Anar al contingut

Anavatapta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:1710 First Japanese Buddhist Map of the World Showing Europe, America, and Africa - Geographicus - NansenBushu-hotan-1710.jpg
Anavatapta en un mapamundi budiste (1710)

Anavatapta (Sánscrito अनवत्पत 'el carent de calor', en chino, 阿那婆達多; pinyin, Ānàpó-dáduō, també cridat en chino, 無熱(悩)池; pinyin, Wúrènǎochí 'l'estany sense calor') és un llac que yacer en el centre del món, segons la visió tradicional de la cosmogonia budista. El nom Anavatapta significa 'sense calor'; es creïa que les aigües del llac podien aliviar els fòcs que atormentaven als sers vius. Anavatapta és també el nom del dragó que viu en el llac; havent-se convertit en bodhisattva, és lliure dels afligiment que patixen atres dragons, que són atormentats per la calor asolador i assut dels garudas.

Segons Charles Higham, el llac Anavatapta era «un lago himalayo sagrado imbuido con poderes curativos milagrosos para eliminar los pecados humanos.»[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where George Cœdès afirma que el llac, «...según la tradición india, se encuentra en los confines del Himalaya y sus aguas salen a borbotones de una gárgolas con la forma de cabezas de animales.»[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where

Situat en el sur de la montanya del Perfum, es diu que el llac Anavatapta té una circumferència de 800 li i està rodejat d'or, argent i pedres precioses. Quatre rius fluïxen des del llac. La manifestació terrenal del llac se sol identificar en el llac Mana Sarovar, que es troba als peus del Kailash (Gandhamadana o montanya del Perfum) en els Himalayas. Els quatre rius místics a voltes s'identifiquen en el Ganges (este), l'Indo (sur), the Amu Daria (oest) i el Tarim o el riu Groc (nort).

Una via per la que dita visió cosmogónica budista va passar de la China de el VI a Japó va ser per mig de la jardineria. Dits jardins solien contar en un tossal en el centre, que representava al mont Meru, i un estany, simbolisant Anavatapta.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Higham, C., 2001, The Civilization of Angkor, London: Weidenfeld & Nicolson, ISBN 9781842125847
  2. (1968) Walter F. Vella (ed.). The Indianized States of Southeast Àsia, trans.Susan Brown Cowing, University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-0368-1.


Referències

[editar | editar còdic]