Anell de Raschig
Els anells de Raschig (cridats aixina en honor al seu inventor, el químic alemà Friedrich August Raschig) són peces de geometria tubular que el seu diàmetro és aproximadament igual a la seua llongitut i que s'ampren com a farcidura per a columnes en processos de destilació i en uns atres processos químics ingenieriles. Generalment es fabriquen en material ceràmic o metàlic i posseïxen una elevada superfície específica, lo que facilita l'interacció entre una fase líquida estacionaria i una fase mòvil gaseosa.[1]
Els anells de Raschig conformen lo que es coneix com a farcidura aleatòria, i el propi Friedrich Raschig va conseguir portar a terme en ells destilació molt més eficients que les que es conseguien amprant columnes de plats per a destilació fraccionada.[1]
En la columna de destilació, el refluix o vapor condensado gotea sobre l'interior de la columna recobrint els anells de Raschig. Per un atre costat, el vapor produït per la calefacció del dispositiu ascendix per la columna. D'esta forma, el vapor generat i el líquit condensado interaccionen en contracorrent en l'interior dels anells de Raschig, tendint a establir un equilibri. Els components menys volàtils es desplacen en el líquit condensado i els més volàtils es desplacen en el vapor generat (és dir, seguixen sentits oposts).
Els anells de Raschig es poden amprar en dispositius a on es requerixca l'interacció entre un gas i un líquit, ya siga en la finalitat de conseguir una absorció del gas, la separació de components presents en la fase líquida o una reacció química. També s'ampren en biorreactors com a soport de biopelícules.
Els anells de Raschig fabricats en vidre de borosilicato s'ampren com a farcidura de depòsits i tancs que contenen dissolució de material nuclear fisible (per eixemple, dissolució de nitrat de uranilo enriquit). La seua missió en estos casos és actuar com absorbents de neutrons, disminuint el risc d'accidents potencialment crítics.[2]
Característiques dels anells Raschig
| Empaque | Tamany nominal, mm(in) | |||||||||
| 6( 1/4) | 9.5 (3/8) | 13( 1/2 ) | 16(5/8) | 19(3/4) | 25(1) | 32(1 1/4 ) | 38(1 1/2 ) | 50(2) | 76(3) | |
| Anells de Raschig | ||||||||||
| Ceràmica: | ||||||||||
| Gruixa de paret, mm
Cf CD ϵ aP, m²/m³ (ft2/ft3)
|
1600
787(240)
|
1.6
1000
508(155)
|
2.4
580 909 0.63 364(111)
|
2.4
380 749 0.68 328(100)
|
2.4
255 457 0.73 262(80)
|
3
155 301 0.73 190(58)
|
4.8
125
148(45)
|
4.8
95 181.8 0.71 125(38)
|
6
65 135.6 0.74 92(28)
|
9.5
37
62(19)
|
| Metal
0.8 mm paret |
||||||||||
| Cf
ϵ aP, m²/m³ (ft2/ft3)
|
700
0.69 774(236)
|
390
|
300
0.84 420(128)
|
170
|
155
0.88 274(83.5)
|
115
0.92 206(62.7)
|
||||
| 1.6 mm paret | ||||||||||
| Cf
CD ϵ aP, m²/m³ (ft2/ft3)
|
410
688 0.73 387(118)
|
290
431
|
220
485 0.78 236(71.8)
|
137
304 0.85 186(56.7)
|
110
162(49.3)
|
83
172.9 0.90 135(41.2)
|
57
133.5 0.92 103(31.4)
|
32
| ||
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Sagella, Andrea(2008).«Raschig's rings».Chemistry World.5(9): 83.Consultat el 8 d'agost de 2011.
- ↑ (1999).«Raschig rings for criticality control (1980s)».Oak Ridge Associated Universities.Consultat el 8 de novembre de 2015.
3 Treybal, R. E., Mass Transfer Operations, 3rd Edition, New York, Mac Graw-Hill, 1980.Consultat el 3 de març de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anillo de Raschig» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.