Anar al contingut

Anartes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pannonia popolazioni es.svg
Pobles de Panonia.

Els anartes (en llatí, Anartes) eren una tribu celta que provablement va viure en Dacia, o (segons opinions aïllades) en lo que hui és Eslovàquia i el surest de Polònia.[1] Eren provablement idèntics o constituïen una part significativa de l'arqueològica cultura de Púchov, en centre en Zemplin, Bükkszentlászló i Galish-Lovačka.

En Comentaris a la guerra de les Galias, César escriu en el Llibre VI 25, 1:

La Hercynia silva comença en la regió dels helvecios, németes i ráuracos i s'estén a lo llarc del Danubio fins a les regions dels dacios i els anartes.

Novament es menciona en l'any 10 a. C. en el Elogi de Túsculo. Segons Tácito, tant els sármatas (lo que hui és Polònia) com els cuados (actual suroest d'Eslovàquia) obtenien tributs de les mines de ferro dels anartes en el I[2] Posteriorment es menciona als anartes en relació en les guerres marcomanas: al voltant de l'any 172 no varen ajudar als romans en la seua lluita contra els marcomanos. Per a castigar-los, Marco Aurelio va fer traslladar a tots els anartes a la Panonia inferior, lo que sembla que no va ocórrer més allà de l'any 180.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Archeologie Barbaru. 2005, [en:] Ján Beljak. Puchowska kultura a Germani na pohroni v starsej dobe rimskej. pp. 257–272
  • Les obres de Tácito, per Alfred John Church i William Jackson Brodribb.
  1. "És possible separar el grup de la cultura de la Tène (assentament celta) en la conca superior del Tisza. Fins ara hi ha al voltant de 160 jaciments notats. Poden dividir-se en vàries categories distintives que inclouen les següents: assentaments, àrees de producció, llocs sepulcrales, p.i. cementeris i tombes aïllades aixina com varis tesors amagats (depòsits de monedes i ferramentes). Més encara, hi ha tres oppida: Zemplin, Bükkszentlászló i Galish-Lovačka. La cronologia de tot el grup està entre LT B1-LT D1/D2. Especialment interessant és el problema de la correspondència entre este grup i el grup de jaciments en el surest de Polònia. Les conexions materials estan també documentades en fonts antigues. Permeten identificar al grup del Tisza superior com la tribu dels Anarti' i el grup del surest de Polònia com els Anartophracti, que és una part del primer. [en:] Marek Olędzki. "La Tine culture in the Upper Tisza Basin =La Culture de la Tène dans li Bassin de l'Haute Tisza". Ethnographisch-archaologische Zeitschrift. Berlín. ISSN 0012-7477"
  2. "Baixe els Venedae estan els Gythones, després els Finni, després els Sulones; baix dels quals estan els Phrungundiones; després els Avarini prop de la font del riu Vístula; baix d'ells estan els Ombrones, després els Anartophracti, despuix els Burgiones, després els Arsietae, després els Saboci, després els Piengitae i els Biessi prop dels Cárpatos. Junt en eixos que he nomenat a l'est: baix dels Venedae estan els Galindae, els Sudini i els Stavani, estenent-se fins als Alauni; baix d'estos es troben els Igylliones, després els Coestoboci i els Transmontani estenent-se fins a les montanyes Peuca."


Referències

[editar | editar còdic]