L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Alquézar

Alquèssar
Alquézar situat respecte Espanya
País : Espanya
• Com. Autònoma: Aragó
• Província: Osca
• Comarca:
• Partit judicial:
Ubicació:
• Altitut: 660
Superfície: 32.358757
Població: 328 hab. (INE 2025)
• Densitat:
Gentilici:
Predomini llingüístic:
Còdic postal: 22145
Festes majors:
Alcalde: Ana Maria Blasco Castillo (PSOE)
Pàgina web:


Alquézar (en aragonés Alquezra[1]) és un municipi i localitat espanyola de la comarca Somontano de Barbastro, en la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó

Alquézar

Alquézar està acreditat com un dels pobles més bells d'Espanya i forma part de l'associació Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2015.

Geografia

Està situat en la marge dreta del riu Vero, en el seu últim canó, al peu de les serres de Balcez i Olsón. Dista d'Osca 51 km.

Part del seu terme municipal està ocupat pel parc natural de la Serra i els Canons de Guara.

Núcleus associats

Història

 
Vista general de la vila.

La paraula alquezar és un arabisme que es referix al tall de les aigües d'un riu per a usar-les com a rec. Pot provindre del àrap andalusí alqiṣár i este del àrap clàssic qiṣar, «cortedad».[2] Una atra alternativa és que provinga de l'andalusí al-qisār, que a la seua volta ve del clàssic qasr, «fortalea». Estes obres solien fer-se de pedres, terra i fusta per a dur l'aigua a canals de rec i exigien ser sòlides, com un castell, d'ahí el nom possiblement.[3]

Per una atra part, el nom de la vila provablement ve del arabisme alcasser, que es referix tant a un palau com una fortalea,[4] lo que indicaria que Alquézar va poder estar en els llímits del domini musulmà.[5]

 
Vista de la colegiata.

Durant el IX Jalaf ibn Rashid va manar construir un castell que es va convertir en el principal punt de defensa de Barbastro i de l'accés a la Barbitania front als regnes cristians del Sobrarbe.

El 28 d'agost de 1067, el rei Sancho Ramírez d'Aragó va concedir la vila de Beranuy i Santa María de Sabiñánigo a l'abad de Fanlo «perque vàreu fabricar la torre en Alquézar».[6] El 27 d'abril de 1069 Sancho Ramírez, va concedir furs a Alquézar.[7] En 1075 Sancho Ramírez, va concedir privilegis a Alquézar «quan es va alçar el lloc dels sarracenos».[8]

 
Colegiata de Santa María la Major.

En febrer de 1125 el rei Alfonso I el Batallador va otorgar furs a Alquézar.[9] Va ser de realengo des de la seua conquista fins a 1202.[10] En 1218 el rei Jaime I d'Aragó va donar al bisbe de Tortosa l'iglésia de Alquézar.[11] El 6 de febrer de 1233, estant en Sariñena, Jaime I d'Aragó va concedir a Artal de Foces el castell i vila de Alquézar[12] El 25 de setembre de 1245 Jaime I d'Aragó va confirmar als hòmens de Alquézar els furs donats pel rei Sancho Ramírez, otorgant els privilegis de fira i mercat.[13]

 
Vista de la vall del Vero des de la colegiata.

El 28 de giner de 1290 era de realengo,[14] de la mateixa manera que en 1295.[15] En 1327 es varen deslindar els dominis entre els térmens de Alquézar i Alberuela de la Liena.[16] El 5 de setembre de 1357 el rei Pedro IV d'Aragó va vendre a Pedro Jordán de Urriés el castell i vila de Alquézar.[17] L'11 de juny de 1372 Pedro IV va entregar el castell i vila de Alquézar a Gonzalo González a canvi de Ricla.[18] El 22 de març de 1380 Violante de Urrea va vendre el castell, vila i llogarets de Alquézar al rei Pedro IV.[19] L'1 de juny de 1398 el rei Martín I d'Aragó va confirmar la compra de Colungo pels de Alquézar.[20]

En 1610 eren de Alquézar les poblacions d'Asque, Colungo, Buera, Radiquero i San Pelegrín.[21] Durant 1960 a 1970 se li va unir Radiquero. En 1966 la colegiata va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional. En 1982 el caixco urbà va ser declarat conjunt històric-artístic.

Demografia

Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Alquèssar conta en 328 habitants.


Administració

Alcaldes democràtics (1979–2027)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Jose Luis Rodellar Fumanal UCD
1983 - 1987 Jose Luis Rodellar Fumanal CP
1987 - 1991 Jose Mariano Altemir Lascorz PSOE
1991 - 1995 Jose María Altemir Lascorz PSOE
1995 - 1999 Altemir Lascorz J. Mariano PSOE
1999 - 2003 Jose Mariano Altemir Lascorz PSOE
2003 - 2007 José Mariano Altemir Lascorz PSOE
2007 - 2011 Santiago Santamaría Palacios PSOE
2011 - 2015 Jose Mariano Altemir Lascorz PSOE
2015 - 2019 Jose Mariano Altemir Lascorz PSOE
2019 - 2023 Jose Mariano Altemir Lascorz PSOE
2023 - 2027 Ana Maria Blasco Castillo PSOE

Vore també

Referències

  1. ↑ «Topònims: pobles en nom local en aragonés en Gran Enciclopèdia Aragonesa». Archivat des de l'original, el 11 de giner de 2012. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
  2. ↑ Alquezar. Diccionari de la llengua espanyola.
  3. ↑ Alquezar. Diccionari Bíblia Tot.
  4. ↑ Mateu i Llopis, Felipe (1946). "Hispania Tarraconense visigoda a la Marca Hispànica carolina". Analecta Sacra Tarraconensia XIX, pp. 1-122 (vore p. 31).
  5. ↑ Codera, Francisco (2005). Estudis crítics de Història àrap espanyola. Madrit: Imprenta Ibèrica, p. 249.
  6. ↑ CANELLAS, Cartulario de Fanlo, nº. 46
  7. ↑ LACARRA, Documents, nº. 2.
  8. ↑ MUÑOZ, Colecció de furs, p. 252.
  9. ↑ LACARRA, Documents, nº. 115.
  10. ↑ MIRET, Itinerari de Pedro II, p. 266.
  11. ↑ HUICI-CABANES, Documents, nº. 12.
  12. ↑ HUICI-CABANES, Documents de Jaime I, nº. 176.
  13. ↑ HUICI-CABANES, Documents, nº. 413.
  14. ↑ SINUÉS, Nº. 195
  15. ↑ Codoín, 39, p. 299.
  16. ↑ NAVARRO TOMÁS, Documents llingüístics, nº. 103.
  17. ↑ SINUÉS, nº. 196.
  18. ↑ SINUÉS, nº. 198.
  19. ↑ SINUÉS, nº. 203.
  20. ↑ SINUÉS, nº. 205.
  21. ↑ LABAÑA, p. 63.

Bibliografia

  • Ubieto Arteta, Antonio, Història d'Aragó. Els pobles i els despoblats I,Ed. Anubar, Saragossa, 1984.
  • Conte Oliveros, Jesús. Personages i Escritors d'Osca i Província. Ed. Llibreria General, Saragossa,1981.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alquézar&oldid=1566440»