Anar al contingut

Amanita caesarea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Amanita caesarea (Amanita caesarea)
Per a el centre groc d'un ou vore Yema.


Amanita caesarea, que la seua bolet és coneguda comunament com oronja, amanita dels césares, ou de rei o yema,[1] és un fongo basidiomiceto del orde Agaricales.[2][3] El seu cos fructífer es desenrolla entre l'estiu i l'autumne. Es localisa sobretot en les regions càlides de les zones més meridionals d'Europa. Mostra preferència pels terrenys silíceos i boscs aclarits, trobant-se-li principalment baix alcornoques, carrasques, roures, castanys i, ocasionalment, coníferas. Un lloc en estes característiques i a on esta varietat és molt abundant és la Comarca de Serra de Gata. La seua carn té un sabor i olor molt agradables, que ho convertixen en un comestible molt apreciat, podent consumir-se inclús crua.[1] El seu basónimo és Agaricus caesareus Scop., 1772.[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

La bolet de Amanita caesarea té un capell d'entre 8 i 20 cm de diàmetro, de color anaranjado, taronja viu o taronja molt forta, en cutícula plana i separable. En eixemplars jóvens, el capell és hemisfèric i es va aplanando conforme es desenrolla el esporocarpo. Les làmines són de color groc dorat, i el peu del mateix color, cilíndric, proveït en el seu terç superior d'un anell groc, i sol medir entre 8 i 15 cm d'alt i de 2 a 3 cm de diàmetro. La volva és gran, blanca i membranosa. Quan comença a créixer té l'apariència de l'interior d'un ou de gallina, assemblant la volva a la clara blanca o blancuzca i el píleo emergent del fongo a l'ull groc.

Observacions

[editar | editar còdic]

És important distinguir-la de la "falsa oronja" (Amanita muscaria),[1] de capell rojós o escarlata, llaugerament cóncau, casi hemisfèric en eixemplars jóvens i més aplanado en eixemplars madurs, la qual és tòxica i posseïx propietats psicoactivas. La característica inconfudible entre abdós és que tant el peu com les làmines de la caesarea són de color crema intens mentres que en la muscaria sempre són blancs.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA. (1984). , Barcelona: Blume, p. 20. ISBN 84-87535-11-9.
  2. Kirk, P.M.; Cannon, P.F.; Minter, D.W.; Stalpers J.A. (2008). [1], 10ª edició, Wallingford: CABI, pp. 12-13. ISBN 0-85199-826-7.
  3. 3,0 3,1 Plantilla:Cita Indexfungorum

Enllaços externs

[editar | editar còdic]