Andreu Galan
Andreu Galan i Martí (Alboraya, 1980) és un escritor espanyol en llengua catalana.[1]
Galan és diplomar en Magisteri —especialitat en Educació Musical— i llicenciat en Filogia Catalana.[1] La seua activitat com a docent influïx en el seu procés d'escritura, a l'hora que promou l'us de la poesia en l'ensenyança primària per mig d'internet i l'organisació de concursos poètics infantils.[2]
La seua obra és d'un perfil casi clàssic, incloent una colecció de sonets, i està influït per l'obra de Vicent Andrés Estellés, autor al que ha estudiat.[1] Reconeix també l'influència de Joan Vinyoli i Blai Bonet.[2]
Obres
- Cansat de diumenges. (2004).[2]
- Inclós en l'antologia Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans. (2008),[3]
- Qui no sap riure, no sap viure. (2009). Poemari compost per 21 poemes, destinat al públic infantil de totes les edats, segons indica el propi autor, i ilustrat per Luis Demano.[4] Este llibre va rebre el Premi Atrapallibres i el Premi de la crítica dels escritors valencians de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cansat de Diumenges» (en català). Consultat el 21 de març de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El Culturista» (en català). Consultat el 21 de març de 2016.
- ↑ Pau Vadell. «Núvol» (en català). Consultat el 21 de març de 2016.
- ↑ Jaume Centelles. «Invitació a la llectura» (en català). Consultat el 21 de març de 2016.
- ↑ «Poesia a l’aula» (en ca). Núvol. Consultat el 27 de giner de 2021.