Amanita caesarea, que la seua bolet és coneguda comunament com oronja, amanita dels césares, ou de rei o yema,[1] és un fonc basidiomiceto del orde Agaricales.[2][3] El seu cos fructífer es desenrolla entre l'estiu i l'autumne. Es localisa sobretot en les regions càlides de les zones més meridionals d'Europa. Mostra preferència pels terrenys silíceos i boscs aclarits, trobant-se-li principalment baix alcornoques, carrasques, roures, castanys i, ocasionalment, coníferes. Un lloc en estes característiques i a on esta varietat és molt abundant és la Comarca de Serra de Gata. La seua carn té un sabor i olor molt agradables, que ho convertixen en un comestible molt apreciat, podent consumir-se inclús crua.[1] El seu basónimo és Agaricus caesareus Scop., 1772.[3]

Amanita caesarea (Amanita caesarea)
Per a el centre groc d'un ou vore Yema.


Descripció

la bolet de Amanita caesarea té un capell d'entre 8 i 20 cm de diàmetro, de color anaranjado, taronja viu o taronja molt forta, en cutícula plana i separable. En eixemplars jóvens, el capell és hemisfèric i es va aplanando conforme es desenrolla l'esporocarpo. Les làmines són de color groc dorat, i el peu del mateix color, cilíndric, proveït en el seu terç superior d'un anell groc, i sol medir entre 8 i 15 cm d'alt i de 2 a 3 cm de diàmetro. la volva és gran, blanca i membranosa. Quan comença a créixer té l'apariència de l'interior d'un ou de gallina, assemblant la volva a la clara blanca o blancuzca i el píleo emergent del fonc a l'ull groc.

Observacions

És important distinguir-la de la "falsa oronja" (Amanita muscaria),[1] de capell rojós o escarlata, llaugerament cóncau, casi hemisfèric en eixemplars jóvens i més aplanado en eixemplars madurs, la qual és tòxica i posseïx propietats psicoactivas. La característica inconfudible entre abdós és que tant el peu com les làmines de la caesarea són de color crema intens mentres que en la muscaria sempre són blancs.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA. (1984). Guies de Naturalea Blume: Bolets (t. original:"Pilze"), Barcelona: Blume, p. 20. ISBN 84-87535-11-9.
  2. ↑ Kirk, P.M.; Cannon, P.F.; Minter, D.W.; Stalpers J.A. (2008). Dictionary of the Fungi, 10ª edició, Wallingford: CABI, pp. 12-13. ISBN 0-85199-826-7.
  3. ↑ 3,0 3,1 Plantilla:Cita Indexfungorum

Enllaços externs