Andriake
Andriake o Andríaca (grec antic: Ἀνδριάκη) va ser una ciutat i el port de l'antiga ciutat de Mira en Licia. Es troba en el modern districte de Demre de la província de Antalya, en el suroest de Turquia.
Història
Andriake és mencionada per Ptolomeo; i Plinio el Vell senyala a "Andriaca civitas, Myra", com a ciutat que està en Licia (v. XXVIII).
Apiano (B.C. iv. 82) diu que en el 42 a. C. Léntulo va ser enviat per Brut per a recaptar diners i va tindre que trencar la cadena que defenia l'entrada al port, i va remontar el riu fins a Mira.[1] Beaufort (Karamania, p. 26) dona el nom de Andráki al riu de Mira.[1]
Sembla clar que Andriake és el port del riu sobre el que s'alçava Mira, 20 estadis més arriba (Estrabón. p. 666). Va deure ser en Andriake, com observa Cramer, a on en l'any 59, Sant Pablo i els seus companyers presoners varen ser embarcats en la nau alejandrina que navegava cap a Roma per a ser jujat. (Fets, xxvii. 5, 6.)[1][2]
Al nort de l'entrada es troben les ruïnes d'un antic horreum romà, per a almagasenar gra, en una inscripció en perfecte estat que indica que construït per l'emperador Adriano cap a 119, a on la data correspon en el seu tercer consulat.[2] Un atre graner similar va ser construït també en Patara, un atre port clau per al transport de cereals des d'Egipte a la península itálica o a Constantinopla.
Museu
El jaciment conta en el Museu de les Civilisacions Licias, instalat en l'antic horreum.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 William Smith, LLD, Ed.. Tufts (ed.): «Dictionary of Greek and Roman Geography» (en en). Consultat el 7 de maig de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 Antonio García. La Brúixola Verda (ed.): «El graner d'Adriano en l'oblidat port de Andriake». Consultat el 7 de maig de 2025.
Bibliografia
- Takmer, Burak. 2007. “Lex Portorii Provinciae Lyciae. Ein Vorbericht über die Zollinschrift aus Andriake aus neronischer Zeit.” Gephyra, 4: 165–188.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Andriake» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.