Anar al contingut

Anemone hortensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anemone hortensis (Anemone hortensis)


Anemone hortensis és una planta herbàcea de la família de les ranunculàcees.


Descripció

Anemone hortensis alcança una altura mija de 20-40 centímetros. El brot és erecto i pubescente. Les fulles basals tenen un peciol de 5-10 centímetros de llarc i són palmeadas, en 3-5 lòbuls dentats. Les flors són solitàries i fragants i varien en el color des del blanc-blavenc o malva al roig-púrpura, en un diàmetro de 3-6 centímetros. Tenen 12-20 pétals llanceolats i aguts, en numerosos estams blavencs o violetas en les anteres blaves. El periodo de floració s'estén de març a maig. Esta planta és polinisada pel vent o dispersades per animals.

Distribució

Es troba en la Conca del Mediterràneu i es distribuïx per França, Itàlia, Grècia, Albània, Sèrbia, Croàcia i Macedònia.

Taxonomia

Anemone hortensis, va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 540, en l'any 1753.[1]

Etimologia

El nom del gènero Anemone ve del grec ἄνεμος (anemos, que significa vent), per una antiga llegenda que diu que les flors només s'òbrin quan bufa el vent. L'epítet de l'espècie en llatí hortensis (deriva de hortus = hort) es referix a la facilitat en esta planta pot ser cultivada.

Sinonímia

Referències

Enllaços externs