Anar al contingut

Amphicyon

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Amphicyon ("gos ambigu") és un gènero extint de grans mamífers carnívors, de la família Amphicyonidae, coneguts popularment com gossos-gose, que va viure des del Burdigaliense fins a finals del Plioceno. Es varen distribuir en Amèrica del Nort, Europa, Àsia i Àfrica des de fa 16.9 a 2.6 millons d'anys, existint aproximadament 14.3 millons d'anys.[1]

Morfologia

[editar | editar còdic]
Restauració de A. ingens

Amphicyon era el típic anficiónido en una morfologia similar a la dels orsos i els gossos. En la seua constitució robusta i llongitut màxima de 2.5 metros, l'espècie més gran s'assemblava més a un orso que a un gos. Tenia una coa gran i pesada, coll gros, extremitats robustes i dents com un llop. Provablement era un omnívoro en un estil de vida comparable a la del orso pardo.

S'estima que A. major tenia una massa corporal de 630 quilograms,[2] mentres que A. ingens s'ha estimat en al voltant de 600 quilograms[3] lo que ho convertix en un dels anficiónidos més grans coneguts.

Comportament

[editar | editar còdic]

Es creu que Amphicyon va ser un omnívoro, pero tendia a menjar més carn que les plantes o atres aliments. Es creu àmpliament que Amphicyon vivia solament, a diferència dels llops. Es creu que va apuntar a assuts grans llents o lesionades com el Chalicotherium per a alimentar la seua gran gana.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Fossilworks: Amphicyon». fossilworks.org.
  2. (1988).Historical Biology.1(1)
    85–98.doi:10.1080/08912968809386468.
  3. Lethaia.41(4)
    333–347.doi:10.1111/j.1502-3931.2007.00091.x.