Anell de núcleu càlit
Plantilla:Traducció incompleta
Un anell central càlit és un tipo de mola de mesoescala que es forma i es desprén d'una corrent oceànica, com la Corrent del Golf o la Corrent de Kuroshio. L'anell és un sistema circulatori independent d'aigua tébea que pot persistir durant varis mesos abans de perdre la seua identitat distintiva.[1] Els anells de núcleu càlit també es formen en certes poderoses corrents oceàniques, com el Kuroshio i la Corrent del Golf. Els anells de núcleu càlit es poden detectar utilisant satèlits infrarrojos o anomalies en l'altura de la mar que resulten de les aigües més fredes circumdants i són fàcilment identificables contra elles. Ademés, els anells de núcleu càlit també es distinguixen pels seus baixos nivells d'activitat biològica. Es creu que este tipo de sistema va ajudar a desenrollar varis huracanés, més notablement el huracà Katrina, en tormentes significativament més fortes per l'abundància d'aigua oceànica més càlida que alcança una profunditat significativa,[2] que a la seua volta alimenta i intensifica l'huracà. Els anells de núcleu càlit també són coneguts per afectar la vida selvada, ya que tenen la capacitat de dur la vida selvada d'aigües típicament càlides a àrees típicament dominades per aigües fredes.
Formació i Moviment
[editar | editar còdic]Formació
[editar | editar còdic]Els anells de núcleu càlit es desenrollen típicament com a resultat d'un fort meandre de la corrent oceànica. A sovint ocorren quan un poderós meandre en una circulació oceànica es tanca sobre sí mateixa, creant un "bucle" i un sistema aïllat.
Moviment
[editar | editar còdic]Durant varis mesos a un any, els anells es mouran a una velocitat de 3-5 km/dia cap a l'oest-suroest. Per l'orientació de la Corrent del Golf, els anells sempre giren en el sentit de les agulles del rellonge i tenen una velocitat de rotació màxima d'1 m/s.[1] Per lo general, els anells de núcleu càlit no poden moure's cap a la plataforma continental perque apleguen més de 1000 metros més profunts que el fondo marí en la plataforma, encara que poden acostar-se a la plataforma.[3]
Malbarat
[editar | editar còdic]Encara que els anells del núcleu càlit poden desintegrar-se de forma independent si es traslladen a la plataforma continental, en freqüència són reabsorbidos per la Corrent del Golf.[1] La capacitat de supervivència dels anells de núcleu càlit pot dependre de la regió de formació dins de la Corrent del Golf, la temporada de formació en un any, la latitut de formació i la seua proximitat a la cadena de Monts Marins de Nova Anglaterra.[4]
Detecció i Seguiment
[editar | editar còdic]Els anells de núcleu càlit s'observen fàcilment en el Golf de Mèxic o en atres llocs per mig de l'us d'imàgens infrarrojas de satèlits meteorològics.[3] Ya que la temperatura de l'aigua de l'oceà de l'anell és significativament més alta que la de les aigües circumdants, estos anells es mostren fàcilment en les imàgens infrarrojas. Açò, junt en models de moviment d'anells, permet un seguiment ben desenrollat dels anells. Degut a que els anells de núcleu càlit inclouen aigua tébea a una profunditat significativa, els satèlits infrarrojos poden diferenciar la temperatura, a diferència d'els anells de núcleu fret, que no es poden detectar fàcilment pel ràpit calfament de les aigües en un anell de núcleu fret. Els anells de núcleu càlit també es detecten per mig d'anomalies en l'altura de la superfície de l'mar. Ya que l'aigua calenta ocupa més espai a mida que s'expandix que l'aigua freda, la gran cantitat d'aigua calenta provoca un aflorament en l'altura de la mar que pot ser detectat per boyas.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Coastal Carolina University's article on ring formation». College of Natural and Applied Sciences. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2011. Consultat el 2011-04-20.
- ↑ Geophysical Research Letters.33(17)doi:10.1029/2006GL026623.Consultat el 2011-04-27.
- ↑ 3,0 3,1 «Wind Driven Surface Currents: Rings». NASA. Consultat el 2011-04-20.
- ↑ Journal of Geophysical Research Oceans.125(10)doi:10.1029/2020JC016507.Consultat el 2023-05-01.
- ↑ «Remote Sensing of the Oceans». Rutgers University. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 2011-04-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillo de núcleo cálido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.