Poble akan
El poble akan (akanes), és un complex ètnic-llingüístic els membres del qual habiten principalment en el sur de Ghana, l'est de Costa d'Ivori , Llibèria i parts de Togo.[1][2][3][4] Parlen diferents varietats akánicas de la branca kwa de les llengües Níger-Congo.[5][6] Si ben el seu orige seguix en estudi, la tradició oral akan flama als seus antepassats nta fo, a els qui ubiquen inicialment en territoris més al nort, propencs al vall de el Nilo.[7][8] En un periple d'entre 2000 a 1500 anys AP, haurien començat un desplaçament en direcció oest, tindrien compartit territori en els mandinga en l'antic regne de Ghana, per a finalment entre els sigles XI i XII heretar-se en successives i chicotetes onades, en les conques dels rius Ofin i Pra, aixina com en el llac Bosumtwi, mesclant-se en la població nativa.[9][8][3][10]
El complex ètnic akan representa aproximadament entre el 47%[2] i el 47%,5[11] de la població de Ghana i entre el 28,9%[12] i el 35%[2] de la de Costa d'Ivori segons diverses fonts. Es dividix en grans grups i subgrups entre els que destaquen els abron, akyem, akuapim, anyi, asante, baoulé, denkyra, kwahu, nzema i davant.[9][4] L'estimació de parlants de llengües akánicas supera els 12.000.000 de persones.[13] El territori històric dels akan se situa en la costa del Golf de Guinea, en una franja que va del riu Bandama fins al riu Volta.[14][2] L'extracció i comerç de l'or i l'anou de coa, per a la que es valien d'esclaus varen permetre el sorgiment d'estats poderosos entre els sigles XIV i XIX, com la confederació fante, l'imperi asante i el regne de Mankessim.[15]
Etnónimo
L'orige del nom akan no està clar, pero existixen algunes teories sobre el punt. Una d'elles senyala que akan significa "ell ha dit", una fòrmula en la que el mestre de la paraula transmetia al poble els comunicats del cap de la comunitat.[15] També s'ha formulat que en twi, la raïl kan significa "primer". Per lo tant, Akanfo Ô són lliteralment "les primeres persones". En el XIX, el terme es traduïa comunament a l'anglés com "pioners" i "aborigen", i abdós capturaven diferents matisos del twi.[16]
Idioma
- Artícul principal → Llengües akánicas.
El complex ètnic i llingüístic akan comprén un conjunt de llengües i dialectes que parlen aproximadament 12.000.000 de persones assentades principalment en la costa occidental d'Àfrica, encara que també es registren importants grups en la diàspora tant en Amèrica del Nort com en Europa.[13]
Segons la web especialisada en llingüística, OLAC (per les sigles en anglés Open Language Archives Community), les llengües i dialectes del complex akan poden aparéixer en diversos estudis en els següents noms: abura fanti, achanti, agona, ahafo, akuapem, akuapim, akwapem twi, akwapi, akyem, akyem bosome, anomabo fanti, asante, asanti, agarren, ashante twi, abonament, dankyira, fante, fanti, gomua, kwahu, kwawu, mfantse o twi.[17]
Distribució mundial de parlants de llengües akánicas.
| Llengües akánicas[13] | ||
|---|---|---|
| Grup | País | Població |
| Akan | Canadà | 600 |
| Akan | Dinamarca | 1.900 |
| Akan | Finlàndia | 1.300 |
| Akan | Ghana | 4.771.000 |
| Akan | Itàlia | 49.000 |
| Akan | Costa d'Ivori | 390.000 |
| Akan | Països Baixos | 18.000 |
| Akan | Noruega | 1.900 |
| Akan | Togo | 86.000 |
| Akan | Llibèria | 95.000 |
| Akan | Regne Unit | 27.000 |
| Akan | Estats Units d'Amèrica | 78.000 |
| Akan - ahafo | Ghana | 107.000 |
| Akan - akwamu | Ghana | 67.000 |
| Akan - akwapem | Ghana | 778.000 |
| Akan - akyem | Ghana | 1.021.000 |
| Akan - agarren | Ghana | 177.000 |
| Akan - dankyira | Ghana | 154.000 |
| Akan - fante | Ghana | 3.405.000 |
| Akan - fante | Costa d'Ivori | 26.000 |
| Akan - kwawu | Ghana | 551.000 |
Vore també
Referències
- ↑ «Akan | people» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2021-07-18.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Cortés López, 2006, p. 70.
- ↑ 3,0 3,1 Shellington, et a el, 2005, p. 31.
- ↑ 4,0 4,1 Gonen, et a el, 1996, p. 40.
- ↑ «Akan» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-07-18.
- ↑ «Glottolog 4.4 - Akan». glottolog. org. Consultat el 2021-07-18.
- ↑ Cortés López, 2006, p. 71.
- ↑ 8,0 8,1 Page, et a el, 2005, p. 8, Vol 1.
- ↑ 9,0 9,1 Cortés López, 2009, p. 15.
- ↑ Davidson, et a el, 1985, pp. 87-89.
- ↑ «Ghana - The World Factbook» (en anglés). www. cia. gov. Consultat el 2021-07-19.
- ↑ «Cote d’Ivoire - The World Factbook» (en anglés). www. cia. gov. Consultat el 2021-07-19.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 «Akan Language | Joshua Project» (en anglés). joshuaproject. net. Consultat el 2021-07-12.
- ↑ Middleton, 2002, p. 15.
- ↑ 15,0 15,1 Cortés López, 2006, pp. 70-71.
- ↑ Wilks, Ivor(2005-09-02).«The Forest and the Twis».Journal dones africanistes.(75-1): 19–75.ISSN 0399-0346.doi:10.4000/africanistes.188.Consultat el 2021-07-21.(en fr)
- ↑ «OLAC resources in and about the Akan language» (en anglés). olac. ldc. upenn. edu. Consultat el 2021-07-12.
Bibliografia
- Cortés López, José Luis (2009). Diccionari històric-etnogràfic dels pobles d'Àfrica, Món Negre. OCLC 835983739. ISBN 9788472952102. Consultat el 18/07/2021.
- Cortés López, José Luis (2006). Pobles i cultures d'Àfrica : (etnohistoria, mit i societat), Món Negre. OCLC 758992488. ISBN 9788472951709. Consultat el 12/07/2021.
- Davidson, et a el, Basil (1985). A history of West Africa 1000-1800 (en anglés), Longmans. OCLC 180456748. ISBN 9780582603400. Consultat el 23/017/2021.
- El Fasi, et a el, M. (1992). Unesco (ed.). Història general d'Àfrica. [Vol. III, Àfrica entre els sigles VII i XI], Tecnos. OCLC 632453470. ISBN 9788430908981. Consultat el 23/07/2021.
- Gonen, et a el, Amiram (1996). Diccionari dels pobles del món : dels ABADJA als ZUWAWA, Anaya & Mario Muchnik. OCLC 44848027. ISBN 9788479793500. Consultat el 18/07/2021.
- Ki-Zerbo, et a el, J. (1982). Unesco (ed.). Història general d'Àfrica. [Vol. I, Metodologia i prehistòria africana], Tecnos. OCLC 644355452. ISBN 9789233017078. Consultat el 23/07/2021.
- Middleton, John (2002). Africa : an encyclopedia for students (vol. Volum I) (en anglés), Charres Scribner's Sons. OCLC 55960378. ISBN 9780684806549. Consultat el 19/07/2021.
- Page, et a el, Willie F. (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés), Facts On File. OCLC 647901896. ISBN 9780816052707. Consultat el 18/07/2021.
- Shaw, et a el, Ian (2008). Ian Shaw; Robert Jameson (ed.). Dictionary of Archaeology. (en anglés), John Wiley & Sons. OCLC 942129189. ISBN 9780470753446. Consultat el 23/07/2021.
- Shillington, et a el, Kevin (2005). Encyclopedia of African history. Volume 1, A-G (en anglés), Fitzroy Dearborn. OCLC 62895404. ISBN 9780203483862. Consultat el 18/07/2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo akan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.