Amanita ponderosa
El gurumelo, de nom científic Amanita ponderosa, és una espècie de fongo basidiomiceto comestible molt apreciada, endèmica de la zona central i oest d'Andalusia, Serra Morena ,especialment en Huelva i sur d'Extremadura (Espanya) i en Ribatejo i Alentejo (sur de Portugal).
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom gurumelo ve del gallec-portugués: cogumelo o cogomelo (bolet)[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Volva gran, abolsada i de llarga duració. Peu compacte, dens i massiç que es ahueca en la maduració de la bolet. El capell és hemisfèric en la seua etapa jove, evolucionant a la convexidad i posteriorment a pla conforme madura, en un diàmetro que oscila entre els 6 i 18 cm. Alguns eixemplars, de forma excepcional, han superat els 20 cm i 1 kg de pes. Cutícula blanca que es modifica en tons ocres i rosáceos depenent de la insolación. Làmines prietas, lliures i de color blanc cremoso que tendixen a enfosquir-se en el temps. La seua carn és blanca, densa i compacta, que s'enrogix ràpidament al tall i en una olor característica a terra mullada, que facilita la seua identificació.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica del suroest de la península ibèrica. Bolet de primavera. Tradicionalment en zones de carrascas i alcornoques entre jaras i jaguarzos. S'han adaptat perfectament al pi i al eucalipto. Huelva, Badajoz, Càceres, Còrdova i Serra Nort de Sevilla són les províncies espanyoles de màxima productivitat, pero també s'ha trobat en dehesas de carrasca a la falda de Gredos ,en les montanyes de Sicília, Peloritanos.[2]
És en la província d'Huelva, a on destaca més la productivitat i el número d'aficionats a la recolecció d'este excelent bolet, sent les localitats de Paymogo, Encinasola, Sotiel Coronada, Valverde del Camí i Santa Bàrbara de Casa com les més destacades, pero es poden trobar en casi tota la zona del Andévalo i part de la Serra.
La amanita ponderosa la podem trobar des de finals de giner fins a finals d'abril, depenent de la zona, s'estén de sur a nort, per lo tant els primers eixemplars ixen en el sur.
Espècies semblants
[editar | editar còdic]Per a la persona inexperta cap el perill de confusió en la Amanita phalloides en la seua varietat blanca; encara que si es repara en la seua forma, olor i textura, són molt distintes. La Amanita verna, que és de color blanc, creix en els mateixos llocs i la mateixa época de la Amanita ponderosa.
Una característica molt distintiva del Gurumelo és que, en arrapar la seua superfície, adquirix un color rosat molt característic.
Pese a la calitat culinària de la Amanita ponderosa es recomana que no siga recolectada per persones que no coneguen perfectament esta espècie.
Sabem que la Amanita ponderosa es diferencia d'atres varietats per:
_ Per la seua olor.
_ Es pelen en facilitat.
_ La Amanita ponderosa es posa rosa quan s'arrapen.
_ Per la forma de la seua Volva.
Recolecció
[editar | editar còdic]Per a la recolecció d'esta bolet s'utilisa un punche en forma de bastó que acaba en una punta plana per a facilitar escarbar en la terra, i s'utilisa una cistella de vímen per a tirar-los i que es vaja netejant la terra conforme vas arreplegant més bolets. Estos bolets pots trobar-les tant baix de terra, com en el seu capell fòra. Per a traure-la de la terra es deu escarbar en un dels costats a on es trobe en gurumelo, fins que el forat aplegue aproximadament al final del talle, i després fer palanca en el punche des del costat opost.
És possible trobar vàries juntes, inclús quan apareixen en forma de clavill baix de terra, esta última més indicada per a experts.
És necessari el canasto per a repartir les espores d'este bolet, per a assegurar que a l'any següent tornen a eixir, este maravellós manjar.
Molt important també, per a que siga un any productiu, que l'autumne anterior siga ampli en precipitacions, és fonamental que ploga en el seu temps.
Els terrenys a on es crían este bolet, es deuen respectar i no contaminar-los en abonaments.
Cal tindre en conte no confondre-la en la Amanita verna, que és un bolet molt paregut i ha ocasionat moltes intoxicacions i inclús la mort.
Els recolectors d'amanita ponderosas (gurumelos) cada volta tenen més impediments per a accedir al finques a on es crían.
Mirar la secció de Recolecció de fongos abans de buscar.
Comestibilidad
[editar | editar còdic]Bolet comestible catalogada com d'excelent calitat i aliment de 5 forquetes. En les zones de producció és considerat com un manjar. A la brasa en uns grans de sal, i uns fulls de poleo manifesta la magnificencia del seu sabor. Regirats en ajete i ou, en potaje de fesols en perdiu, torrats i picats en ensalada, guisats en una miqueta de vi solera, en regirat, tortilla, en arròs i com qualsevol aficionat o professional de la cuina puga imaginar, és un producte que millorarà tots els menjars.
És un bolet òptim per a afegir-la a la dieta per les seues baixes calories, tot dependrà de com es condimente.
Gastronomia
[editar | editar còdic]És un plat típic del Andévalo (Huelva) i de tota la Serra de Aracena i Picos de Aroche en general; aixina com de Villanueva del Fresno i de Valéncia del Mombuey (Badajoz).
En Paymogo, localitat del Andévalo d'Huelva, se celebra anualment la Fira Gastronòmica del Gurumelo, en ser un producte pròpiament típic de dita localitat, podent ser degustat en diferents plats, com els ya nomenats anteriorment en la comestibilidad d'este bolet. És un manjar molt demandat i d'alt valor. També se celebra anualment, des de 2007, la jornada transfronterizo del gurumelo en la localitat de Villanueva del Fresno, província de Badajoz, molt pròxima a Portugal.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari de la RAER.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 de març de 2016. Consultat el 9 de novembre de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Picadillo de Gurumelos, Potaje i Regirat de Gurumelos. Atles del Patrimoni Immaterial d'Andalusia. Institut Andalús del Patrimoni Històric
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amanita ponderosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.