L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Anex:Censores de l'Antiga Roma

A continuació s'enumeren els censores de l'Antiga Roma els noms de la qual han sobrevixcut fins als nostres dies. Els censores varen ser els magistrats encarregats de la censura, entre les funcions de la qual estava l'elaboració del cens de ciutadans romans i de les seues propietats. Va ser una magistratura colegiada de dos membres els aspirants dels quals al càrrec, despuix de la promulgació de la Lex Villia, devien haver eixercit prèviament el consulat.

Sigle V a. C.

editar

Els primers censores varen ser elegits en l'any 443 a. C. i varen assumir la funció de confeccionar el cens que fins a llavors feyen els cònsuls. Esta transferència va aliviar d'esta missió als cònsuls per a que pogueren centrar-se en les tasques militars. Al principi, el mandat va ser de cinc anys (periodo conegut com lustrum); pero en l'any 434 a. C. el dictador Mamerco Emilio Mamercino va reduir la duració del mandat a un any i mig.

Any Primer censor Segon censor
443 a. C. Lucio Papirio Mugilano [lower-alpha 1] Lucio Sempronio Atratino [lower-alpha 1]
435 a. C. Gayo Furio Pácilo Fuso [1] Marco Geganio Macerino [1]
430 a. C. Lucio Papirio [1] Publio Pinario [1]
418 a. C. Lucio Papirio Mugilano [lower-alpha 1] Desconegut
403 a. C. Marco Furio Camilo [1] Marco Postumio Albino Regilense [1]

Sigle IV a. C.

editar

En l'any 393 a. C., durant el sac de Roma, un dels censores va morir durant el seu mandat i es va nomenar un substitut. Açò va conduir a l'implantació d'una nova norma per la qual, si un censor morira durant el seu mandat, l'atre tenia l'obligació d'abdicar. El primer censor plebeu va ser elegit en l'any 351 a. C., pero no va ser fins a la promulgació de la Lex Publilia en l'any 339 a. C. que es va establir l'obligatorietat de que un dels censores anara plebeu. En l'any 312 a. C. Api Claudio el Cego va ser elegit censor sense haver eixercit el consulat.

Any Primer censor Segon censor
393 a. C. Lucio Papirio Cursor [2] Gayo Juliol Julo [lower-alpha 2]
Marque Cornelio Maluginense [lower-alpha 3]
389 a. C. Lucio Papirio [lower-alpha 4] Marco Furio Fuso [lower-alpha 4]
380 a. C. Gayo Sulpicio Camerino [lower-alpha 5] Espurio Postumio Albino Regilense [lower-alpha 6]
378 a. C. Espurio Servilio Prisco [3] Quint Clelio Sículo [3]
366 a. C. (..) Postumio Albino Regilense [4] Gayo Sulpicio Pético [4]
363 a. C. Marque Fabio Ambusto [5] Lucio Furio Medulino [5]
351 a. C. Gneo Manlio Capitolino Imperiós [5] Gayo Marcio Rútilo [5]
340 a. C. Lucio Cornelio Escipión [5] Publio Cornelio Escipión [5]
332 a. C. Quint Publilio Filó [5] Espurio Postumio Albino Caudino [5]
319 a. C. Gayo Sulpicio Longo [lower-alpha 7] Desconegut
318 a. C. Lucio Papirio Craso [6] Gayo Menio [6]
312 a. C. Api Claudio el Cego [6] Gayo Plaucio Vénox [6]
307 a. C. Marque Valerio Màxim Corvino [7] Gayo Juny Bubulco Brut [7]
304 a. C. Quint Fabio Màxim Ruliano [8] Publio Decio Mus [8]

Sigle III a. C.

editar

Gayo Marcio Rútilo Censorino va ser censor en els anys 294 i 265 a. C. Va ser l'única volta en el història de l'Antiga Roma que la mateixa persona va ser elegida censor en dos ocasions. El mateix Rútil es va assegurar de que no tornara a produir-se en la promulgació d'una llei que impedia que un censor poguera ser reelegit. En l'any 280 a. C. va ser la primera volta que el lustrum va ser completat per un censor plebeu.

Any Primer censor Segon censor
300 a. C. Publio Sempronio Sofo [8] Publio Sulpicio Saverrión  [8]
294 a. C. Publio Cornelio Arvina  [8] Gayo Marcio Rútilo Censorino (I) [8]
289 a. C. Quint Fabio Màxim Gurges [8] Espurio Carvilio Màxim [8]
283 a. C. Desconegut Quint Cedicio Noctua [lower-alpha 8]
280 a. C. Lucio Cornelio Escipión Barbato [9] Gneo Domicio Calvino Màxim [9]
275 a. C. Gayo Fabricio Luscino [9] Quint Emilio Pape [9]
272 a. C. Manio Curio Dentato [10] Lucio Papirio Pretextato [lower-alpha 9]
269 a. C. Lucio Emilio Bárbula [lower-alpha 10] Quint Marcio Filipo [lower-alpha 10]
265 a. C. Gneo Cornelio Blasión [12] Gayo Marcio Rútilo Censorino (II) [12]
258 a. C. Gayo Duilio [12] Lucio Cornelio Escipión [12]
253 a. C. Dècim Juny Pera  [lower-alpha 11] Lucio Postumio Megelo  [lower-alpha 12]
252 a. C. Manio Valerio Màxim Mesala [12] Publio Sempronio Sofo [12]
247 a. C. Aulo Atilio Calatino [13] Aulo Manlio Torcuato Àtic [13]
241 a. C. Gayo Aurelio Cota [13] Marco Fabio Buteón [13]
236 a. C. Lucio Cornelio Léntulo Caudino [13] Quint Lutacio Cercón  [lower-alpha 13]
234 a. C. Gayo Atilio Bulbo [13] Aulo Postumio Albino [13]
231 a. C. Tito Manlio Torcuato [lower-alpha 14] Quint Fulvio Flac [lower-alpha 14]
230 a. C. Quint Fabio Màxim Verrucoso [13] Marco Sempronio Tuditano [13]
225 a. C. Gayo Claudio Centón [14] Marque Juny Pera [14]
220 a. C. Lucio Emilio Pape [14] Gayo Flaminio [14]
214 a. C. Marque Atilio Régulo  [lower-alpha 15] Publio Furio Tall  [lower-alpha 16]
210 a. C. Lucio Veturio Filó  [lower-alpha 16] Publio Licinio Craso Dives  [lower-alpha 15]
209 a. C. Marco Cornelio Cetego [15] Publio Sempronio Tuditano [15]
204 a. C. Marco Livio Salinator [15] Gayo Claudio Nerón [15]

Sigle II a. C.

editar

En l'any 131 a. C. va ser la primera volta que abdós censores eren plebeus. Açò va tornar a ocórrer en 120, 115 i 102 a. C. En l'any 109 a. C. Marco Livio Druso va morir durant la censura. El seu colega, Marco Emilio Escauro, es va negar en un principi a renunciar, pero va ser obligat pels tribunos de la plebe baix amenaça d'encarcerament. Les noves eleccions es varen convocar en l'any 108 a. C.

Any Primer censor Segon censor
199 a. C. Publio Cornelio Escipión Africà [16] Publio Elio Peto [16]
194 a. C. Sext Elio Peto Taste [16] Gayo Cornelio Cetego [16]
189 a. C. Tito Quincio Flaminino [16] Marque Claudio Marcelo [16]
184 a. C. Lucio Valerio Flac [16] Marco Porcio Catón Censor [16]
179 a. C. Marque Emilio Lépido [17] Marco Fulvio Nobilior [17]
174 a. C. Quint Fulvio Flac [18] Aulo Postumio Albino Lusco [18]
169 a. C. Gayo Claudio Pulcro [18] Tiberio Sempronio Graco [18]
164 a. C. Lucio Emilio Paulo Macedónico [19] Quint Marcio Filipo [19]
159 a. C. Publio Cornelio Escipión Nasica Córculo [19] Marque Popilio Lenas [19]
154 a. C. Marque Valerio Mesala [20] Gayo Casio Longino [20]
147 a. C. Lucio Cornelio Léntulo Lupo [20] Lucio Marcio Censorino [20]
142 a. C. Publio Cornelio Escipión Africà Emiliano [20] Lucio Mumio [20]
136 a. C. Api Claudio Pulcro [21] Quint Fulvio Nobilior [21]
131 a. C. Quint Cecilio Metelo Macedónico [21] Quint Pompeyo [21]
125 a. C. Gneo Servilio Cepión [21] Lucio Casio Longino Ravila [21]
120 a. C. Quint Cecilio Metelo Balearico [22] Lucio Calpurnio Pisón Frugi [22]
115 a. C. Lucio Cecilio Metelo Diademato [22] Gneo Domicio Enobarbo [22]
109 a. C. Marco Emilio Escauro  [lower-alpha 17] Marque Livio Druso  [lower-alpha 18]
108 a. C. Quint Fabio Màxim Eburno [23] Gayo Licinio Geta [23]
102 a. C. Quint Cecilio Metelo Numídico [23] Gayo Cecilio Metelo Caprario [23]

Sigle I a. C.

editar

Durant les dictadures de Sila i Juliol César no es varen nomenar censores, puix els mateixos dictadors es varen apropiar dels poders de la censura. Cap al final del sigle, l'emperador Augusto va establir la praefectura morum en la missió de fer-se càrrec de les funcions que fins a llavors feyen els censores.

Any Primer censor Segon censor
97 a. C. Lucio Valerio Flac [24] Marco Antonio l'Orador [24]
92 a. C. Gneo Domicio Enobarbo [24] Lucio Licinio Craso [24]
89 a. C. Publio Licinio Craso [24] Lucio Juliol César [24]
86 a. C. Lucio Marcio Filipo [25] Marque Perperna [25]
70 a. C. Gneo Cornelio Léntulo Clodiano [25] Lucio Gelio Publícola [25]
65 a. C. Quint Lutacio Cátulo [25] Marco Licinio Craso [25]
64 a. C. Lucio Aurelio Cota [26] Desconegut
61 a. C. Gayo Escribonio Curión [lower-alpha 19] Desconegut
55 a. C. Publio Servilio Vatia Isáurico [26] Marco Valerio Mesala Nigro [26]
50 a. C. Api Claudio Pulcro [26] Lucio Calpurnio Pisón Cesonino [26]
42 a. C. Gayo Antonio Híbrida [28] Publio Sulpicio Rufo [28]
28 a. C. Augusto [lower-alpha 20] Marco Vipsanio Agripa [lower-alpha 20]
22 a. C. Lucio Munacio Planco [28] Paulo Emilio Lépido [28]
8 a. C. Augusto [lower-alpha 21] Sense colega

Sigle I d. C.

editar

Alguns emperadors a voltes varen amprar el càrrec de censor per a fer un cens de ciutadans romans, com varen ser els casos de Claudio i Vespasiano. Domiciano va afegir les atribucions de la magistratura als seus poders imperials, per lo que va quedar formalment abolida.

Any Primer censor Segon censor
14 d. C. Augusto [lower-alpha 22] Tiberio [lower-alpha 22]
46 d. C. Claudio Lucio Vitelio
73 d. C. Vespasiano Tito

Notes

editar
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Cram, 1940, p. 73.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cram, 1940, p. 74.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Cram, 1940, p. 77.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cram, 1940, p. 78.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Cram, 1940, p. 81.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Cram, 1940, p. 82.
  7. ↑ 7,0 7,1 Cram, 1940, p. 83.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 Cram, 1940, p. 84.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Cram, 1940, p. 85.
  10. ↑ 10,0 10,1 Cram, 1940, p. 85-86.
  11. ↑ 11,0 11,1 Cram, 1940, p. 86-87.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 12,7 Cram, 1940, p. 87.
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 Cram, 1940, p. 88.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Cram, 1940, p. 89.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Cram, 1940, p. 90.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 Cram, 1940, p. 91.
  17. ↑ 17,0 17,1 Cram, 1940, p. 92.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Cram, 1940, p. 93.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Cram, 1940, p. 94.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 Cram, 1940, p. 95.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 Cram, 1940, p. 96.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 Cram, 1940, p. 97.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 Cram, 1940, p. 98.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Cram, 1940, p. 99.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 Cram, 1940, p. 100.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 Cram, 1940, p. 101.
  27. ↑ Cram, 1940, p. 101, n. 1.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 Cram, 1940, p. 102.
  29. ↑ Southern, 2013, p. 200.
  30. ↑ Southern, 2013, p. 281.

Referències

editar

Bibliografia

editar
  • «The Censorship of the Roman Republic: Frequency and Regularity».Història: Zeitschrift für Alte Geschichte.31(2)
pp. 174-187.
  • Broughton, T. R. S. (1951). The Magistrates of the Roman Republic. Volume I (en anglés), American Philological Association.
  • «The Roman Censors».Harvard Studies in Classical Philology.51
pp. 71-110.
  • Southern, P. (2013). August, Editorial Gredos. ISBN 9788424936723.

Enllaços externs

editar


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Censores_de_l%27Antiga_Roma&oldid=872452»