Anar al contingut

Alquenona

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alquenona C37:2.
Alquenona C37:3.

Les alquenonas (en anglés, alkenones) són composts orgànics metil i etil n-cetones insaturadas de cadena llarga, altament resistents (i fosilizables) produïdes durant millons d'anys per algunes algues fitoplanctónicas de la classe Prymnesiophyceae.[1]

S'han observat alquenonas que contenen entre 35 i 41 àtoms de carbono i en entre un i quatre dobles enllaços.[2] Exclusivament per a biolípidos, les alquenonas tenen una separació de cinc grups de metileno entre dobles enllaços, que són de la configuració I menys comuna. La funció biològica de les alquenonas seguix sent objecte de debat, encara que és provable que siguen lípits d'almagasenament.[3][4]

Les alquenonas varen ser descrites per primera volta en sediment oceànics recuperats en la Cadena Walvis[5] i després poc despuix en cultius del cocolitóforo marí Emiliania huxleyi.[6] L'aparició més primerenca coneguda de alquenonas va ser durant l'Aptiense fa 120 millons d'anys.[7] S'usen en geoquímica orgànica com un indicador de la temperatura de la superfície de la mar en el passat.

L'estructura d'una alquenona 37:3, (8I,15I,22I)-heptatriaconta-8,15,22-trien-2-one, C37H68O


Les espècies productores de alquenonas responen als canvis en el seu entorn, incloent els canvis en la temperatura de l'aigua, alterant les proporcions relatives de les diferents alquenonas que produïxen. A temperatures més altes es produïxen alquenonas més saturades proporcionalment. Açò significa que el grau relatiu de insaturación de alquenonas pot usar-se per a estimar la temperatura de l'aigua en la que varen créixer els organismes productors de alquenonas.[8] El grau relatiu de insaturación es descriu típicament com un índex de insaturación de alquenonas C37 diinsaturadas front a triinsaturadas d'acort en:

OK37 = C37:2/(C37:2 + C37:3)[9]

OK37 pot usar-se per a estimar la temperatura de la superfície de la mar d'acort en una relació empírica determinada a partir de les calibraciones de núcleu superior. La calibración més comunament utilisada és la de Müller et al., 1998:

OK37 = 0.033T [°C] + 0.044[10]

La calibración Müller et al. (1998) no és adequada per a tots els entorns i, en particular, es requerixen diferents calibraciones per a latitut altes i configuracions llacustres.

Per mig de l'estudi de les alquenonas s'han pogut medir els descensos de les temperatures de la superfície de la mar durant, per eixemple, el Dryas Recent en llocs com al sur de la península ibèrica, en el Mar de Alborán, que va disminuir en 4 °C respecte a les temperatures de l'oscilació climàtica de Allerød, baixant als 12 °C, i impactant en la costa sur espanyola, de tal manera que s'han trobat restants de Pinguinus impennis, Pollachius pollachius o Melanogrammus aeglefinus que són de distribució molt més al nort en l'actualitat.[11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Marlowe, I. T., Green, J. C., Neal, A. C., Brassell, S. C., Eglinton, Geoffrey i Course, P. A. (1984) "Long-chain (n-C37-C39) alkenones in the Prymnesiophyceae. Distribution of alkenones and other lipids and their taxonomic significance." British Phycological Journal 19, 203-216; doi:10.1080/00071618400650221.
  2. Rontani J. F., Prahl F. G. i Volkman J.K. (2006) "Re-examination of the double bond positions in alkenones and derivatives: biosynthetic implications." Journal of Phycology 42, 800–813; doi:10.1111/j.1529-8817.2006.00251.x.
  3. Epstein, B. L., D'Hondt, S. and Hargraves, P. E. (2001) "The possible metabolic role of C37 alkenones en Emiliania huxleyi." Organic Geochemistry 32 (6), 867–875; doi:10.1016/S0146-6380(01)00026-2.
  4. Eltgroth, M. L., Watwood, R. L., and Wolfe G. V. (2005) "Production and cellular localization of neutral long-chain lipids in the haptophyte algae Isochrysis galbana and Emiliania huxleyi" Journal of Phycology, 41 (5), 1000–1009; doi:10.1111/j.1529-8817.2005.00128.x.
  5. de Leeuw, J. W., van der Meer, F. W., Rijpstra, W. I. C. i Schenk, P. A. (1980) "On the occurrence and structural identification of long chain unsaturated ketones and hydrocarbons in sediments". En Advances in Organic Geochemistry 1979 (eds. A. G. Douglas i J. R. Maxwell). Pergamon Press, Oxford, pp. 211–217; doi:10.1016/0079-1946(79)90105-8.
  6. Volkman, J. K., Geoffrey Eglinton, Corner, E. D. S. i Sargent J. R. (1980) "Novell unsaturated straight-chain C37–C39 methyl and ethyl ketones in marine sediments and a coccolithophore Emiliania huxleyi." En Advances in Organic Geochemistry 1979 (eds. A. G. Douglas and J. R. Maxwell). Pergamon Press, Oxford, pp. 219–227; doi:10.1016/0079-1946(79)90106-X.
  7. Brassell S. C., M. Dumitrescu, i O D P. Leg 198 Shipboard Science Party (2004) "Recognition of alkenones in a lower Aptian porcellanite from the west-central Pacific." Organic Geochemistry, 35, 181–188; doi:10.1016/j.orggeochem.2003.09.003.
  8. Brassell, S.C., Eglinton, Geoffrey, Marlowe, I. T., Pflaumann, U. i Sarnthein, M. (1986) "Molecular stratigraphy: a new tool for climatic assessment" Nature, 320, 129–133; doi:10.1038/320129a0.
  9. Prahl, F. G. i Wakeham, S. G. (1987) "Calibration of unsaturation patterns in long-chain ketone compositions for palaeotemperature assessment". Nature, 330, 367–369 doi:10.1038/330367a0.
  10. Müller, P. J., Kirst, G., Ruhland, G., von Storch, I., Rosell-Melé, A., 1998. "Calibration of the alkenone paleotemperature index OK37 based on core-tops from the eastern South Atlantic and the global ocean (60°N–60°S)." Geochimica et Cosmochimica Acta 62, 1757–1772. doi:10.1016/S0016-7037(98)00097-0.
  11. Sergio Ripoll (coord.). Prehistòria I. Les primeres etapes de la Humanitat, Madrit: Ramón Areces, pp. 51. ISBN 978-84-8004-981-8.