Anex:Cecas ibèriques d'Extremadura

En esta llista de les cecas ibèriques d'Extremadura solament s'han considerat aquells tallers monetaris localisats en l'actual espai geogràfic de la comunitat, comunament admesos entre els investigadors o fonamentats en la troballa massiva de monedes d'eixa ceca en la regió.

Cecas libiofenicias de l'Hispania Ulterior

Es denominen «cecas libiofenicias» a aquelles poblacions, generalment situades en zones pròximes a la costa mediterrànea, que varen falcar monedes des de mediats del sigle II fins a l'I a. C.: Agarrat (Medina Sidonia), Balle (Bolonya-Tarifa), Iptuci (Prat del Rei), Lascuta (Alcalà dels Gazules) i Oba (Jimena de la Frontera); totes en la província de Càdis. Les atres quatre cecas conegudes fins al moment se situen ya llunt de la costa, en la província de Badajoz.

Ceca	Localisació	Fonts numismàtic-arqueològiques	Troballes monetàries
Arsa w’r-š’	Azuaga	Les seues coordenades són 38°15′15.2″N 05°40′02.0″O</noinclude>. S'emet una sola série en bronze durant la primera mitat del sigle I a. C. Segons les últimes troballes arqueològiques, els restants de l'antiga Arsa es trobarien als peus del castell de Miramontes, junt al municipi d'Azuaga, a on s'han descobert algunes inscripcions, numerosos glants de plom en la llegenda Q. CECILIO METELO i, sobretot, monedes que ajuden a situar la ceca en este lloc.	Jaciment de Hornachuelos (1), Villanueva de la Serena (?) i Azuaga (?)
Balleia	«[…] entre Ribera del Fresno i Hornachuelos, concretament en el terme municipal de Ribera del Fresno»	Les seues coordenades són 38°31′40″N 06°09′50″O</noinclude> i la seua altitut sobre el nivell de la mar de 471 m. S'emet una chicoteta série en bronze entre els sigles II a l'I a. C. Junt a esta, cal destacar un cert conjunt de ploms monetiformes —molts d'ells en la llegenda púnico-africana b’glt— descoberts en el jaciment arqueològic de Hornachuelos, antic castre d'orige calcolítico posteriorment romanizado, a uns 7 km en llínea recta al surest del caixco urbà de Ribera del Fresno i que molt provablement poguera coincidir en el oppidum de Fornacis que cita Ptolomeo. Va aparéixer també en la zona un lingot de plom (38x9x8,5 cm) en la llegenda S.F.B. Segons Jiménez Àvila, el seu possible desenroll seria S(OCIETAS) F(ORNACENSIS) B(AETURICA). Pero potser la troballa que puga resultar més interessant siga d'un as de la controvertida ceca de Dipo, lo que «ve a remarcar la possibilitat del seu emplaçament en estos territoris sudoccidentales no molt apartats de l'ubicació de la «[…] entre Ribera del Fresno y Hornachuelos, concretamente en el término municipal de Ribera del Fresno»».	Jaciment de Hornachuelos (1).
Turirecina Turiregina Tuririicina t’lš-yrkn	Cases de Reina	S'emeten tres séries en bronze durant la segona mitat de el II	Província de Càdis (1), Reina (8), jaciment de Hornachuelos (1), Coín (1) i Mèrida (2).
Vesci w’hšk	Província de Badajoz	S'emeten a lo manco quatre séries en bronze entre finals del sigle II, en llegenda neopúnica, i mediats de l'I a. C., ya plenament llatina.	Jaciment de Hornachuelos (1). Hi ha constància de vàries peces més trobades en atres punts de la comunitat i el número exacte de la qual es desconeix.

Atres cecas de la província de Badajoz

• Αún existixen dubtes sobre l'ubicació de les cecas de Brutobriga, «per la Serena»; i Cerit, «provablement localisada en Jerez dels Cavallers».
• Ceca de Dipo.

Atres cecas de la província de Càceres

• Ceca de Tamusia.

Bibliografia

• (2009).«Dipo: ciutat tartésico-turdetana en la vall del Guadiana».Conimbriga: Revista do Institut de Arqueοlοgia.Faculdade de Lletres dona Universidade de Coimbra.Coimbra:(XLVIII)

5-60.ISSN 0084-9189.

• ÁLVAREZ BURGOS, Fernando (1987). La moneda hispànica des dels seus orígens fins al sigle V, Madrit: Vico & Segarra. ISBN 84-85711-16-5.
• (1992).«La cultura material».Complutum.Universitat Complutense.Madrit:(Extra 2)ISSN 1131-6993.
• BERROCAL RANGEL, Luis (1998). La Baeturia: un territori prerromano en la Baixa Extremadura, Badajoz: Diputació Provincial. ISBN 84-7796-830-6.
• (2003).«La presència de moneda en la Baeturia: noves perspectives».Actes de el XIII Congrés Nacional de Numismàtica.Madrit:I

481-486.

• (1993).«Sobre les dos supostes ciutats bètiques cridades Arsa».Anas.Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida.(IV)

81-92.ISSN 1130-1929.

• (2000).«Els cartagineses i la monetarisació del Mediterràneu occidental».Anexos d'Archiu Espanyol d'Arqueologia.Consell Superior d'Investigacions Científiques.Madrit:(22)
• GARCÍA-BELLIDO, María Pau (2001). «Catàlec de cecas i pobles que falquen moneda», Diccionari de cecas i pobles hispànics, Madrit: CSIC. ISBN 84-00-08017-3.
• GARCÍA ROMERO, José (2002). Mineria i metalúrgia en la Còrdova romana, Universitat de Còrdova. ISBN 9788478016471.
• (1989-1990).«Notes sobre la mineria romana-republicana: les explotacions de plom de la Serra de Hornachos (Badajoz)».Anas.Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida.(II-III)

123-134.ISSN 1130-1929.

• JIMÉNEZ ÁVILA, F. Javier (1990). Estudie numismàtic del poblat de Hornachuelos (Ribera del Fresno, Badajoz), Universitat d'Extremadura. ISBN 84-7723-147-8.

• (2013).«Interpretació iconográfico-numismàtica de Obulco i Cástulo».Trastámara, revista de Ciències Auxiliars de l'Història.ASCUESJA.Jamilena, Jaén:(11)

129-138.ISSN 1989-4066.

• PLINIO el VIEJO. Naturalis història.
• PTOLOMEO. Φορνακίς.
• RUIZ LÓPEZ, Ildefons David (2010). La circulació monetària en el sur peninsular durant el periodo romà-republicà, Universitat de Granada. ISBN 978-84-693-6014-9.
• (2012).«La tríade mediterrànea en els acunyament monetaris del sur peninsular».Iberian. Revista digital de Història.(4)

56-61.ISSN 2174-5633.

• SOLÀ-SOLÈ, Josep M. (1980). L'alfabet monetari de les cecas cecas ibériques d'Extremadura: cap a un intent d'interpretació d'un alfabet desconegut, Barcelona: Puvill Editor. ISBN 84-85202-21-X.
• {{cita publicació|llinages=V