Anar al contingut

Amphispiza quinquestriata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Amphispiza quinquestriata 104590213 (cropped).jpg
chingolo cincorrayas (Amphispiza quinquestriata)


El chingolo cincorrayas[1] o cheu cincorrayas[2] (Amphispizopsis quinquestriata), també denominat sabanero de cinc ralles o zacatonero cinc ralles,[3] és un espècie d'au paseriforme de la família Passerellidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Amphispizopsis. És natiu de les montanyes de l'occident de Mèxic i del suroest d'Estats Units.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx casi per complet dins de la Serra Mare Occidental en el noroest i oest de Mèxic. Les poblacions septentrionals es donen des del surest d'Arizona (comtats de Pima i Santa Creu), el nort de Sonora i el suroest de Chihuahua, cap al sur fins a a lo manco Sinaloa i l'oest de Durango. Les poblacions meridionals es donen en el sur de Nayarit, nort de Jalisco, suroest de Zacatecas i oest d'Aigües Calentes.[4]

Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: les ales empinades cobertes de vegetació densa, que va des de la xara espinosa àrida a semiárido fins al bosc tropical caducifolio. També s'observa en alguns llocs en poc relleu, pero encara aixina densament vegetados en arbustos i herbes.[4] En altitutés entre 500 i 1850 m.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una espècie de 14 cm de llongitut, que deu el seu nom a la presència de cinc ralles blanques en el cap: una sobre cada ull i tres en la gola, estes últimes dividides entre sí per dos ralles negres. Les galtes, el pico són grisos i els flancs són grisos. El pit també és gris, pero en una menuda taca negra al centre, que llimita en la pancha blanca.[6]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie A. quinquestriata va ser descrita per primera volta pels zoólogos britànics Philip Lutley Sclater i osbert Salvin en 1868 baix el nom científic Zonotrichia quinquestriata; el seu localitat tipo és: «Mèxic; l'holotip provablement de Bolaños, Jalisco».[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Amphispizopsis» és una composició del gènero Amphispiza —que per la seua volta es compon de les paraules del grec «amphi» que significa ‘d'abdós costats’ i «spiza», denominació genèrica dels cheus—, en la paraula del grec «opsis» que significa ‘que s'assembla’; i el nom de l'espècie «quinquestriata» es compon de les paraules del llatí «quinque» que significa ‘cinc’ i «striatus» que significa ‘estriado, llistat’.[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La present espècie va ser successivament inclosa en els gèneros Aimophila i Amphispiza, fins que estudis genètics varen descobrir una profunda divergència en les senyes d'ADN mitocondrial en la supostament espècie germana Amphispiza bilineata, ademés de les diferències morfològiques entre les dos espècies.[8][9] Com a conseqüència, va ser transferida per a un gènero propi resucitat Amphispizopsis que havia segut propost pel ornitólogo alemà Hans Edmund Wolters en l'any 1980.[10] El canvi taxonómico va ser reconegut per al Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2021-C-12.[11]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[12] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]

  • Amphispizopsis quinquestriata septentrionalis (van Rossem), 1934 – extrem suroest d'Estats Units (centre sur d'Arizona) i noroest de Mèxic (est de Sonora i oest de Chihuahua al sur fins al centre de Sinaloa i oest de Durango).
  • Amphispizopsis quinquestriata quinquestriata (P.L. Sclater & Salvin), 1868 – nort de Jalisco i sur de Zacatecas, en l'oest de Mèxic.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el 29 d'abril de 2026. P. 162.
  2. Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). «Noms en castellà per a les aus mexicanes». Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008)
  3. 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 29 d'abril de 2026.
  4. 4,0 4,1 4,2 Amphispiza quinquestriata en Birds of the World.
  5. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada iucn
  6. Peterson, R.T. i Chalif, I.L. (2008). Aus de Mèxic. Guia de camp. Editorial Diana, Mèxic. ISBN 978-968-13-3207-5
  7. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Amphispizopsis p. 46; quinquestriata p. 328»
  8. (2014).Molecular Phylogenetics and Evolution.77: 177-182ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2014.04.025.
  9. (2020).PeerJ.8:i9249ISSN 2167-8359.doi:10.7717/peerj.9249.
  10. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Wolters
  11. Kirsch, M.T., Dunn, J., Cicero, C. & Bevier, L.(març de 2021).North & Middle America Classification Committee.
  12. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.