Anar al contingut

Amazilia amazilia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Amazilia amazilia-4.jpg
amazilia costeña (Amazilia amazilia)


La amazilia costeña[1] (Amazilis amazilia), també denominada amazilia de pancha castanya, colibrí de pancha rufo (en Perú), amazilia ventrirrufa (en Equador),[2] amazilia pancha canella,[3] picaflor comú de Lima o picaflor costeña,cita requerida és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— l'única pertanyent al gènero monotípico Amazilis, anteriorment inclosa en el gènero Amazilia. És nativa de regions costeñas del Pacífic del noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx des del noroest d'Equador, a lo llarc de l'alvertent occidental dels Vages, en la costa del Pacífic, fins al suroest de Perú.[4][5]

Esta espècie és considerada de comuna a poc comú en els seus hàbitats naturals: els ambients semiáridos a àrits oberts, parcialment costers, en xares, boscs espinosos, estepas xerofíticas i zones desérticas. És més rara en zones boscoses, principalment en la zona tropical a lo llarc de la costa del Pacífic. Des del nivell de la mar fins als 2700 m d'altitut (en Cajamarca), Perú, provablement fins als 2900 m en Azuay, Equador, pero més comuna per damunt dels 1500 m en este país.[5]

Característiques

[editar | editar còdic]

És el picaflor o colibrí comú en Llima. Se li reconeix pel seu vol zigzageante de flor en flor o un vol ràpit i recte. Medix menys de 10 cm de llongitut, és color rufo encés, en cap vert, pit blanc. Té el pico recte i llarc de color roig en la base i punta negra.[6] Esta au pot ser observada i fotografiada en Equador en el Jardí Botànic de Guayaquil.

És un au molt territorial i competitiva. S'alimenta del néctar de les flors, les que a la seua volta poliniza.[7]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie A. amazilia va ser descrita per primera volta pels ornitólogo francesos René Primevère Lesson i Prosper Garnot en 1827 baix el nom científic Orthorhynchus amazilia; el seu localitat tipo és: «veïnat de Lima, i.i. Callao, Perú».[2]

El gènero Amazilis va ser propost pel zoólogo britànic George Robert Gray en 1855, que originalment va designar com espècie tipo a Ornismya amazili Lesson, 1829, en realitat una esmena sinònim de Orthorhynchus amazilia, la present espècie.[8]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Amazilis» prové del grups de colibríes denominats «amazilis» per Lesson; i el nom de l'espècie «amazilia» es referix a Amazili, una heroïna inca en la novela de Jean-François Marmontel «Els Incas, ou la destruction de l’Empire du Pérou» de 1777.[9]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La present espècie va ser tradicionalment inclosa en el gènero Amazilia, fins que els estudis filogenético de McGuire et al. (2014) varen trobar que Amazilia era polifilético, i que A. amazilia no era parent pròxima de Amazilia «sensu-stricto».[10] En la classificació proposta per a resoldre la polifilia del gènero, Stiles et al. (2017) varen propondre la resurrecció del gènero Amazilis exclusivament per a la present espècie,[11] lo que va ser reconegut pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N.º 781.[12]

Les subespecies són prou distintives pel que fa a la coloració, el repertori de vora i els requisits d'hàbitat, i algunes podrien tractar-se d'espècies separades, com alticola que ya va ser tractada com a espècie plena o la més meridional caeruleigularis en la gola blava i dorsal més verda.[5]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[13] i Clements Checklist/eBird [14] es reconeixen sis subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[5]

  • Grup politípico dumerilii:
    • Amazilis amazilia dumerilii (Lesson), 1832 – terres baixes a l'oest dels Vages des de l'oest d'Equador fins al noroest de Perú (Tombes); alvertent oriental en l'est d'Equador (alta vall de Zamora).
    • Amazilis amazilia azuay (Krabbe & Ridgely), 2010 – drenage del riu Jubones en Azuay i adjacent Loja, en el centre sur d'Equador.
    • Amazilis amazilia alticola (Gould), 1860 – Vages en el sur d'Equador (L'Or, sur de Loja i l'adjacent Zamora Chinchipe).
    • Amazilis amazilia leucophoea (Reichenbach), 1854 – noroest de Perú (Piura al sur fins a Áncash).
  • Grup monotípico amazilia:
    • Amazilis amazilia amazilia (Lesson & Garnot), 1827 – oest de Perú (des de Lima fins a Ica).
  • Grup monotípico caeruleigularis:
    • Amazilis amazilia caeruleigularis (Carriker), 1933 – suroest de Perú (vall de Naixca).
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 128.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 5 de juny de 2025.
  3. Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.(2006).Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers.Buenos Aires:
  4. Schulenberg, T., Stotz, D., Lane, D., O'Neill, J. & Parker III., T. (2007). Birds of Peru. Christopher Helm. ISBN 978-0-7136-8673-9
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Amazilia amazilia en Birds of the World.
  6. Lopez Mazzotti, D. (1989) Notes sobre aus de Lima. 56 pp. Lima.
  7. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Lima
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gray1855
  9. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Amazilis p. 44; amazilia p. 43»
  10. McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
  11. (2017).Zootaxa.4353(3): 401–424ISSN 1175-5326.
  12. (març de 2018).South American Classification Committee.
  13. IOC World Bird List: Hummingbirds
  14. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.