Anar al contingut

Anansi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anansi

Ananse (lliteralment arrapa) o també cridat Anansi és un dels personages més importants de les llegendes d'Àfrica occidental i del Carib. És un personage de contes populars akan. A sovint adopta la forma d'una aranya i a voltes se li considera un deu de tot coneiximent de contes. En adoptar el paper de trickster, és també un dels personages més importants del folclore d'Àfrica Occidental, afroamericà i del Carib. Originaris d'Àfrica Occidental, estos contes d'aranyes es varen transmetre al Carib a través del comerç transatlàntic d'esclaus.[1]

Anansi és conegut sobretot per la seua capacitat per a burlar i triumfar sobre oponents més poderosos per mig de l'us de l'astúcia, la creativitat i l'ingeni.[2] A pesar d'assumir el paper del trickster, les accions i paràboles d'Anansi solen tindre-ho com a protagonista per la seua capacitat de transformar les seues aparents debilitats en virtuts.[2] És un dels varis tricksters en el folclor d'Àfrica Occidental, com el germà Conill i el conill Leuk.

Anansi és descrit com un héroe cultural, que actua en nom de Nyame, el seu pare i deu del cel. Ell du la pluja que apaga els incendis i realisa atres tasques pel seu pare. La seua mare és Torrara Ya. És considerat el diable que salva.

Hi ha vàries mencions dels fills d'Anansi. Segons alguns mits la seua esposa és coneguda com a Senyoreta Anansi o la Senyora d'Anansi, pero és més comunament cridada Torre. És representat com una aranya, un humà o combinacions dels mateixos.

Les llegendes d'Anansi es creuen originàries de la tribu Ashanti. Estes despuix es varen propagar per grups akan i despuix al Carib, Surinam, i les Antilles Neerlandeses.

En Curazao, Aruba, i Bonaire és conegut com Nanzi, i la seua esposa com Shi Maria. Les històries d'Anansi es varen originar en Ghana, Àfrica.

La paraula Anansi és del poble Akan i significa aranya.

Orige

Els contes d'aranyes estan molt estesos per tota Àfrica occidental,[3] pero els contes d'Anansi originaris de Ghana, són els més coneguts, ya que el nom d'Anansi procedix de la paraula en llengua akan que significa «aranya». Més tart es varen estendre a les Índies Occidentals, Surinam, Sierra Leona (a on varen ser introduïts pels cimarrones jamaicans) i les Antilles Neerlandeses; també a Curazao, Aruba i Bonaire.

A Anansi se li representa de moltes formes diferents i en distints noms, des de «Ananse», «Kwaku Ananse» i «Anancy», fins als seus iteraciones en el Nou Món, com «Ba Anansi»,,[4]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 102–123 «Kompa Nanzi» i/o «Nanzi»,[5] «Nancy», «Aunt Nancy» i «Sis' Nancy».[6] Encara que a sovint se li representa com un animal, Anansi té moltes representacions, no solament actuant com a home sino apareixent com a tal. En unes atres, Anansi és una aranya antropomorfizada en rostre humà o, a l'inversa, un humà en traces d'aranya, com les huit pates. Anansi també té família en varis contes populars que ho involucren, conformada per la seua sofrida esposa Okonore Yaa – coneguda en atres regions com Torre, Crooky o Shi Maria; Ntikuma, el seu fill primogènit; Tikelenkelen, el seu fill cabezón; Nankonhwea, el seu fill de coll enjuto i cames carcanyols; finalment, Afudohwedohwe, el seu fill barrigón.[7] Anansi també té una bella filla anomenada Anansewa en atres contes, com els presentats en l'obra d'Efua Sutherland: en el conte d'Efua, s'embarca en una missió per a assegurar que Anansewa puga tindre un pretenent apropiat.[8] En un conte, Anansi és grosser i no li agrada compartir.

Atres noms

Referències

  1. ↑ Lee, F H. Folk Tals of All Nations. New York: Tudor publ. Co, 1930. Print, p. 15
  2. ↑ 2,0 2,1 Eriksen, Thomas Hylland(December 2013).«The Anansi position».Anthropology Today.29(6): 14–17.ISSN 0268-540X.doi:10.1111/1467-8322.12072. (Respond to this article at
  3. ↑ Lee, F H. Folk Tals of All Nations. New York: Tudor publ. Co, 1930. Print, p. 15
  4. ↑ Herskovits, Melville J; Herskovits, Frances (1934). Rebel Destiny Among the Bush Negroes of Dutch Guiana, New York, London: Whittlesey House, McGraw-Hill Book Company.
  5. ↑ Allen, Rose Mary. "The Anancy plot in the search for the Curaçaoan identity. or the Yu vaig donar Kòrsou". Legon, Ghana: Presented at "Migration, Citizenship and Belonging: African, Caribbean and European Perspectives" on 11–12 September 2012 at Kwabena Nketia Conference Hall, Institute of African Studies.
  6. ↑ Courlander, Harold (1996). A Treasury of African Folklore, New York: Marlowe & Company, p. 136. ISBN 1-56924-816-8.
  7. ↑ «Ananse – Ghana's Amazing Spider-Man». Yen Ghana (2016-01-13).
  8. ↑ Sutherland, Efua (1990). The Marriage of Anansewa; Edufa: Two Plays, Longman Publishing.
  • Joice Anglin Edwards (2002), Anancy en Llima. Editorial de l'Universitat de Costa Rica, Colecció Identitat Cultural (recopilació de contes afro-costarricenses) . Consultat el 15 de novembre de 2013.
  • YANKAH, KWESI (1983). African Studies Program, Indiana University (ed.): «THE AKAN TRICKSTER CYCLE: MYTH OR FOLKTALE?» (en anglés) (Tesis de grau). Consultat el 24 de març de 2011.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anansi&oldid=1619124»