí mateixes o per les seues conexions familiars (pares, fills o marits). Els historiadors antics varen prestar poca atenció a la vida de les dònes, salve per la seua relació en els hòmens. En els temps més antics li les menciona com envenenadoras dels seus marits (cas de Licinia), víctimes de l'abús dels hòmens (casos de Lucrecia o Virginia) o esposes (cas de Sempronia), mares (cas de Pomponia) i filles (cas de Cornelia) de grans hòmens. No obstant, des del periodo tardorrepublicano en avant algunes dònes varen adquirir un paper destacat per sí mateixes, ya fòra pel poder polític que eixercien a través dels seus marits (casos de Fulvia o Livia Drusila), ya per les intrigues palatines (casos de Mesalina o Agripina la Menor), ya pels escàndals sexuals (casos de Clodia o Julia la Menor), o inclús per la seua fama de santitat (casos d'Helena de Constantinopla o Fabiola de Roma).

Plantilla:Índex

A

[editar | editar còdic]
  • Acerronia.— Amiga de Agripina que va ser assessinada durant l'atentat de la baïa de Nàpols quan els conjurats la varen confondre en l'emperatriu.[1]
  • Acia.— Mare d'Augusto i Octavia la Menor. Va ser filla de Marco Acio Balbo i Julia la Menor, germana de Juliol César. Va casar en primeres nupcias en Cayo Octavio i, despuix de la mort d'est, en Marcio Filipo. Es va opondre a que el seu fill acceptara el herència de Juliol César. Va morir durant el primer consulat d'Augusto i va rebre un funeral públic.[2]
  • Acia la Menor.— Germana de Acia i tia d'Augusto. Va estar casada en Marcio Filipo, cònsul en l'any 38 a. C.[3]
  • Acilia.— Mare del poeta hispà Lucano.[4] Va ser acusada pel seu propi fill de participar en la conjura de Pisón,[5] pero no va ser perseguida públicament.[6]
  • Actea.— Lliberta que va ser amant de Nerón.[7]
  • Acucia.— Esposa de Publio Vitelio. Acusada de maiestas per Lelio Balbo.[8]
  • Afinia Gémina Bebiana.— Emperatriu, esposa de Treboniano Gal.[9]
  • Agripina la Major.— Filla menor de Marco Agripa i Julia la Major, va nàixer poc abans de l'any 12 a. C. Va casar en Germànic, fill de Druso, en qui va tindre nou fills. Estava en Germania en el seu espós a la mort d'Augusto. Es va opondre a la destrucció d'un pont sobre el Rin quan Cecina es va tindre que retirar despuix d'una campanya contra els germans desastrosa. Agripina va rebre als soldats que creuaven el pont com si haguera segut el seu general i va entregar als ferits tot lo necessari per a curar les seues ferides. Va acompanyar al seu espós a Àsia en l'any 17 d. C. i, despuix de la seua mort, va retornar en companyia de dos dels seus fills a Roma en les seues cendres, detenint-se un temps en Corcira per a mitigar el seu dolor. Va desembarcar en Brundisium a on va ser rebuda per una multitut que estava ansiosa per vore-la i saludar-la. Tiberio, encara que havia odiat a Germànic i sentia antipatia per Agripina, va enviar a dos cohortes pretorianas per a que l'escoltaren a Roma. El corteig fúnebre va ser rebut en el seu camí per magistrats de Calàbria, Apulia i Campània; per Druso, el fill de Tiberio; per Claudio, germà de Germànic i futur emperador; pel restant de fills de Germànic; i, en els voltants de Roma, pels cònsuls, el Senat i una multitut de ciutadans. Alguns anys despuix, va demanar permís a l'emperador per a prendre un segon espós, pero est ni va consentir ni es va negar. Va caure en les intrigues de Sejano, puix la va convéncer de que Tiberio pretenia enverinar-la. Finalment va ser desterrada a l'illa de Pandataria —a on la seua pròpia mare havia segut desterrada— a pesar de que no varen existir proves de traïció. Despuix de tres anys d'exili, es va deixar morir d'inanició en l'any 33 d. C. Les seues cendres varen ser tornades posteriorment a Roma pel seu fill Calígula qui va falcar vàries medalles en l'efigie de la seua mare.[10]
  • Agripina la Menor.— Va ser filla de Germànic i Agripina la Major, filla de Marco Agripa. Va nàixer entre els anys 13 i 17 d. C. en Oppidum Ubiorum que posteriorment va canviar de nom a Colónia Agrippina en el seu honor. En l'any 28 d. C. es va casar en primeres nupcias en Domicio Enobarbo que va morir dotze anys despuix; en segones, en Crispe Pasieno, de la mort de les quals als pocs anys va ser acusada. Per llavors, era coneguda per la seua conducta escandalosa, per les seues intrigues i per la seua ambició sense llímits. Se li va acusar de incesto en el seu germà Calígula qui, en el pretext de haver mantingut una relació en Marco Lépido, marit de la seua germana Drusila, la va desterrar en l'any 39 d. C. a l'illa de Poncia. Lépido va ser condenat a mort per conspiració; Agripina va ser obligada a dur les cendres del seu cunyat i amant a Roma abans de ser enviada al desterro. Claudio va commutar la pena en l'any 41 d. C. despuix del seu ascens al tro, encara que la seua esposa Mesalina era enemiga de Agripina. La primera va ser eixecutada en l'any 48 d. C. i, a l'any següent, Claudio i Agripina es varen casar a pesar de ser tio i neboda. El matrimoni va ser llegalisat pel Senat per mig d'un senatusconsultum. En l'any 51 d. C. Claudio va adoptar al fill de Agripina i Domicio Enobarbo (el futur Nerón) en perjuí del seu propi fill Britànic. En el concurs de Pala, lliberte imperial, intrigó per a buscar la ruïna de Lucio Silano, marit de Octavia, que va ser condenat a mort en 53 d. C. i Octavia casada en Nerón. Entre les víctimes d'este periodo varen estar Lolia Paulina, acusada d'alta traïció, i Domicia Lépida, germana del seu primer marit. En l'any 54 d. C. va enverinar al seu marit Claudio per a governar l'imperi a través del seu fill Nerón. Tan pronte est va ser proclamat emperador, Narciso, lliberte de Claudio, i Marco Silano, descendent d'Augusto, varen perdre les seues vides per instigació de Agripina. Es va opondre a les relacions del seu fill en Acté i Popea Sabina, lo que va conduir al seu distanciament. Va recolzar llavors a Britànic com a rival de Nerón a l'objecte de recuperar el seu afecte, pero el fill de Claudio va ser envenado per Nerón. Est, desijós de repudiar a la seua esposa Octavia per a casar-se en el seu amant Sabina, va decidir la mort de Agripina en l'any 59 d. C. Va invitar a la seua mare a Bayas en el pretext d'una reconciliació. Quan Agripina va partir de tornada a Roma, el barco es va fer péntols. Va conseguir alcançar la vora a nade, es va refugiar en una vila de la seua propietat propenca al llac Lucrino i va avisar al seu fill de l'incident. Nerón va enviar llavors a Aniceto, qui havia planejat l'estratagema del barco, per a que terminara la tasca. Pròxima a morir, Agripina va cridar al centurión que la ferira en la pancha, a on havia dut a Nerón. Tácito conte que, al vore el cadàver de la seua mare, Nerón es maravilló de la seua bellea i que Agripina va deixar uns comentaris biogràfics. Apareix en les monedes en el títul d'Augusta acompanyant al seu espós Claudio o al seu fill Nerón.[11]
  • Albucila.— Aristócrata acusada de impietat en l'any 37 d. C. Va morir en presó despuix d'intentar suïcidar-se.[8]
  • Anastasia.— Filla de Constancio Clor i Teodora i mija germana de Constantino el Gran. Va estar casada en Basiano.[12]
  • Anastasia.— Filla de l'emperador Valente, que la seua historicitat ha segut en ocasions posada en dubte. Se sap que va ser pupila de Novaciano.[13]
  • Annia Aurelia Galeria Faustina.— Filla de Marco Aurelio i Faustina la Menor. Va estar casada en Cneo Claudio Sever, cònsul en l'any 173 d. C.[14]
  • Annia Cornificia Faustina.— Germana de l'emperador Marque Aurelio, va casar en Cayo Umidio Cuadrato Anniano Vero en qui va ser mare de Marco Umidio Cuadrato i Umidia Cornificia Faustina.[15]
  • Annia Faustina.— Emperatriu romana, descendent de Marco Aurelio. Va ser la tercera esposa de Heliogábalo.[16]
  • Annia Rufila.— Dama romana del sigle I d. C. condenada per frau a Cayo Cestio i que durant un temps es va dedicar a amenaçar i insultar al seu acusador davant de la Cúria sense que este s'atrevira a dur-l'als tribunals per portar ella una image de Tiberio mentres ho feya. Les protestes d'indefensió de Cestio i els testimonis d'atres testics varen dur a Druso, el fill de Tiberio, a encarcerar a Rufila.[17]
  • Antistia.— Primera esposa de Pompeyo el Gran, filla d'un pretor i emparentada en els Calpurnios Bésties. El seu matrimoni en Pompeyo va ser conseqüència d'un acort judicial.[18]
  • Antistia Polita.— Filla de Antistio Vétere, cònsul en l'any 55 d. C., i esposa de Rubelio Plauto. Va estar presente quan, per orde de Nerón, el seu espós va ser ajusticiado en les seues possessions d'Àsia. Més tart, es va suïcidar en el seu pare i la seua yaya despuix de no conseguir l'indulgència del príncip.[19]
  • Antonia.— Tia de Marco Antonio que, segons Plutarco, va ser raptada pels pirates.[20]
  • Antonia.— Filla de Marco Antonio i Antonia. Va estar promesa al fill de Lépido.[21]
  • Antonia.— Filla de l'emperador Claudio i de la seua segona esposa Elia Petina. Va casar successivament en Cneo Pompeyo Magne, descendent de Pompeyo, i en Fausto Sila. Va ser eixecutada en l'any 66 d. C. per orde de Nerón quan va refusar casar-se en ell. Segons algunes fonts, va prendre part en la conjura de Nerón.[22]
  • Antonia la Major.— Una de les filles de Cayo Antonio, el colega consular de Cicerón. Va estar casada en Caninio Gal, en la que va ser mare del cònsul homònim de l'any 37 a. C.[18]
  • Antonia la Major.— Va ser la major de les filles de Marco Antonio i Octavia la Menor, germana d'Augusto. Va nàixer en l'any 39 a. C. i va casar en Domicio Enobarbo, cònsul en l'any 16 d. C. Va ser yaya de l'emperador Nerón.[18]
  • Antonia la Menor.— Una de les filles de Cayo Antonio, el colega consular de Cicerón. Va estar casada en el seu cosí, el triunviro Marco Antonio.[18]
  • Antonia la Menor.— Va ser la menor de les filles de Marco Antonio i Octavia la Menor, germana d'Augusto. Va nàixer en l'any 36 a. C. Va estar casada en Druso, germà de l'emperador Tiberio, en qui va tindre tres fills: Germànic, l'emperador Claudio i Livia la Menor. Despuix de la mort del seu marit, va refusar tornar a casar-se i no va estar present en el funeral públic pel seu fill Germànic. Estava vixca en l'any 37 d. C. quan el seu net Calígula, ascendit al tro dels césares, li va conferir alts honors entre els que es trobava el títul d'Augusta que ella va rebujar. Va morir poc despuix, potser enverinada pel seu propi net segons conte Suetonio. Plinio el Vell menciona un temple d'Antonia que potser anara edificat durant l'imperi de Claudio, el seu fill. Va ser celebrada en el seu temps per la seua bellea i virtut.[23]
  • Apicata.— Esposa de Sejano. Este es va divorciar d'ella expulsant-la de casa.[24]
  • Apronia.— Esposa del pretor Plaucio Silvano que va ser assessinada per este tirant-la per una finestra.[25]
  • Apuleya Varila.— Filla de Sext Apuleyo, cònsul en l'any 29 a. C., i de Quintilia, filla de Quintilio Vare. En l'any 17 d. C. va ser desterrada acusada d'adulteri.[26]
  • Aquilia.— Dama romana desterrada per Tiberio en l'any 25 d. C. acusada d'adulteri.[27]
  • Aquilia Severa.— Vestal i emperatriu, esposa de Heliogábalo.[28]
  • Argentaria Pola.— Esposa de Lucano.[4]
  • Arrecina Tértula.— Primera esposa de Tito en qui es va casar en els anys 60, ans que este anara emperador. Va morir poc despuix.[29]
  • Arria la Major.— Esposa de Cecina Peto. Quan el seu espós va ser acusat de maiestas, es va unir a ell en el suïcidi. En vista de que el seu marit dubtava, va prendre l'estilet i, abans de clavar-li-ho, va dir: «No adolix, Peto».[30]
  • Arria la Menor.— Filla de Arria la Major i esposa de Trasea Peto.[31]
  • Artoria Flacila.— Esposa de Nóvio Prisco, a qui va acompanyar a l'exili quan este va ser condenat per participar en la conjura de Pisón.[32]
  • Aurelia.— Mare de Juliol César, pertanyent a la família dels Aurelios Cotes. En l'any 62 a. C. va descobrir a Clodio durant la celebració dels misteris de Bona Dea. Va morir en l'any 54 d. C.[33]

B

[editar | editar còdic]
  • Basilina.— Mare de Juliano el Apóstata, va morir pocs mesos despuix de donar a llum. De confessió cristiana, va llegar terres a l'Iglésia de Éfeso.[34]
  • Boyonia Procila.— Yaya materna de l'emperador Antonino Pío.[35]

C

[editar | editar còdic]
  • Calpurnia.— Filla de Pisón Cesonino, cònsul en l'any 58 a. C., i última esposa de Juliol César en qui es va casar en l'any 59 a. C. Es va mantindre al marge dels assunts polítics i va soportar en silenci les atencions que el seu marit concedia a Cleopatra. Els informes que parlaven d'una conspiració contra la vida de Juliol César l'omplien de preocupació. La nit anterior a l'assessinat del dictador va sofrir malensomis, per lo que al sendemà —els idus de març— va pregar en va al seu marit que no abandonara la llar.[36]
  • Calpurnia.— Una de les esposes de Plinio el Jove, neta de Calpurnio Fabato.[37]
  • Calpurnia.— Filla de Calpurnio Béstia i esposa de Publio Antistio. Va ser sogra de Pompeyo el Gran.[38]
  • Calpurnia.— Filla de Marco Bíbulo i esposa de Mesala Corvino, cònsul suffectus en l'any 31 a. C.[39]
  • Calpurnia.— Filla de Pisón el Pontífex i esposa de Lucio Nonio Asprenas, cònsul suffectus en l'any 6 d. C.[40]
  • Calpurnia Híspula.— Filla de Calpurnio Fabato i corresponsal epistolar de Plinio el Jove.[41]
  • Calvencia.— Esposa del pretor Pisón Cesonino i filla d'un comerciant gal.[42]
  • Carosa.— Filla de l'emperador Valente.[43]
  • Cecilia Ática.— Filla de Tito Pomponio Àtic, va nàixer en l'any 51 a. C. Va estar casada en Marco Agripa, en qui va ser mare de Vipsania, primera esposa de l'emperador Tiberio. Despuix de divorciar-se de Agripa en l'any 28 a. C., res se sap d'ella.[44]
  • Cecilia Metela.— Tradicionalment considerada filla de Metelo Baleárico.[45] Va estar casada en Api Pulcro, cònsul en l'any 79 a. C., i va ser mare de Clodio.[46]
  • Cecilia Metela.— Esposa de Léntulo Espínter, fill del cònsul homònim de l'any 57 a. C. El seu emparentamiento en els Metelos és desconegut.[47]
  • Cecilia Metela.— Filla de Metelo Baleárico. Va acollir en la seua casa a Sext Roscio quan va estar perseguit pels seus parents. Va ser verge vestal.[48]
  • Cecilia Metela.— Filla de Metelo Calvo. Va estar casada en Licinio Lúculo i va ser mare de Lúculo.[49]
  • Cecilia Metela.— Filla de Metelo Crético. Va estar casada en Marco Craso, el fill del triunviro.[50]
  • Cecilia Metela.— Filla de Metelo Dalmático. Va estar casada en Emilio Escauro i Sila en qui va ser mare dels bessons Fausto Sila i Fausta.[51]
  • Cecilia Metela la Major.— La major de les filles de Metelo Macedónico. Va estar casada en Servilio Vatia, pretor en l'any 114 a. C., i va ser mare de Vatia Isáurico.[52]
  • Cecilia Metela la Menor.— La menor de les filles de Metelo Macedónico. Va estar casada en Escipión Nasica, cònsul en l'any 111 a. C., i va ser yaya de Metelo Escipión.[53]
  • Claudia.— Filla d'Api Claudio, cònsul en l'any 143 a. C., i esposa del tribuno de la plebe Cayo Graco.[54]
  • Claudia.— Filla de l'emperador Claudio i de la seua primera esposa Plaucia Urgulanila.[55]
  • Claudia.— Filla de Fulvia i Clodio, primera esposa de l'emperador Augusto.[56]
  • Claudia Pulcra.— Filla de Pulcro Claudio i Marcela la Major. Va ser desterrada en l'any 26 d. C. acusada d'adulteri.[57]
  • Claudia Prócula.— Nom com es coneix a l'esposa de Poncio Pilato, li va advertir a est de no condenar a Crist. Segons una piadosa tradició, es va convertir al Cristianisme.
  • Clelia.— Dama romana de el sigle VI a. C., un dels cent rehens entregats a Porsenna per a que alçara el sege de Roma. Va conseguir escapar creuant el Tíber a nade. No obstant, els romans li la varen tornar al rei etrusc quan este va amenaçar en prolongar el sege.[58]
  • Clodia.— La segona de les tres germanes de Publio Clodio. Va estar casada en Metelo Céler. Es va fer famosa pels seus excessos (en especial, va ser amant de Catulo que la flama Lesbia en els seus poemes) i, enfrontada obertament al seu marit, va ser sospitosa de haver-ho enverinat. Va tractar d'establir un víncul en Cicerón. Rebujada esta, va instigar al seu germà contra el arpinate. Va manipular a Atratino per a que acusara a Marco Celio —un amant que el hi havia deixat— d'ordenar la mort de Dión, cap d'una embaixada en Roma de Ptolomeo Auletes, i tractar d'enverinar-la. Celio, defés per Craso i Cicerón, va ser absolt i Clodia presentada com una dòna de caràcter desenfrenat, ademés de ser acusada de mantindre una relació incestuosa en el seu germà. Cicerón la malnomena a sovint Cuadrantaria. Encara estava vixca l'any 44 a. C. —si no era una de les seues germanes—.[59]
  • Constància.— Mija germana de Constantino el Gran i esposa de Licinio. Imploró per la vida del seu espós quan este va ser derrotat pel seu germà.[60]
  • Constància.— Filla de Constancio i Faustina. Va estar casada en Graciano. Va morir al voltant de l'any 383 d. C. i va ser enterrada en Constantinopla.[61]
  • Constantina.— Filla de Constantino el Gran. Va estar casada en Anibaliano fins a l'any 337 d. C. Va encorajar a Vetranión per a que es rebelara contra Magnencio i es va dir d'ella que era de naturalea cruel. Va fundar un monasteri de Roma i l'iglésia de Santa Inés. Va morir en l'any 354 d. C. i va ser enterrada en Roma.[62]
  • Cornelia.— Va ser la filla menor de Escipión l'Africà. Va estar casada en Tiberio Graco, censor de l'any 169 a. C., i va ser la mare dels Gracos. Tiberio Graco havia abraçat la facció popular de la República, per lo que no estava en bons térmens en Escipión. Segons la majoria de versions, no va ser fins a la mort d'este últim que es va casar en Cornelia. No obstant, atres fonts senyalen que es varen casar mentres el pare d'ella estava viu, puix diuen que Escipión la va entregar en matrimoni en acabant de que Tiberio Graco intervinguera per a salvar a Escipión l'Asiàtic de ser enviat a la presó. Despuix de quedar viuda i a càrrec de dotze fill, es va dedicar per complet a la seua educació. Aixina, va rebujar totes les ofertes de segons matrimonis, incloent la proposta per Ptomoleo VIII. D'esta numerosa família, solament varen sobreviure tres fills: una filla, casada en Escipión Emiliano, i dos fills, Tiberio i Cayo Graco. Cornelia va heretar del seu pare el gust per la lliteratura, en especial la grega —en la que estava molt familiarizada—. Les seues cartes, conservades en temps de Cicerón, eren alabades com a models de composició. Com a filla del vencedor de Aníbal, mare dels Gracos i sogra de Escipión Emiliano, ocupa una posició destacada en el història de les dònes de la República romana, aplegant inclús a ser idealizada per les generacions posteriors. Alguns escritors varen relatar que Tiberio Graco va presentar les seues lleis urgido per ella i uns atres li atribuïxen l'assessinat de Escipión Emiliano en connivencia con la seua filla. Es va retirar a Misenum despuix de la mort de Cayo —va ser testic de la mort de les seues dos fills— a on es va rodejar de lliterats grecs. Va morir a alvançada edat. El poble de Roma va erigir una estàtua en el seu honor en l'inscripció «Cornelia, mare dels Gracos».[63]
  • Cornelia.— Filla de Cornelio Cinna i primera esposa de Juliol César, en qui es va casar en l'any 83 a. C. Juliol César es va negar a divorciar-se d'ella quan Sila ho va posar com a condició per a llevar-ho de la llista de proscrits. Va ser mare de Julia, futura esposa de Pompeyo, i va morir en l'any 69 a. C.[64]
  • Cornelia.— Filla de Metelo Escipión, va estar successivament casada en Publio Craso, fill del triunviro, i Pompeyo. Despuix de la batalla de Farsalia, es va reunir en el seu segon espós en Mitilene i va ser testic del seu assessinat en una plaja d'Egipte. Juliol César li va concedir el permís de retornar a Roma en les seues cendres.[65]
  • Cornelia la Major.— La major de les filles de Escipión l'Africà i Emilia Terça. Va estar casada en Nasica Córculo en qui va ser mare de Nasica Serapión.[66]
  • Cornelia Orestila.— Segona esposa de Calígula.[67]
  • Cornificia.— Filla de Marco Aurelio i Faustina la Menor. Va ser amiga de Julia Domna. Despuix d'acodir a donar el pésam a esta per l'eixecució de Geta, Caracalla li va ordenar que se suïcidara.[68]

D

[editar | editar còdic]
  • Dioclea.— Mare de l'emperador Diocleciano. Potser un personage fictici.[69]
  • Domicia.— Filla del consular Domicio Calvino i esposa de Lucio Bíbulo.[70]
  • Domicia.— Filla de Lucio Enobarbo i d'Antonia la Major, va ser tia de Nerón i va estar casada en Crispe Pasieno. Nerón va ordenar que l'enverinaren per a prendre possessió de les seues propietats. Tácito la considera enemiga de Agripina la Menor.[71]
  • Domicia Calvina.— Filla de Lucio Bíbulo i Domicia. Va estar casada en Mesala Corvino.[72]
  • Domicia Lépida.— Filla de Lucio Enobarbo i Antonia la Major, va ser mare de Valeria Mesalina. Va morir per orde del seu nebot Nerón a instigació de Agripina la Menor.[73]
  • Domicia Longina.— Filla de Domicio Corbulón, va estar casada en Lamia Eliano del que es va divorciar en temps de Vespasiano per a casar-se en Domiciano en qui va tindre un fill en l'any 73 d. C. Per l'infelicitat del seu matrimoni, va mantindre relacions en l'actor Paris. Va ser repudiada pel seu marit en l'any 83 d. C. per consell de Juliol Urso, pero més alvance es varen reconciliar. Va estar en coneiximent de la conjura contra Domiciano i la va encorajar quan va pensar que la seua vida estava en perill.[74]
  • Domicia Lucila la Major.— Mare de Domicia Lucila la Menor i yaya de Marco Aurelio.[75]
  • Domicia Lucila la Menor.— Mare de Marco Aurelio.[76]
  • Domicia Paulina la Major.— Mare d'Adriano, d'orige gadità.[77]
  • Domicia Paulina la Menor.— Germana d'Adriano, casada en Juliol Serviano, en qui va tindre a Julia. Va morir en l'any 130 d. C.[78]
  • Domitila la Major.— Esposa de Vespasiano i mare de Tito i Domiciano. Estava morta quan el seu espós va accedir a l'imperi.[79]
  • Domitila la Menor.— Filla de Vespasiano i Domitila la Major. Havia mort quan el seu pare es va proclamar emperador.[79]
  • Domnica.— Esposa de l'emperador Valente.[80]

I

[editar | editar còdic]
  • Egnacia Maximila.— Esposa de Glicio Gal, a qui va acompanyar a l'exili quan este va ser desterrat per Nerón.[81]
  • Elia.— Segona esposa de Sila.[82]
  • Elia Flacila.— Primera esposa de Teodosio el Gran i mare de Arcadio, Honorio i Pulqueria. Va tindre fama de dòna piadosa. Era originària de Hispania i va morir en l'any 386 d. C.[83]
  • Elia Eudocia.—Emperatriu consorte de Teodosio II el Gran. Dòna de gran educació i favoridora de la Cultura.
  • Elia Petina.— Filla de Elio Taste, cònsul en l'any 4 d. C., va ser la segona esposa de l'emperador Claudio i mare d'Antonia.[84]
  • Emilia.— Vestal que va ser eixecutada per incesto en l'any 114 a. C.[85]
  • Emilia.— Filla d'Emilio Escauro i fillastra de Sila. Va estar casada successivament en Acilio Glabrión, cònsul en l'any 67 a. C., i Pompeyo el Gran. Despuix de persuadir a Glabrión de que es divorciara, Sila li la va entregar en matrimoni a Pompeyo a pesar de que la jove estava embarassada. Emilia va morir en l'any 82 a. C. a conseqüència del part.[86]
  • Emilia Clara.— Mare de l'emperador Didio Juliano.[87]
  • Emilia Lépida.— Esposa de Metelo Escipión.[88]
  • Emilia Lépida.— Filla de Julia la Menor i Emilio Paulo, cònsul en l'any 1 d. C. Va estar promesa a Claudio, pero el matrimoni no es va aplegar a produir per la caiguda en desgràcia de la seua mare. Posteriorment va casar en Silano Torcuato, cònsul en l'any 19 d. C.[89]
  • Emilia Lépida.— Germana de Manio Lépido, cònsul en l'any 11, i esposa successivament de Sulpicio Quirinio i Mamerco Escauro. Va ser acusada de varis crims i condenada el 20.[90]
  • Emilia Lépida.— Filla d'Emilio Lépido, el cònsul de l'any 6, i esposa de Druso César, el fill de Germànic. Es va suïcidar el 36 despuix de ser acusada d'adulteri.[91]
  • Emilia Lépida.— Filla de Manio Lépido, el cònsul de l'any 6, i esposa de l'emperador Galba.[92]
  • Emilia Musa.— Dama romana, morta en l'any 17, que va nomenar hereu a Emilio Lépido, cònsul el 6.[93]
  • Emilia Primera.— La major de les filles d'Emilio Paulo, el vencedor de Pidna, i esposa de Elio Tuberón.[94]
  • Emilia Secunda.— La mijana de les filles d'Emilio Paulo, el vendecedor de Pidna, i esposa de Catón Liciniano, el fill de Catón el Major.[95]
  • Emilia Terça.— La menor de les filles d'Emilio Paulo, cònsul en l'any 216 a. C. Va estar casada en Escipión l'Africà en qui va tindre a lo manco quatre fills.[96]
  • Emilia Terça.— Filla d'Emilio Paulo, el vencedor de Pidna. Quan era chiqueta va donar al seu pare un presagie favorable ans que este partira a Macedònia.[97]
  • Ennia Trasila.— Esposa de Macrón, prefecto del pretori, i suposta amant de Calígula.[98]
  • Escribonia.— Esposa d'Augusto i mare de Julia la Major, era la germana de Escribonio Libón, sogre de Sext Pompeyo, fill de Pompeyo el Gran. Suetonio conta que va estar casada anteriorment en atres dos hòmens de ranc consular, pero no menciona els seus noms. Un d'ells va ser Cornelio Escipión, en el que va tindre dos fills: un fill homònim del seu pare, que va ser cònsul en l'any 16 a. C., i una filla, de nom Cornelia, casada en Paulo Emilio Lépido, cònsul en l'any 22 a. C. Despuix de la guerra de Perusia, aconsellat per Mecenes, Augusto la va prendre en matrimoni en la finalitat d'acostar-se a Pompeyo i Libón i evitar una aliança d'estos en Marco Antonio. Escribonia era molt major i Augusto mai va sentir afecte per ella, per lo que no va dubtar en divorciar-se —el mateix dia en que va nàixer el seu filla— quan varen canviar les tornes en millorar les relacions en Marco Antonio. Augusto va alegar la conducta relaixada de la seua esposa per a divorciar-se, pero Marco Antonio va sostindre que es va deure a que ella s'hi havia sentit ofesa per les relacions del seu espós en Livia. Escribonia va viure molts anys despuix del divorç i va acompanyar a la seua filla per pròpia voluntat quan va ser desterrada per Augusto a Pandataria en l'any 2 d. C.[99]
  • Escribonia.— Filla de Escribonio Libón, cònsul en l'any 34 a. C., i neboda de Escribonia. Va estar casada en Sext Pompeyo, el fill de Pompeyo el Gran.[100]
  • Eumaquia.— Sacerdot pompeyana, promotora de la construcció de l'edifici que du el seu nom.[101]
  • Eusebia.— Filla i germana de cònsuls, va estar casada en Constancio. Va favorir a Juliano el Apóstata i va practicar el arrianisme. Ya havia mort per a l'any 361 d. C., quan el seu favorit va accedir al tro.[102]
  • Eutropia.— Esposa de Maximiano i mare de Majencio i Fausta. Provablement va estar abans casada en Afranio Anibaliano en qui va tindre a Teodora.[103]
  • Eutropia.— Filla de Constancio Clor i Teodora i mija germana de Constantino el Gran. Va estar casada en Virio Nepociano. Va ser assessinada per Magnencio.[104]

F

[editar | editar còdic]
  • Fabia.— Filla de Fabio Màxim, cinc voltes cònsul de la República, i esposa de Otacilio Craso.[105]
  • Fabia la Major.— Filla de Fabio Ambusto, censor en l'any 363 a. C., i esposa de Sulpicio Rufo.[106]
  • Fabia la Menor.— Filla de Fabio Ambusto, censor en l'any 363 a. C., i esposa de Licinio Estolón.[106]
  • Fadia.— Primera esposa de Marco Antonio, filla del lliberte Quint Fadio.[107]
  • Fadila.— Filla de Marco Aurelio i Faustina la Menor.[108]
  • Fabiola de Roma, noble romana converso al Cristianisme, va fundar el primer Hospital de l'història d'Occident.
  • Falconia Proba.— Poetisa d'época incerta molt admirada en l'Edat Mija. Es desconeix el seu verdader nom.[109]
  • Fannia.— Esposa de Cayo Titinio, originària de Minturnae. Cayo Mario va sentenciar al seu favor quan el seu marit pretenia quedar-se en el seu dot despuix del divorç. En l'any 88 a. C., va donar covil en la seua casa a Mario quan este fugia de Roma.[110]
  • Fannia.— Esposa de Helvidio Prisco que va acompanyar en dos ocasions a l'exili al seu marit, una baix Nerón i una atra baix Vespasiano, i va ser exiliada en tercera ocasió per Domiciano.[110]
  • Fausta.— Filla de Maximiano i Eutropia i esposa de Constantino el Gran. Va ser acusada de la mort de Crispe, el seu fillastre, per lo que es va suïcidar.[111]
  • Fausta Cornelia.— Filla de Sila i germana bessona de Fausto Sila. Va nàixer al voltant de l'any 88 a. C. Va estar casada successivament en Cayo Memio i Tito Milón. Va ser coneguda en l'Antiguetat per l'infidelitat als seus marits.[112]
  • Faustina.— Última esposa de Constancio en qui va tindre a Constància, posteriorment esposa de Graciano. Va ser retinguda en Constantinopla pel usurpador Procopio quan este es va proclamar emperador en l'any 365 d. C.[113]
  • Faustina la Major.— Esposa de Antonino Pío i Augusta des de l'any 138 d. C. Estava casada en el futur emperador quan este va accedir al tro. Va morir en any 141 d. C. als 37 anys d'edat i deificada. En el seu honor el seu marit va ordenar la construcció de l'actual temple de Antonino i Faustina.[114]
  • Faustina la Menor.— Filla de Faustina la Major i Antonino Pío. Durant el govern d'Adriano va ser promesa al fill de Elio César; no obstant, Antonino va trencar el compromís, en virtut de la joventut de Lucio Vero, i la va prometre a Marco Aurelio. El matrimoni no va tindre lloc fins a l'any 145 o 146 d. C. Va morir en l'any 175 d. C. en les faldes del mont Tauro quan acompanyava al seu marit a Síria en viage per Orient per a restaurar la tranquilitat despuix de la rebelió de Avidio Casio que ella mateixa hi havia alendado en les seues intrigues. Despuix de la seua mort el seu marit la va caramullar de honors.[115]
  • Flavia Ticiana.— Emperatriu, esposa de Pertinax.[116]
  • Fulvia.— Va ser filla de Fulvio Bambalión i Sempronia, filla de Sempronio Tuditano —a qui Cicerón descriu com loco—. Va casar en primeres nupcias en Clodio, en el que va tindre a Claudia, la primera esposa d'Augusto. Despuix de la mort d'aquell, el seu cos va ser expost en públic en l'atri de la seua casa. Fulvia, entre grans planyences, va mostrar a la multitut les ferides del seu marit, per lo que va excitar els desijos de venjança per la seua mort. Va casar despuix en Escribonio Curión, mort en Àfrica en 49 a. C. Va estar viuda durant alguns anys (guanyant-se fama de disoluta) fins que es va casar en Marco Antonio al voltant de l'any 44 a. C. Quan este va ser declarat enemic públic, va acodir al Senat demanant que canviaren esta resolució en les pregàries més humils. Durant les proscripció, algunes dames romanes varen demanar a les esposes i familiars dels triunviros que intercediren davant estos per a que es recuperara l'orde. Fulvia les va tractar en arrogància i ignominiosament. Segons pareix, contemplava en delectació les cap tallades de Cicerón i Sulpicio Rufo. Quan els triunviros varen voler impondre un impost a les dònes més riques de Roma, estes, encapçalades per Hortensia, Julia (la mare de Marco Antonio) i Octavia (la germana d'Augusto), es varen opondre; Fulvia es va mantindre al marge. En l'any 40 a. C., va induir al seu cunyat Lucio Antonio a encapçalar un tumult en la península itálica per a defendre als pobres i oprimits, reduïts a la seua condició per les colónies i repartiments de terra d'Augusto, en l'esperança de fer tornar al seu espós Antonio d'Egipte i, en part, estimulada per les celosies. En seguida uns atres, en major sinceritat, es varen unir al moviment. Va seguir a Lucio Antonio primer a Preneste i després a Perusa, confiant el conte dels seus fills a Lépido. Despuix de la caiguda de Perusa, Fulvia va escapar a Atenes a on es va retrobar en el seu marit, de camí a Itàlia, que li va reprochar la seua actitut. Entristida per est va tractar, va caure malalta i va morir en Sición eixe mateix any, abandona per Marco Antonio qui casaria poc despuix en Octavia, la germana d'Augusto, en virtut del tractat de Brundisium.[117]
  • Fulvia.— Amant de Quint Curcio. Va delatar als catilinaris quan Curcio es va negar a satisfer els seus caprichos.[118]
  • Fulvia Plautila.— Emperatriu, filla de Fulvio Plauciano i esposa de Caracalla en qui es va casar en l'any 202 d. C. Despuix de la caiguda en desgràcia del seu pare, va ser exiliada a l'illa de Lípari i eixecutada finalment en l'any 212 d. C.[119]

G

[editar | editar còdic]
  • Gala.— Filla del primer dels Valentinianos i de Justina. Va casar en Teodosio el Gran en Constantinopla per la promesa de l'ajuda militar del primer contra Magne Màxim. Va morir de part en l'any 394 d. C. Va ser mare de Gala Placidia.[120]
  • Gala.— Germana de Vulcacio Rufino i esposa de Juliol Constancio en qui va ser mare del césar Gal.[121]
  • Gala Placidia.— Filla de l'emperador Teodosio el Gran i de la seua segona esposa Gala. Va nàixer entre els anys 388 i 393 d. C. Va ser capturada per Alarico quan este va prendre Roma en l'any 410 d. C. Despuix de la mort de Alarico, es va casar en l'any 414 d. C. en el seu successor Ataúlfo qui s'havia negat a les negociacions de Constancio III per a rescatar-la. Ataúlfo va morir en Barcelona en l'any 415 d. C., sense haver conseguit una aliança en Honorio, mig germà de Placidia, per l'oposició de Constancio III. Al matrimoni no li varen sobreviure fills. En l'any 416 d. C., Walia la va enviar de regrés en Honorio. L'1 de giner de l'any 417 d. C. Placidia i Constancio III es varen casar en Rávena, a pesar de l'oposició de Placidia. Varen tindre dos fills: Honoria i Valentiniano III. Honorio va elevar al seu cunyat a emperador i va otorgar a Placidia el títul d'Augusta. Despuix de la mort de Constancio III, els mijos germans es enemistaron. Placidia va fugir en els seus fills a la cort de Constantinopla per a posar-se baix la protecció de l'emperador Teodosio II, qui, no obstant, no havia reconegut la titulació de Placidia. La mort de Honorio i la següent usurpació de Juan va dur a l'emperador d'Orient a respalar a Placidia i a Valentiniano III, que va ser posat finalment en el tro de Rávena baix la supervisió de la seua mare. La seua regència es va caracterisar per una defensa a ultranza del cristianisme. Va morir l'any 450 o 451 d. C. en Roma i va ser enterrada en Rávena.[122]
  • Galeria Valeria.— Filla de Diocleciano i esposa de Galerio. Despuix de la mort del seu espós, va fugir del costat de Licinio per a unir-se en Maximino Daya, qui, no obstant, la va enviar a l'exili i va confiscar les seues propietats quan no va voler casar-se en ell. Finalment va ser condenada a mort per Licinio i eixecutada.[123]
  • Grata.— Filla del primer dels Valentinianos i Justina. Va ser tia materna de Gala Placidia.[124]
  • Gratidia.— Yaya paterna de Cicerón.[125]

H

[editar | editar còdic]
  • Helena.— Esposa de Constancio Clor i mare de Constantino el Gran. Convertida al cristianisme, despuix de les morts de Crispe i Fausta peregrinó a Jerusalem a on va edificar l'iglésia del Sant Sepulcro i va trobar la Vora Cruz. Va morir en Roma en prop de huitanta anys.[126]
  • Helena.— Filla de Constantino i Fausta. Va morir poc en acabant de que el seu espós Juliano anara proclamat emperador. Va ser enterrada en Roma.[127]
  • Helvia.— Mare de Cicerón.[128]
  • Helvia la Major.— Tia de Cicerón i mare de Viselio Varrón, edil en l'any 59 a. C.[129]
  • Helvia la Major.— Germana de Helvia la Menor i esposa de Cayo Galerio, prefecto d'Egipte.[130]
  • Helvia la Menor.— Mare de Séneca.[130]
  • Herennia Etruscila.— Emperatriu d'orige etrusc, esposa de Decio.[131]
  • Hersilia.— Esposa de Rómulo, segons Tito Livio, o de Hostio Hostilio, segons Dionisio de Halicarnaso.[132]
  • Hircia.— Germana de Aulo Hircio, qui la va propondre d'esposa a Cicerón quan este es va divorciar de Terencia.[133]
  • Hostensia.— Germana de l'orador i advocat Hortensio i provablement mare de Mesala Rufo, cònsul en l'any 53 a. C.[134]
  • Hortensia.— Filla de l'orador i advocat Hortensio. Va pronunciar un discurs davant els triunviros per a solicitar la derogació de l'impost que gravava a les romanes adinerades per a sufragar la guerra d'aquells contra Casio i Brut. És possible que Hortensia anara la mare adoptiva d'este últim.[135]
  • Hostilia Quarta.— Mare de Quint Flac, cònsul suffectus en l'any 180 a. C., i esposa de Cayo Pisón, cònsul ordinarius el mateix any. Va ser acusada d'enverinar al seu marit per a favorir l'elecció consular del seu fill.[136]

J

[editar | editar còdic]
  • Julia.— Esposa de Cayo Mario. Va morir en l'any 68 a. C. El seu nebot, el futur dictador Juliol César, va pronunciar el seu elogi fúnebre.[137]
  • Julia.— Filla de Lucio César, cònsul en l'any 90 a. C., i de Fulvia, filla de Marco Fulvio, cònsul en l'any 125 a. C. Va estar casada en Marco Antonio Crético, en qui va ser mare de Marco Antonio, i en Léntulo Sura, condenat en la conjuraació de Catilina. Durant el lloc de Mòdena, va usar la seua influència per a evitar que el seu fill no anara declarat fòra de la llei i va intercedir davant est per a evitar la condena del seu germà Lucio César durant les proscripció triunvirales. En l'any 41 a. C. va fugir de Roma a Sicília, a on Sext Pompeyo la va enviar en una escolta de trirremes junt al seu fill en Grècia. Va recolzar la reconciliació dels triunviros i pot ser que estiguera present en la trobada de Misenum en l'any 39 a. C.[137]
  • Julia.— Filla de Cayo César Estrabón i esposa de Sulpicio Rufo, censor en l'any 42 a. C.[138]
  • Julia.— L'única filla de Juliol César i la seua primera esposa Cornelia, filla de Cinna. Va nàixer al voltant de l'any 82 a. C. El seu pare la va prometre a Servilio Cepión, pero finalment la va casar en Pompeyo. Va morir en l'any 54 a. C. en donar a llum.[139]
  • Julia.— Filla de Druso i Claudia Livila. Va casar en el seu primer Nerón César i, despuix de la mort d'est, en Rubelio Bla, un matrimoni que va considerar degradant en ser este descendent d'un cavaller de Tibur. Va incórrer en l'odi de Mesalina i va ser condenada a mort per Claudio en l'any 43 d. C.[140]
  • Julia Domna.— Filla de Basiano, esposa de Septimio Sever, mare de Caracalla i Geta i tia yaya de Heliogábalo i Alejandro Sever, va nàixer en Emesa, Síria.[141]
  • Julia Drusila.— Filla de Germànic i Agripina la Major, va ser una de les germanes de Calígula, en qui Suetonio menciona que va mantindre relacions incestuosas.[142] Va estar casada successivament en Lucio Casio Longino, cònsul en l'any 30 d. C., i Marco Emilio Lépido, fill d'un consular. Va morir durant el regnat del seu germà qui la deificó en el nom de Pantea.[143]
  • Julia Frontina.— Filla del consular Sext Frontino i esposa de Sosio Seneción.[144]
  • Julia la Major.— La major de les germanes de Juliol César. Va estar casada en Lucio Pinario i Quint Pedio en els qui va tindre sengles fills.[137]
  • Julia la Major.— Filla d'Augusto i Escribonia, va nàixer en l'any 39 a. C. Solament tenia uns pocs dies quan el seu pare es va divorciar de la seua mare. Va ser educada en gran rigor. Es va dur un registre diari dels seus estudis i ocupacions; les seues paraules, actes i associats eren celosament vigilats. En certa ocasió, el seu pare va cridar l'atenció a Lucio Vinicio, un jove de intachable reputació, per haver parlat en ella en Bayas. Va casar en l'any 25 a. C. en el seu primer Marcelo, fill de Octavia, i despuix de la seua mort en el 23 a. C. en Marco Agripa. Agripa i Julia varen tindre tres fills, Cayo i Lucio César i Agripa Pòstums, i dos filles, Julia la Menor i Agripina la Major. Va acompanyar a Agripa a Àsia Menor en l'any 17 a. C., a on va estar a punt d'ofegar-se en el riu Escamandro. Despuix de la mort de Agripa, Augusto va planejar casar-l'en el cavaller Cayo Proculeyo —també es va dir que la va prometre a un fill de Marco Antonio i a Cositón, rei dels getas—, pero finalment es va decidir per Tiberio. El seu matrimoni no va ser ni durador ni feliç. Despuix de perdre un fill recent naixcut, Tiberio es va exiliar a Rodas en l'any 6 a. C. en part disgustat per les llaugerea de Julia. Provablement, en cert marge per a l'enemistat de Livia, l'edat i la corrupció de la cort i els prejuïns dels escritors que varen narrar els fets, l'indiscreció de Julia va ser major que els seus vicis. El seu temperament franc i alegre va chocar en el decore polític de palau; a jujar pels seus noms, els seus companyers de festes nocturnes procedien de totes les classes socials de Roma. Quan Augusto va descobrir el comportament de la seua filla, que ya tota Roma coneixia, la seua indignació no va tindre llímits: la va amenaçar en matar-la, la va condenar al desterro i va revelar imprudentment al Senat tot l'alcanç de la seua vergonya domèstica, ademés de cridar-l'una malaltia de la carn i repetir contínuament que desijava no haver tingut fills. Va respondre a tots els que varen solicitar que la repatriara que desijava que ells tingueren filles i esposes similars. Quan Febe, una lliberta de Julia, es va suïcidar per a escapar del castic als amics de chales de Julia, Augusto va exclamar que «desijava haver segut el pare de Febe». No obstant, Plinio menciona que Julia va estar involucrada en una conspiració contra la vida del seu pare i Suetonio diu que, ya en el desterro, va ser d'interés per als descontents, lo que fa creible la reacció d'Augusto. Primer va ser enviada a l'illa de Pandataria, en la costa de Campània. Escribonia, la seua mare, va compartir el seu exili. Se li va privar de tot lux i solament rebia visites que havien obtingut llicència d'Augusto. Despuix de cinc anys, va ser traslladada a Regio sense que poguera eixir dels llímits de la ciutat. En el seu testament, Augusto la va deixar sense herència i va prohibir que les seues cendres reposaren en el seu mausoleu. Tiberio va aumentar el rigor del seu exili quan va accedir al tro. La prèvia permissivitat va ser disminuïda o revocada; la reclamació del seu patrimoni personal va ser desatesa; va ser tancada sola en una casa. En l'any 14 d. C., la tisis, afanyada sino causada pel dolor i la falta de lo bàsic, va acabar en la seua vida als cincuenta y cuatro anys. Macrobio, un escritor del sigle IV d. C., ha referit vàries mostres de l'ingeni de Julia i una visió menys biaixada del seu caràcter. Es conserven algunes monedes gregues en l'efigie de Julia.[145]
  • Julia la Menor.— La menor de les germanes de Juliol César. Va estar casada en Marco Acio en qui va tindre a Acia, mare d'Augusto. Va morir entre els anys 51 i 52 a. C. El seu net va pronunciar el seu elogi fúnebre.[137]
  • Julia la Menor.— Filla de Julia la Major i esposa de Lucio Emilio Paulo. Va ser mare de Marco Emilio Lépido i Emilia Lépida. El historiografia antiga la va descriure pels seus vicis i passions. Per la seua relació adúltera en Dècim Silano, va ser desterrada a la chicoteta illa de Tremero pel seu yayo Augusto en l'any 9 d. C., a on va sobreviure vint anys gràcies a la generositat de Livia. Un chiquet, naixcut despuix del seu desterro, va ser expost per espurio per orde d'Augusto. Va morir en l'any 28 d. C. i va ser enterrada en el seu lloc d'exili. Pot ser que anara la Corinna de les elegies de Ovidio.[140]
  • Julia Livila.— Filla de Germànic i Agripina la Major, va estar casada en el consular Marque Vinicio. Va ser exiliada pel seu germà Calígula i amnistiada pel seu tio Claudio. Va ser eixecutada per instigació de Mesalina.[140]
  • Julia Mamea.— Filla de Julia Taula i mare d'Alejandro Sever, va nàixer en Emesa, Síria.[146]
  • Julia Taula.— Germana de Julia Domna i yaya de Heliogábalo i Alejandro Sever, va nàixer en Emesa, Síria.[147]
  • Julia Soemias.— Filla de Julia Domna i mare de Heliogábalo, va nàixer en Emesa, Síria.[148]
  • Junia.— Mare de Cayo Marcelo, cònsul en l'any 50 a. C., i yaya de Marcelo.[149]
  • Junia Calvina.— Filla de Silano Torcuato i esposa de Lucio Vitelio, cònsul en l'any 48 d. C. Est la va acusar de incesto en el seu germà Lucio Silano. Despuix de la mort de Silano, Calvina va ser expulsada d'Itàlia. Estava vixca a finals del regnat de Vespasiano, sent l'última descendent viva d'Augusto coneguda.[150]
  • Junia Claudila.— Filla de Marco Silano i primera esposa de Calígula. Va morir de part.[55]
  • Junia la Major.— La major de les filles de Dècim Silano, cònsul en l'any 62 a. C., i de Servilia, es va casar en Lépido i va ser mija germana de Brut el tiranicida. Va estar involucrada en la conspiració del seu fill contra Augusto.[149]
  • Junia la Menor.— Filla de Dècim Silano, cònsul en l'any 62 a. C., i de Servilia, es va casar en Vacia Isáurico i va ser mija germana de Brut el tiranicida.[151]
  • Junia Lépida.— Filla de Silano Torcuato i esposa de Casio Longino, cònsul en l'any 30 d. C.[152]
  • Junia Silana.— Filla de Marco Silano i germana de Junia Claudila, primera esposa de Calígula. Es enemistó en Agripina la Menor quan esta indispuso a Sextilio Africà, en qui pretenia casar-se, contra ella. Silana va acusar llavors a Agripina de maquinar una conjura contra el seu propi fill consistent en desposar a Rubelio Plauto i posar-ho en el tro. Va estar casada en Cayo Silio.[153]
  • Junia Torcuata.— Germana de Cayo Silano per qui va intercedir quan va ser condenat a mort en temps de Tiberio. Va ser verge vestal.[154]
  • Junia Terça.— La menor de les filles de Dècim Silano, cònsul en l'any 62 a. C., i de Servilia, es va casar en Casio el tiranicida i va ser mija germana de Brut el tiranicida. Va morir en l'any 22 d. C. Va llegar les seues propietats als grans hòmens de Roma, encara que va excloure a Tiberio. Durant el seu funeral, es va prohibir exhibir les imàgens de Brut i Casio.[155]
  • Justa.— Filla del primer dels Valentinianos i Justina. Va ser tia materna de Gala Placidia.[156]
  • Justina.— Esposa de Valentiniano I, va estar casada anteriorment en Magnecio. Quan Magne Màxim va invadir la península itálica, va fugir a Tesalónica a on va solicitar l'ajuda de Teodosio el Gran. Professava el arrianisme i va mantindre una llarga disputa en Ambrosio de Milà.[157]

L

[editar | editar còdic]
  • Laberia Hostilia Crispina.— Filla de Laberio Màxim i esposa de Brutio Present.[158]
  • Leta.— Esposa de l'emperador Graciano i filla de Tisamene. Residia en Roma quan Alarico va posar lloc a la ciutat i va amprar els seus propis recursos per a aliviar l'hambruna que va provocar el sege.[159]
  • Licinia.— La menor de les filles de Lucio Craso, cònsul en l'any 95 a. C., esposa de Mario el Jove.[160]
  • Licinia.— Filla de Craso Dives Muciano, cònsul en l'any 131 a. C., i esposa de Cayo Graco.[161]
  • Licinia.— Va viure a mitan del sigle II a. C. i va ser l'esposa de Claudio Aselo. Quan ella i Publicia varen ser acusades d'assessinar als seus marits, el pretor els va concedir la llibertat baix fiança, pero varen ser eixecutades per orde dels seus familiars seguint el iuricium domesticum.[162]
  • Livia.— Filla del consular i censor Marco Druso. Va estar casada en Quint Cepión i Marco Catón. Va ser mare de Servilia i Catón de Útica.[163]
  • Livia Drusila.— Esposa d'Augusto, va ser filla de Druso Claudiano. Va nàixer el 28 de setembre de 56 a 54 a. C. Va casar en primeres nupcias en Claudio Nerón. La seua bellea va enamorar a Augusto que, al començament de 38 a. C., va obligar al seu marit a que li l'entregara. Per a llavors, Livia ya tenia un fill en Claudio Nerón, el futur emperador Tiberio, i estava embarassada de Druso el Major quan es va casar en Augusto. Solament dos anys abans s'hi havia vist obligada a fugir d'Itàlia com a conseqüència de l'implicació del seu marit en la guerra de Perusia. Encara que no varen aplegar a engendrar fills, Livia va mantindre intacta l'influència sobre el seu marit fins a la mort d'est. Segons l'opinió comuna en Roma, no va reparar en mijos per a conseguir que la successió de l'Imperi recaiguera en la seua descendència en lloc d'en la d'Augusto. La prematura mort de Marcelo va ser atribuïda a les seues maquinació; les oportunes de Cayo i Lucio César varen semblar sospitoses; inclús es va sospitar que va accelerar la mort d'Augusto en l'any 14 d. C. Augusto la va adoptar per mig de testament per lo que va prendre el nom de Julia Augusta. Al principi del regnat de Tiberio, firmava els documents oficials junt a ell i rebia el correu públic, per lo que semblava que també eixercia el govern. No obstant, Tiberio li va ordenar que es retirara de la vida pública i no va tornar a parlar en ella llevat en una ocasió. Livia va morir en l'any 29 d. C. a l'edat d'ochenta y dos anys segons Plinio el Vell o d'ochenta y seis segons Casio Dión. Tiberio no va assistir als seus funerals, va impedir la seua consagració i va prohibir que s'eixecutara el seu testament. Calígula, qui pagaria durant el seu mandat els llegats de Livia, va pronunciar la seua oració fúnebre. Més tart Claudio, el seu net, va permetre la seua consagració.[164]
  • Lolia.— Provable filla de Lolio Palicano i esposa de Aulo Gabinio.[165]
  • Lolia Paulina.— Emperatriu romana pel seu matrimoni en Calígula.[166]
  • Lucila.— Filla de Marco Aurelio i Faustina la Menor. El seu pare la va casar en Lucio Vero en l'any 164 d. C. Despuix de enviudar, i sense respectar el periodo de luto, va ser donada en matrimoni a Claudio Pompeyano a pesar de la seua oposició. Va conspirar contra el seu germà Cómodo i va ser eixecutada.[167]
  • Lucrecia.— Va ser l'esposa de Tarquinio Colatino, filla de Espurio Lucrecio, un dels pares fundadors de la República. Durant el sege de Aricia, Sext Tarquinio i Tarquinio Colatino varen obtindre llicència per a retornar a Roma. Varen decidir observar a amagades com passaven el temps les seues esposes, descobrint que la de Sext gojava d'una festa mentres que la de Colatino permaneixia austerament en casa. Estos fets varen disgustar a Sext qui, de nit, es va colar a hurtadillas en casa de Lucrecia (el seu espós estava acuartelado a les afores de la ciutat) i la va forçar, amenaçant-l'en assessinar als esclaus si cridava o demanava ajuda. De matí, la chicona va acodir a casa del seu pare —a on també estaven el seu espós Colatino i atres invitats— i, despuix de relatar lo succeït, es va suïcidar clavant-se un punyal en el pit. Les tradicions romanes senyalen que esta violació va ser la causa del destronamiento dels Tarquinios i de l'instauració de la República. Afigen també que Juny Brut, testic de l'escena del suïcidi, va clamar venjança contra la família de Tarquinio el Soberp a qui els ciutadans varen tancar les portes de la ciutat i varen expulsar de Roma, per lo que va tindre que exiliar-se en la seua família a Etruria. La pena d'expulsió també va recaure en Colatino, viudo de Lucrecia.[168]

M

[editar | editar còdic]
  • Manlia Escantila.— Emperatriu, esposa de Didio Juliano.[169]
  • Marcela la Major.— Filla de Claudio Marcelo i Octavia la Menor, germana d'Augusto, va nàixer al voltant de l'any 43 a. C. i va estar casada en Agripa. Augusto va trencar este matrimoni en l'any 21 a. C. per a casar a Agripa en la seua filla Julia la Major i va casar a Marcela en Julo Antonio, fill de Marco Antonio. D'este últim matrimoni va nàixer un fill, Lucio Antonio, i potser una filla. Despuix de la mort d'Antonio durant l'escàndal de Julia la Major, res més se sap d'ella.[170]
  • Marcela la Menor.— Germana de Marcela la Major, va nàixer en l'any 39 a. C. Era la yaya de Valeria Mesalina.[171]
  • Marcia.— Yaya de Juliol César i germana de Marcio Rex, cònsul en l'any 118 a. C.[172]
  • Marcia.— Segona esposa de Catón de Útica. Va ser entregada per est a Quint Hortensio quan el segon li la va demanar al primer. Despuix de la mort de Hortensio, va retornar junt a Catón qui la va deixar a càrrec dels assunts familiars quan va abandonar Roma despuix de l'esclat de la guerra civil.[173]
  • Marcia.— Neta del padastre d'Augusto i esposa de Paulo Fabio Numantino.[174]
  • Marcia.— Nom que generalment es dona a la mare de Trajano basat en el cognomen de la germana d'est, encara que no existixen proves de que es cridara aixina.[175]
  • Maria.— Dama d'orige hispà, potser esposa de Honorio, germà de Teodosio el Gran, i mare de Serena i Termancia.[176]
  • Marina Severa.— Primera esposa de Valentiniano i mare de Graciano. Va ser repudiada pel seu espós al vore's envolta en un frau immobiliari.[177]
  • Matidia la Major.— Filla de Ulpia Marcianana i neboda de Trajano. Va casar en dos ocasions: la primera en un desconegut senador cridat Lucio Mindio i la segona en Vibio Sabino, en els qui va ser mare de Matidia la Menor i Vibia Sabina respectivament. Va morir en l'any 119 d. C.[178]
  • Matidia la Menor.— Filla de Matidia la Major. Va permanéixer fadrina tota la seua vida.[179]
  • Mesalina.— Filla de Mesala Barbato i Domicia Lépida, va ser la tercera esposa de Claudio en qui es va casar ans que este accedira al tro. La seua personalitat va ser retratada en traços obscurs per escritors com a Tácito o Plinio el Vell, encara que Agripina, la següent esposa de Claudio i la seua successora com a emperatriu, va poder haver exagerat els seus vicis i malignitat en ànim de desacreditar-la. No obstant, Mesalina va usar la seua posició d'emperatriu —en la complicitat de libertos imperials com Polibio o Narciso— per a corromper a les famílies més ilustres de Roma o sacrificar-les per odi, ambició o avarícia. Entre les seues víctimes més famoses varen estar dos Julias, una filla de Germànic, l'atra filla de Druso i neta de Tiberio; Api Silano que havia despreciat a Narciso, favorit de l'emperatriu; Marco Vinicio, espós d'una filla de Germànic, d'ilustre família i pròxim a Claudio; i Valerio Asiàtic, la propietat del qual codiciava. Va aprofitar ademés la conspiració de l'any 42 d. C. per a la venjança, l'intriga i l'avarícia. Va tindre en Claudio dos fills: Britànic i Octavia. En l'any 48 d. C., mentres Claudio estava absent de Roma en Ostia, es va casar públicament en Cayo Silio. Narciso, que ya se sentia en una posició dèbil des de l'assessinat l'any anterior de Polibio, va convéncer a l'emperador de que pretenien privar-ho de l'imperi. Claudio va vacilar i va ser el lliberte qui va emetre la condena de mort. Mesalina va morir a mans d'un tribuno en els jardins de Lúculo, una part de les propietats heretades de Valerio Asiàtic. Els seus noms, títuls i estàtues varen ser retirats dels edificis públics de Roma per decret del Senat.[180]
  • Mucia Terça.— Filla de Mucio Escévola l'Augur i tercera esposa de Pompeyo el Gran. Este es va divorciar d'ella en l'any 62 a. C. per sospites d'infidelitat. Va casar despuix en Emilio Escauro, gendre de Sila. En l'any 39 a. C. va intercedir entre el seu fill Sext i Augusto a petició del poble de Roma. Encara estava vixca en l'any 31 a. C. Va ser mare de Cneo i Sext Pompeyo i de Pompeya.[181]
  • Mumia Acaica.— Descendent del destructor de Corinto i mare de l'emperador Galba.[182]
  • Munacia Plancina.— Descendent de Munacio Planco i esposa de Cneo Pisón, cònsul en l'any 7 a. C., va ser molt amiga de Livia Drusila. Va estar enemistada en Agripina la Major. Acusada de la mort de traïció, encara que no va ser absolta, no se li varen aplicar els càrrecs. Es va suïcidar en l'any 33.[183]

N

[editar | editar còdic]
  • Numitoria.— Primera esposa d'Antonio Crético, pare de Marco Antonio. No va tindre descendència.[184]

O

[editar | editar còdic]
  • Octavia.— Filla de l'emperador Claudio i de la seua tercera esposa Valeria Mesalina. Va estar casada en l'emperador Nerón qui primer la va relegar a l'illa de Pandataria i despuix va ordenar eixecutar-la.[185]
  • Octavia la Major.— Filla major de Cayo Octavio, pretor en l'any 61 a. C., i de la seua primera esposa Ancaria, va ser mig germana de l'emperador Augusto. Va estar casada en Sext Apuleyo en qui va tindre a Sext Apuleyo, cònsul en l'any 29 a. C., i a Marco Apuleyo, cònsul en l'any 20 a. C.[186]
  • Octavia la Menor.— Germana de l'emperador Augusto, era filla de Cayo Octavio i Acia, la seua segona esposa. En l'any 54 a. C., el seu tio yayo Juliol César va tractar de casar-l'en Pompeyo a pesar d'estar per llavors casada en Cayo Marcelo, un ardent enemic del dictador. Despuix de la batalla de Farsalia, Marcelo va obtindre el perdó de César i va poder retornar a Roma a on va morir a finals de l'any 41 a. C. Casi al mateix temps, moria Fulvia, l'esposa de Marco Antonio, per lo que Augusto va concertar el matrimoni de la seua germana, que estava embarassada de Marcelo —el Senat va tindre que promulgar un decret que autorisara el matrimoni—, en el seu colega triunviral per a cimentar el seu recent reconcialiaació. El matrimoni va ser rebut en alegria, especialment entre l'eixèrcit, i es va considerar un presagie d'una pau duradora. La seua influència va impedir una ruptura segura entre Augusto i Marco Antonio en l'any 36 a. C. Octavia va acompanyar al seu marit de regrés a l'est, pero en Corcira la va fer retornar a Roma pretextando els perills i dificultats de la pròxima guerra pártica que es proponia lliurar. Plutarco i Apiano diuen que s'havia separat d'ella en la pròpia Itàlia. A pesar del desplante, en l'any 35 a. C. Octavia va dispondre de reforços en hòmens i diners per a ajudar en la guerra contra Artavasdes del seu marit, en qui volia reunir-se, proporcionats pel seu germà. No obstant, estant en Atenes, va rebre una carta de Marco Antonio demanant-li que retornara a Roma. Augusto li va ordenar deixar llavors la casa del seu marit, pero ella es va negar i va educar allí als seus fills i a Julo Antonio, el menor dels fills d'Antonio i Fulvia. En l'any 32 a. C. Marque Antonio es va divorciar de Octavia. Despuix de la mort del triunviro, Octavia va respectar la memòria de la seua exmarido protegint a Julo Antonio i a criant als fills que va tindre en Cleopatra. Va morir en l'any 11 a. C. Se li va concedir un funeral públic i va ser enterrada en el mausoleu dels Juliol a on Augusto va llegir l'oració fúnebre en el seu honor separat del cadàver per una cortina. Va tindre cinc fills: Marco Marcelo, Marcela la Major i Marcela la Menor en el seu primer espós; i Antonia la Major i Antonia la Menor en el segon. Va ser antepassada dels emperadors Calígula, Claudio i Nerón. Augusto va manar construir el Porticus Octaviae en el seu honor potser despuix de la mort de Marcelo en l'any 23 a. C.[187]
  • Opia.— Vestal de principis de el sigle V a. C. Acusada de mala conducta, va ser eixecutada.[188]
  • Orbinia.— Vestal de la primera mitat de el sigle V a. C. Va ser eixecutada per mala conducta.[189]

P

[editar | editar còdic]
  • Paula de Roma.— Noble romana discípula de sant Jerónimo i fundadora de monasteris. Potser la primera monja de l'història.
  • Paulla Popillia.— Esposa de Cneo Pisón, cònsul en l'any 23 a. C. i provable descendent de Popilio Lenas, cònsul en l'any 139 a. C.[190]
  • Plaucia.— Germana de Aulo Plaucio, el conquistador de Britannia, i esposa de Publio Petronio, cònsul suffectus en l'any 19 a. C.[191]
  • Plaucia Urgulanila.— Primera esposa de l'emperador Claudio i mare de Claudio Druso. Claudio la va repudiar acusant-la d'adulteri.[192]
  • Pompeya.— Neta de Pompeyo Rufo, cònsul en l'any 88 a. C., i de Sila. Va casar en Juliol César qui es va divorciar d'ella en el 61 a. C. despuix de l'escàndal dels ritos de Bona Dea.[193]
  • Pompeya.— Filla de Pompeyo el Gran. Va casar successivament en Fausto Sila, fill del dictador, i Cinna, cònsul suffectus en l'any 32 a. C.[194]
  • Pompeya Paulina.— Esposa de Séneca.[195]
  • Pompeya Plotina.— Esposa de Trajano, potser d'orige narbonense, a qui va acompanyar en tots els seus destins militars. Va estar implicada en els acontenyiments que varen conduir a l'entronisació d'Adriano.[196]
  • Pomponia.— Esposa de Publio Escipión, cònsul de l'any 218 a. C., i mare de Escipión l'Africà.[197]
  • Popea Sabina.— Esposa de l'emperador Nerón i una de les més belles dònes del seu temps. Era filla de Tito Olio i Popea Sabina la Major, filla del consular Popeo Sabino. Va estar casada en Rufrio Crispino, prefecto de la guàrdia pretoriana, del que es va divorciar per a casar-se en Otón, el seu amant. Més tart, va atraure l'atenció de Nerón pels exagerats afalacs que li prodigaba el seu marit. Tácito conte que, per a satisfer la seua passió per ella, Nerón va enviar a Otón a la província de Lusitania per a llevar-ho d'en mig.[198] Convertida en amant de Nerón, intrigó per a que este alluntara a la seua esposa Octavia; posteriorment, va conseguir que la condenaren a mort i, als pocs dies, Popea i Nerón es varen casar. En l'any 63 d. C. va donar a llum una chiqueta que va morir als pocs mesos. Estant de nou en cinta, Nerón li va propinar una patada durant una baralla a conseqüència de la qual va morir. El seu cos va ser embalsamado i enterrat en el sepulcro dels Juliol, va rebre els honors d'un funeral públic i va ser inscrita entre els deus i se li va erigir un temple en l'inscripció Sabinae deae Veneri matronae fecerunt. Posseïa una enorme riquea, una conversació animada i rarament apareixia en públic —i sempre en un vel per a ocultar el seu rostre—.[199]
  • Popea Sabina la Major.— Mare de l'emperatriu Popea Sabina. Es va suïcidar en l'any 47 d. C. acusada per Mesalina d'adulteri.[200]
  • Popilia.— Mare dels consulars Lutacio Cátulo, cònsul en l'any 102 a. C., i Lucio César, cònsul en l'any 90 a. C.[201]
  • Porcia.— Filla de Catón de Útica i de la seua primera esposa, Atilia. Va heretar del seu pare els principis republicans estoicos, aixina com el valor i la fermea de voluntat. Va estar casada en primeres nupcias en Bíbulo, el colega de César en l'any 59 a. C., en qui va tindre tres fills. Despuix de enviudar en l'any 48 a. C., va casar en l'any 45 a. C. en Brut, el tiranicida. Va obligar a este a que li revelara la nit anterior als idus la conspiració contra la vida de César i, en vista de que ell dubtava, es va ferir aixina mateixa en la cuixa per a demostrar-li que tenia un esperit valent i que se li podia confiar un secret. En canvi, el seu afecte per Brut era més fort que el seu estoïcisme i la seua ansietat per la seguritat del seu marit va fer que es desmayara al matí següent, per lo que es va enviar una nota a Brut —que es trobava en el Senat— que dia que la seua esposa estava en trance de mort. En juny va estar present en una trobada en Antium en el que varen participar Casio, Brut i Cicerón. Poc despuix, eixe mateix any, va partir en el seu marit de Roma, pero es va separar d'ell en Velia, Lucania, quan ell va embarcar per a Grècia en octubre, i va retornar a Roma a on va viure sense que la molestaren els triunviros. Despuix de conéixer la mort de Brut en Filipos, va emmalaltir i va resoldre no sobreviure ni a la seua mort ni a la ruïna del seu partit, per ho va decidir posar fi a la seua vida. Es conta que els seus amics, sospitant les seues intencions, li varen ocultar totes les armes i que ella va decidir suïcidar-se ingerint brases. Lo més provable és que s'asfixiara en el fum del carbó vegetal d'un brasero: una forma de suïcidi habitual entre els romans.[202]
  • Porcia.— Germana de Catón de Útica i esposa de Lucio Enobarbo, cònsul en l'any 54 a. C. Va morir a finals de l'any 46 a. C.[203]
  • Postumia.— Vestal de la segona mitat de el sigle V a. C. Va ser acusada de mala conducta, pero va ser absolta.[204]
  • Prisca.— Esposa de Diocleciano i mare de Galeria Valeria. Maximino la va exiliar en Síria al voltant de l'any 311 d. C., pero va ser arrestada i decapitada per Licinio quatre anys despuix.[205]
  • Publilia.— Segona esposa de Cicerón, de la que es va divorciar despuix d'a penes un any de matrimoni. Publilia es va casar en segones nupcias en Vibio Rufo.[206]
  • Pulqueria.— Filla de Teodosio el Gran i Elia Flacila. Va morir en l'infància.[207]

Q

[editar | editar còdic]
  • Quintilia.— Germana de Quintilio Vare i esposa de Cornelio Dolabela.[208]
  • Quintilia.— Germana de Quintilio Vare i esposa de Nonio Asprenas.[209]
  • Quintilia.— Germana de Quintilio Vare i esposa de Sext Apuleyo, cònsul en l'any 29 a. C.[208]

R

[editar | editar còdic]
  • Racilia.— Esposa de Cincinato.[210]
  • Rubria.— Esposa de Carbó Arvina.[211]
  • Rubria.— Vestal violada per Nerón.[212]
  • Rupilia Faustina.— Yaya de l'emperador Marque Aurelio.[213]
  • Rutilia.— Mare de l'orador Cayo Cota a qui va acompanyar a l'exili en l'any 91 a. C.[214]
  • Rutilia.— Esposa de Pisón Cesonino, cònsul en l'any 58 a. C., i filla de Rutilio Rudo. Va ser mare de Pisón el Pontífex i Calpurnia, esposa de Juliol César.[215]

S

[editar | editar còdic]
  • Sempronia.— Filla de Tiberio Graco, censor de l'any 169 a. C., germana dels Gracos i esposa de Escipión Emiliano. No sabem res de la seua vida privada o caràcter. Despuix de la repentina mort del seu marit, algunes persones varen sospitar que ella i la seua mare Cornelia ho havien assessinat, ya que no era de l'agrade de Escipión per la seua falta de bellea i esterilitat, desgrat que també sentia ella per ell. No obstant, no va haver proves contra ella. En 101 a. C. va testificar en el juí contra Numídico negant que Lucio Equicio poguera ser fill del seu germà Tiberio com pretenia Apuleyo Saturnino.[216]
  • Serena.— Neboda de Teodosio el Gran, va estar casada en Estilicón en qui va tindre a Maria, Termancia i Euquerio. Sent de confessió cristiana, desacralizó el santuari de Magna Mater de Roma i va edificar un atre consagrat a Nazario en Milà. Va ser eixecutada en l'any 408 d. C. acusada de complicitat en Alarico.[217]
  • Servilia.— Mare de Brut i filla de Livia, germana de Livio Druso, tribuno de la plebe en l'any 91 a. C. Es va casar en dos ocasions: la primera en Marc Brut i la segona en Dècim Silano, cònsul l'any 62 a. C., en qui va tindre tres filles. És més coneguda per ser amant de Juliol César, fet que Plutarco remonta fins a l'any 63 a. C., al que va fascinar pel seu geni abans que pels seus encants personals. Va sobreviure al seu amant i al seu fill Brut les cendres del qual li va enviar Marco Antonio despuix de la batalla de Filipos.[218]
  • Sosia Pola.— Filla de Sosio Seneción i esposa de Pompeyo Falcón.[219]
  • Sulpicia la Major.— Poetisa de finals de el sigle I a. C., filla de Servio Rufo, un senador cesariano, i esposa de Marco Cecilio Cornuto. Alguns dels seus poemes s'han conservat entre les obres de Tibulo.[220]
  • Sulpicia la Menor.— Poetisa de finals de el sigle I d. C. coneguda per un poema que va dedicar al seu espós Caleno.[220]

T

[editar | editar còdic]
  • Tanaquil.— Esposa de Tarquinio Prisco, va pertànyer a una família etrusca d'alt ranc. Va persuadir al seu marit per a que es desplaçaren a Roma a on aquell va obtindre el tro de la ciutat. Despuix de la mort de Tarquinio, va ajudar a Servio Tuli a convertir-se en rei. Va estar versada en l'art dels auguris.[221]
  • Tarquinia.— Filla de Tarquinio Prisco, esposa de Servio Tuli, mare de les dos Tulias.[222]
  • Tarquinia.— Germana de Tarquinio Colatino i mare dels Aquilios.[223]
  • Tarquinia.— Filla de Tarquinio el Soberp i esposa d'Octau Mamilio.[224] El seu nom és una conjectura moderna.[225]
  • Tarquinia.— Germana de Tarquinio el Soberp i mare de Lucio Juny Brut.[226]
  • Tarpeya.— Filla de Espurio Tarpeyo, governador del tossal Capitolina, que per codícia va obrir les portes de Roma als sabinos i va ser esclafada fins a la mort en els escuts per estos. La roca Tarpeya, des d'a on es despeñaba als traïdors, va rebre este nom per ella.[227]
  • Termancia.— Mare de l'emperador Teodosio el Gran.[228]
  • Termancia.— Filla de Honorio, germà de l'emperador Teodosio el Gran, i María. Va estar casada, encara que no se sap el nom del seu marit.[229]
  • Teodora.— Fillastra de Maximiano i esposa de Constancio Clor en qui va tindre sis fills.[230]
  • Terencia.— Esposa de Cicerón, de qui es va divorciar en l'any 46 a. C.[231]
  • Tulia.— Filla de Cicerón i Terencia. Va estar casada en tres ocasions i va morir de part en l'any 45 a. C.[232]
  • Tulia la Major.— La major de les filles de Servio Tuli. Casada en Tarquinio el Soberp, va ser assessinada a instigació d'est i de la seua pròpia germana Tulia la Menor.[233]
  • Tulia la Menor.— La menor de les filles de Servio Tuli. Casada en el seu primer Arrunte Tarquinio, va conspirar en Tarquinio el Soberp per a assessinar al seu espós i germana. Es va casar el seu conjurat despuix dels magnicidios i va ser l'última reina consorte de Roma.[234]

O

[editar | editar còdic]
  • Ulpia Marcianana.— Germana de Trajano. Va estar casada en Matidio Patruino, un senador procedent de Vicecia, en qui va ser mare de Matidia la Major. Va morir al voltant de l'any 112 d. C.[235]
  • Umidia Cuadratila.— Filla del consular i governador de Síria Umidio Cuadrato, originària de Casinum i morta en temps de Trajano en una miqueta més de huitanta anys.[236]
  • Urbinia.— Vestal. En l'any 472 a. C., durant una epidèmia en Roma que va causar una gran mortantat entre les dònes embarassades, va ser acusada per un esclau de realisar sacrificis rituals a pesar de haver perdut la virginitat. Duta a juí, va ser trobada culpable i causant última de l'epidèmia, per lo que va ser condenada a ser assotada, passejada per la ciutat i emparedada viva. Dels seus amants, un es va suïcidar i l'atre va ser palejat fins a la mort.[237]
  • Urgulania.— Va ser una de les favorites de Livia, la protecció de les quals li va permetre evitar vàries causes llegals. Tácito conta que quan va ser citada davant el pretor per Lucio Pisón, a qui devia diners, es va negar a obedir. Tiberio, a pregàries de Livia, va acodir a la causa per a defendre a Urgulania; pero, va caminar tan despacio —entretenint-se a charrar en la gent en la que es creuava—, que va donar temps a que Livia pagara el deute i es tancara el cas. En una atra ocasió, no es va presentar davant el Senat per a declarar com a testic i el pretor va tindre que acodir a la seua casa per a interrogar-la. Va enviar una daga al seu net Plaucio Silvano quan va ser evident que anava a ser condenat per l'assessinat de la seua esposa en l'any 24 d. C.[238]

V

[editar | editar còdic]
  • Valeria.— Rehé de Porsenna, filla de Valerio Publícola.[239]
  • Valeria.— Sacerdot de Fortuna, germana de Valerio Publícola.[240]
  • Valeria Maximila.— Filla de Galerio i esposa de Majencio.[241]
  • Verania.— Esposa de Pisón Liciniano.[242]
  • Vesia Rústica.— Esposa de Anicio Fausto, cònsul sufecto en l'any 198 d. C.[243]
  • Veturia.— Mare de Coriolano.[244]
  • Vibia Aurelia Sabina.— Filla de Marco Aurelio i Faustina la Menor.[245]
  • Vibia Sabina.— Filla de Matidia la Major i Vibio Sabino, cònsul sufecto al voltant de l'any 97 d. C., i esposa d'Adriano. Va acompanyar al seu marit en alguns dels varis viages que este va fer durant el seu regnat. Va morir en l'any 136 o 137 d. C.[246]
  • Vibidia.— Verge vestal que va tractar d'intercedir per Mesalina quan esta va caure en les intrigues de Narciso.[247]
  • Vipsania.— Filla de Marco Agripa i Cecilia Ática. Va estar casada successivament en Tiberio i Asinio Gal. El seu divorç del primer va ser per orde d'Augusto. Va tindre numerosos fills: en Tiberio va ser mare de Druso el Menor; en Asinio Gal de Asinio Polión el Menor i Asinio Agripa entre uns atres.[248]
  • Vipsania.— Filla de Marco Agripa i, provablement, Cecilia Ática. Va estar casada en Quint Haterio i va ser mare de Dècim Haterio Agripa.[249]
  • Vipsania.— Filla de Marco Agripa i, provablement, Marcela la Major. Va estar casada en Publio Vare.[250]
  • Vipsania Marcela.— Suposta filla de Marco Agripa i Marcela la Major, primera esposa de Marco Lépido, cònsul en l'any 6 d. C.[251]
  • Virginia.— Filla del centurión Lucio Virginio, promesa al polític Lucio Icilio. Api Claudio el Decenviro va tractar de seduir-la sense èxit. Sent rebujat i aprofitant que el pare estava servint en el mont Àlgit, va recórrer a l'engany. El seu client Marque Claudio va prendre a la jove quan es dirigia a l'escola alegant que era la filla d'una esclava seua i, en conseqüència, una de les seues esclaves. Els crits de les chicones que l'acompanyaven varen alertar a una multitut de persones davant les que Marque Claudio es va defendre dient que ell no actuaria en violència i que duria l'assunt al tribunal dels decenviros. Dut el cas davant Api Claudio, i repetits els alegats anteriors, va afegir que provaria que havia segut la seua esposa la que va entregar la jove a Lucio Virginio i va exigir que li anara donada en custòdia. A pesar de que els defensors de Virginia varen clamar per reservar els seus drets civils en virtut de les velles lleis i solicitarion la seua custòdia, Api Claudio va concedir esta al seu client. No obstant, Publio Numitorio, tio de la jove, i Lucio Icilio varen iniciar una acalorada protesta. Api Claudio, tement que tot acabara en un rebombori, suspedió el tribunal i va anunciar que proseguiria la causa al sendemà. Avisat Lucio Virginio, va retornar del front i va acompanyar a la seua filla al tribunal dels decenviros per a sentir la sentència que va ser favorable a Marco Claudio qui de colp i repent es va alvançar per a prendre a la jove. El tumult que va seguir va aïllar a Virginia i al seu pare qui, cridant que era l'única manera de preservar la seua llibertat, va afonar un punyal en el pit de la seua filla. La mort de Virginia va desencadenar l'ira popular i el derrocament dels decenviros.[252]
  • Vistilia.— Coneguda pels seus sis matrimonis.[253]
  • Vistilia la Menor.— Neboda de Vistilia. Desterrada a l'illa de Sérifos en l'any 19 d. C.[254]
  • Vitelia.— Mare de Aulo Plaucio, cònsul suffectus en l'any 29 d. C. i conquistador de Britannia.[255]
  • Volumnia.— Esposa de Coriolano.[256]

Referències

[editar | editar còdic]

Les referències de la Digital Prosopography of Roman Republic s'abrevien DPRR i s'indiquen segons l'identificador.
Les referències de la Prosopographia Imperii Romani s'abrevien PIR i s'indiquen segons l'artícul i l'edició.
Les referències de la Prosopography of the Later Roman Empire s'abrevien PLRE i s'indiquen segons l'artícul i el volum que ho conté.
Les referències de la Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft s'abrevien RE i s'indiquen segons l'artícul i el volum que ho conté.

  1. ↑ Smith, 1867a, p. 7.
  2. ↑ Smith, 1867a, pp. 404-405.
  3. ↑ Klebs, E. (1896). «Attius (35)». RE vol. II-2.
  4. ↑ 4,0 4,1 Weinrib, 1990, p. 90.
  5. ↑ Tacito. Anals.
  6. ↑ Tacito. Anals.
  7. ↑ Tacito. Anals.
  8. ↑ 8,0 8,1 Tacito. Anals.
  9. ↑ Syme, 1983, p. 196.
  10. ↑ Smith, 1867a, pp. 80-81.
  11. ↑ Smith, 1867a, pp. 81-82.
  12. ↑ PLRE vol. 1, «Anastasia 1».
  13. ↑ PLRE vol. 1, «Anastasia 2».
  14. ↑ Birley, 2009, pp. 354-355.
  15. ↑ Birley, 2009, pp. 340 i 349.
  16. ↑ Potter, 2004, p. 157.
  17. ↑ Tacito. Anals.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Smith, 1867a, p. 209.
  19. ↑ Tacito. Anals.
  20. ↑ Klebs, E. (1894). «Antonius (109)», RE I, 2.
  21. ↑ DPRR, 2019, «Antonia».
  22. ↑ Smith, 1867a, p. 210.
  23. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  24. ↑ Tacito. Anals.
  25. ↑ Tacito. Anals.
  26. ↑ Lightman, 2008, «Appuleia Vareta».
  27. ↑ Tacito. Anals.
  28. ↑ Lightman, 2008, «Julia Aquilia Severa».
  29. ↑ Lightman, 2008, «Arrecina Tertulla».
  30. ↑ Lightman, 2008, «Arria the Elder».
  31. ↑ Tacito. Anals.
  32. ↑ Tacito. Anals.
  33. ↑ Smith, 1867a, pp. 435-436.
  34. ↑ PLRE vol. 1, «Basilina».
  35. ↑ Birley, 2009, pp. 339 i 348.
  36. ↑ Smith, 1867a, p. 582.
  37. ↑ PIR2 C 0326.
  38. ↑ DPRR, 2019, «Calpurnia».
  39. ↑ DPRR, 2019, «Calpurnia».
  40. ↑ PIR2 C 0329.
  41. ↑ PIR2 C 0323.
  42. ↑ DPRR, 2019, «Calventia».
  43. ↑ PLRE vol. 1, «Carosa».
  44. ↑ Jones, 1999, pp. 91-94.
  45. ↑ Wiseman, 1971, p. 181.
  46. ↑ Münzer, F. (1897). «Caecilius (135)». RE vol. III-1.
  47. ↑ Münzer, F. (1897). «Caecilius (137)». RE vol. III-1.
  48. ↑ Cicerón. Pro Roscio Amerino. 147.
  49. ↑ Münzer, F. (1897). «Caecilius (132)». RE vol. III-1.
  50. ↑ Münzer, F. (1897). «Caecilius (136)». RE vol. III-1.
  51. ↑ Münzer, F. (1897). «Caecilius (134)». RE vol. III-1.
  52. ↑ Münzer, F. (1897). «Caecilius (130)». RE vol. III-1.
  53. ↑ Münzer, F. (1897). «Caecilius (131)». RE vol. III-1.
  54. ↑ Münzer, F. (1899). «Claudius (385)», RE III, 2.
  55. ↑ 55,0 55,1 Smith, 1867a, p. 762.
  56. ↑ Everitt, 2008, p. 130.
  57. ↑ Syme, 1986, pp. 148-149.
  58. ↑ Münzer, F. (1900). «Cloelius (18)», RE IV, 1.
  59. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  60. ↑ PLRE vol. 1, «Constantia 1».
  61. ↑ PLRE vol. 1, «Constantia 1».
  62. ↑ PLRE vol. 1, «Constantina 2».
  63. ↑ Smith, 1867a, pp. 854-855.
  64. ↑ Smith, 1867a, p. 854.
  65. ↑ Lightman, 2008, «Cornelia (7)».
  66. ↑ Münzer, F. (1900). «Cornelius (406)», RE IV, 1.
  67. ↑ Kajava, 1984, p. 23.
  68. ↑ Posades, 2008, p. 185.
  69. ↑ Barnes, 1982, p. 31.
  70. ↑ Münzer, F. (1903). «Domitius (93)». RE V, 5.
  71. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  72. ↑ Münzer, F. (1903). «Domitius (94)». RE V, 5.
  73. ↑ Smith, 1867a, p. 1060.
  74. ↑ Smith, 1867a, pp. 1060-1061.
  75. ↑ Birley, 2009, p. 41.
  76. ↑ Birley, 2009, p. 42.
  77. ↑ Lightman, 2008, «Domitia Paulina (1)».
  78. ↑ Posades, 2008, pp. 166-167.
  79. ↑ 79,0 79,1 Suetonio, 1998, «Vespasiano, 3».
  80. ↑ PLRE vol. 1, «Domnica».
  81. ↑ Tácito, Anals. XV, 71.
  82. ↑ DPRR, 2019, «Aelia».
  83. ↑ PLRE vol. 1, «Flaccila».
  84. ↑ Lightman, 2008, «Aelia Paetina».
  85. ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (153)», RE I, 1.
  86. ↑ Seager, 2003, p. 196.
  87. ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (160)», RE I, 1.
  88. ↑ DPRR, 2019, «Aemilia Lepida».
  89. ↑ Lightman, 2008, «Aemilia Lepida (3)».
  90. ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (170)», RE I, 1.
  91. ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (167)», RE I, 1.
  92. ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (171)», RE I, 1.
  93. ↑ Rohden, P. (1893). «Aemilia (172)», RE I, 1.
  94. ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (151)», RE I, 1.
  95. ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (152)», RE I, 1.
  96. ↑ Smith, 1867a, pp. 29-30.
  97. ↑ Klebs, E. (1893). «Aemilia (180)», RE I, 1.
  98. ↑ Smith, 1867b, p. 17.
  99. ↑ Smith, 1867c, pp. 757-758.
  100. ↑ Syme, 2010, p. 266.
  101. ↑ Beard, 2014, p. 229.
  102. ↑ PLRE vol. 1, «Eusebia».
  103. ↑ PLRE vol. 1, «Eutropia 1»
  104. ↑ PLRE vol. 1, «Eutropia 2».
  105. ↑ DPRR, 2019, «Fabia».
  106. ↑ 106,0 106,1 Smith, 1867b, p. 130.
  107. ↑ Smith, 1867b, p. 133.
  108. ↑ Ramsay, 1867b, p. 133.
  109. ↑ Ramsay, 1867, p. 134.
  110. ↑ 110,0 110,1 Smith, 1867b, p. 136.
  111. ↑ PLRE vol. 1, «Fausta».
  112. ↑ Smith, 1867b, p. 140.
  113. ↑ PLRE vol. 1, «Faustina».
  114. ↑ Smith, 1867b, pp. 140-141.
  115. ↑ Smith, 1867b, p. 141.
  116. ↑ Smith, 1867c, p. 1157.
  117. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  118. ↑ Münzer, F. (1910). «Fulvius (112)», RE. VII, 1.
  119. ↑ Smith, 1867c, p. 406.
  120. ↑ PLRE vol. 1, «Gala 2».
  121. ↑ PLRE vol. 1, «Gala 1».
  122. ↑ Smith, 1867b, pp. 218-219.
  123. ↑ PRLE vol. 1, «Valeria».
  124. ↑ PLRE vol. 1, «Grata».
  125. ↑ Münzer, F. (1912). «Gratidius (5)», RE. VII, 2.
  126. ↑ PLRE vol. 1, «Helena 3».
  127. ↑ PLRE vol. 1, «Helena 2».
  128. ↑ Münzer, F. (1912). «Helvius (19)», RE. VIII, 1.
  129. ↑ Münzer, F. (1912). «Helvius (18)», RE. VIII, 1.
  130. ↑ 130,0 130,1 Weinrib, 1990, p. 88.
  131. ↑ Syme, 1983, p. 195.
  132. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  133. ↑ Smith, 1867b, p. 498.
  134. ↑ DPRR, 2019, «Hortensia (15)».
  135. ↑ Münzer, F. (1913). «Hortensius (16)», RE. VIII, 2.
  136. ↑ Tito Livio. XL, 37.
  137. ↑ 137,0 137,1 137,2 137,3 Smith, 1867b, p. 640.
  138. ↑ Münzer, F. (1918). «Iulius (544)». RE X-1.
  139. ↑ Smith, 1867b, pp. 640-641.
  140. ↑ 140,0 140,1 140,2 Smith, 1867b, p. 642.
  141. ↑ Smith, 1867a, pp. 1063-1064.
  142. ↑ Suetonio, Vides paraleles, «Calígula». 24.
  143. ↑ Smith, 1867a, p. 1075.
  144. ↑ McDermott, 1976, p. 254.
  145. ↑ Smith, 1867b, pp. 641-642.
  146. ↑ Smith, 1867b, pp. 909-910.
  147. ↑ Smith, 1867b, p. 898.
  148. ↑ Smith, 1867c, p. 856.
  149. ↑ 149,0 149,1 Smith, 1867b, p. 657.
  150. ↑ Smith, 1867a, p. 584.
  151. ↑ Lightman, 2008, «Junia (2)».
  152. ↑ Lightman, 2008, «Junia Lépida».
  153. ↑ Smith, 1867c, p. 818.
  154. ↑ Smith, 1867c, p. 1162.
  155. ↑ Smith, 1867b, pp. 657-658.
  156. ↑ PLRE vol. 1, «Iusta 1».
  157. ↑ PLRE vol. 1, «Iustina».
  158. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  159. ↑ PLRE vol. 1, «Laeta 1».
  160. ↑ Münzer, F. (1926). «Licinius (184)», RE. XIII, 1.
  161. ↑ Münzer, F. (1926). «Licinius (180)», RE. XIII, 1.
  162. ↑ Smith, 1867b, p. 781.
  163. ↑ Smith, 1867b, p. 788.
  164. ↑ Smith, 1867b, pp. 788-789.
  165. ↑ DPRR, 2019, «Lollia».
  166. ↑ Smith, 1867b, pp. 796-797.
  167. ↑ Lightman, 2008, «Lucilla, Annia Aurelia Galeria».
  168. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  169. ↑ Smith, 1867c, p. 734.
  170. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  171. ↑ Lightman, 2008, «Marcella the Younger, Claudia».
  172. ↑ Smith, 1867b, p. 939.
  173. ↑ Smith, 1867b, pp. 939-940.
  174. ↑ Syme, 2010, p. 514.
  175. ↑ Cavalls Rufino, 1989, p. 14.
  176. ↑ PLRE vol. 1, «Maria».
  177. ↑ PLRE vol. 1, «Severa 2».
  178. ↑ Posades, 2008, pp. 154-155.
  179. ↑ Posades, 2008, p. 155.
  180. ↑ Smith, 1867b, pp. 1053-1054.
  181. ↑ Smith, 1867b, p. 1117.
  182. ↑ Fluss, M. (1933). «Mummius (26)», RE. XVI, 1.
  183. ↑ Barrett, 2004, pp. 133-139 i 246.
  184. ↑ Smith, 1867b, p. 1215.
  185. ↑ Smith, 1867c, p. 5.
  186. ↑ Lightman, 2008, «Octavia (1)».
  187. ↑ Smith, 1867c, pp. 3-4.
  188. ↑ DPRR, 2019, «Oppia».
  189. ↑ DPRR, 2019, «Orbinia».
  190. ↑ DPRR, 2019, «Paulla Popillia».
  191. ↑ PIR2 P 0482
  192. ↑ Hofmann, M. (1951). «Plautius (66)», RE. XXI, 1.
  193. ↑ Smith, 1867c, p. 473.
  194. ↑ Smith, 1867c, p. 89.
  195. ↑ Weinrib, 1990, p. 492.
  196. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  197. ↑ Smith, 1867c, p. 492.
  198. ↑ Tácito, 2007, «XIII, 46».
  199. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  200. ↑ Hanslik, R. (1953). «Poppaeus (3)», RE. Band XXII, 1 (en alemà).
  201. ↑ DPRR, 2019, «Popillia».
  202. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  203. ↑ Smith, 1867c, p. 497.
  204. ↑ DPRR, 2019, «Postumia».
  205. ↑ PLRE vol. 1, «Prisca 1».
  206. ↑ Smith, 1867c, pp. 602-603.
  207. ↑ PLRE vol. 1, «Pulcheria».
  208. ↑ 208,0 208,1 Syme, 1986, p. 316.
  209. ↑ Syme, 1986, p. 315.
  210. ↑ Smith, 1867c, pp. 640.
  211. ↑ Smith, 1867c, pp. 664.
  212. ↑ Suetonio, 1998, «Nerón, 28».
  213. ↑ Birley, 2009, p. 350.
  214. ↑ Smith, 1867c, pp. 680.
  215. ↑ DPRR, 2019, «Rutilia».
  216. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  217. ↑ PLRE vol. 1, «Serena».
  218. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  219. ↑ McDermott, 1976, pp. 250-252.
  220. ↑ 220,0 220,1 Lightman, 2008, p. 305.
  221. ↑ Smith, 1867c, pp. 976-977.
  222. ↑ Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes.
  223. ↑ Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes.
  224. ↑ Tito Livio. .
  225. ↑ Gantz, 1975, p. 545.
  226. ↑ Tito Livio. .
  227. ↑ Smith, 1867c, p. 976.
  228. ↑ PLRE vol. 1,«Thermantia 1».
  229. ↑ PLRE vol. 1, «Thermantia 2».
  230. ↑ PLRE vol. 1, «Theodora 1».
  231. ↑ Smith, 1867c, p. 995.
  232. ↑ Smith, 1867c, pp. 1182-1183.
  233. ↑ Hoffmann, F. (1943-1948). «Tullius (59)», RE VII A, 2.
  234. ↑ Hoffmann, F. (1943-1948). «Tullius (58)», RE VII A, 2.
  235. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  236. ↑ Smith, 1867c, p. 630.
  237. ↑ Dionisio de Halicarnaso, 1989, «VIII, 40».
  238. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  239. ↑ Volkmann, H. (1955). «Valerius (386)». RE vol. VIII-A-1.
  240. ↑ Volkmann, H. (1955). «Valerius (385)». RE vol. VIII-A-1.
  241. ↑ PLRE vol. 1, «Maximila 2».
  242. ↑ Smith, 1867c, p. 1240.
  243. ↑ Christol, 1986, p. 145.
  244. ↑ DPRR, 2019, «Veturia».
  245. ↑ Birley, 2009, p. 355.
  246. ↑ Posades, 2008, pp. 164 i 166.
  247. ↑ Tácito, Anals. XI, 32, 34.
  248. ↑ Oliver, 1947, p. 147.
  249. ↑ Syme, 1986, p. 145.
  250. ↑ Syme, 1947, p. 146.
  251. ↑ Syme, 1947, pp. 125-126.
  252. ↑ Smith, 1867c, p. 1268.
  253. ↑ Syme, 1970, p. 27.
  254. ↑ Syme, 1970, pp. 30-31.
  255. ↑ PIR1 V 0513
  256. ↑ DPRR, 2019, «Volumnia».

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Obres clàssiques

[editar | editar còdic]
  • Dionisio de Halicarnaso (1984). Història antiga de Roma. Llibres IV-VI, Editorial Gredos. ISBN 9788424909512.
  • Dionisio de Halicarnaso (1989). Història antiga de Roma. Llibres VII-IX, Editorial Gredos. ISBN 9788424913779.
  • Suetonio (1998). Vides dels Césares, Edicions Càtedra. ISBN 9788437616360.
  • (2007) Anals, Akal. ISBN 9788446025368.
  • Tito Livio (1990). Història de Roma des de la seua fundació. I-III, Editorial Gredos. ISBN 9788424914349.

Obres modernes

[editar | editar còdic]
  • Barnes, T. D. (1982). The new empire of Diocletian and Constantine (en anglés), Harvard University Press. ISBN 9780674611268.
  • Barrett, A. A. (2004). Livia. Primera dama de la Roma imperial, Editorial Espasa Calpe. ISBN 9788467014369.
  • Beard, M. (2014). Pompeya. Història i llegenda d'una ciutat romana, Crítica. ISBN 9788498926903.
  • Birley, A. R. (2009). Marque Aurelio. La biografia definitiva, Editorial Gredos. ISBN 9788424936129.
  • Archive sevillana.219
pp. 9-28.
  • Mélanges de l'Ecole française de Rome. Antiquité.98(1)
pp. 141-164.
  • Everitt, A. (2008). Augusto. El primer emperador, Editorial Ariel. ISBN 9788434452473.
  • Història: Zeitschrift für Alte Geschichte.24(4)
pp. 539-544.
  • (1992) The Emperor Domitian (en anglés), Routledge. ISBN 9780415101956.
  • Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik.124
89-94.
  • (1971) The Prosopography of the Later Roman Empire, vol. I. AD 260-395 (en anglés), Cambridge University Press.
  • Arctos.XVIII
pp. 23-30.
  • (2008) A to Z of Ancient Greek and Roman Women (en anglés), Facts on File. ISBN 9780816067107.
  • Ancient Society.7
pp. 229-261.
  • Menen, I. (2011). Power and Status in the Roman Empire, AD 193-284 (en anglés), BRILL. ISBN 9789004203594.
  • The American Journal of Philology.68(2)
pp. 147-160.
  • Posades, J. L. (2008). Emperatrius i princeses de Roma, Editorial Raïls. ISBN 9788486115654.
  • Potter (2004). The Roman Empire at Bay. AD 180-395 (en anglés), Routledge.
  • Seager, R. (2003). «Sulla», The Last Age of the Roman Republic, 146-43 BC (en anglés), Cambridge University Press, pp. 165-207.
  • Smith (1867a). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol. I (en anglés), Little Brown and Company.
  • Smith (1867b). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol. II (en anglés), Little Brown and Company.
  • Smith (1867c). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, vol. III (en anglés), Little Brown and Company.
  • The Journal of Roman Studies.60
pp. 27-39.
  • (1983) Història Augusta Papers (en anglés), Clarendon Press. ISBN 9780198148534.
  • Syme, R. (1986). The Augustan Aristocracy (en anglés), Clarendon Press.
  • Syme, R. (2010). La revolució romana, Crítica. ISBN 9788498921441.
  • Weinrib, E. J. (1990). The Spaniards in Rome (en anglés), Routledge. ISBN 9781138025387.
  • The Classical Quarterly.21(1)
180-182.

Llocs web

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Dònes_de_l%27Antiga_Roma&oldid=1247145»