Alpetragio
Abū Ishāq Nūr al-Dīn al-Bitrūiī (fl. 1185-1192;[1] fallit c. 1204),[2][lower-alpha 1] també conegut per les formes latinizadas del seu nom: Alpetragius, Avenalpetragius, Alpetragio, El Petruchí o al-Bitruji, va ser un cosmólogo andalusí discípul d'Ibn Tufail.[3] que va viure durant el periodo almohade.
Biografia
El seu nom ha segut relacionat en el passat en la localitat cordovesa de Pedroche, encara que no es pot afirmar que fora el seu lloc de naiximent; part dels historiadors situaven en el passat el seu orige ben com sevillano o be com naixcut en el territori de Marroc.[4]
El seu treball és el culmen de la superació de la cosmologia ptolemaica que va realisar la filosofia aristotèlica andalusí en el XI,[5] que posteriorment va influir en Copérnico per a crear el seu model celest.[6] Miguel Escoto va traduir al llatí l'obra del-Bitruji Kitab al-hai’a —una crítica de Ptolomeo— en Toledo en l'any 1217.[5] El seu model celest consistia en un conjunt d'esferes homocéntricas; a les inferiors el «primer motor» els transmetia moviment de manera proporcional a la seua distància.[2] És destacable de les seues idees l'establiment d'una causalitat física als moviments dels cossos celests.[5]
Possible relació en el Sant Grial
El catedràtic de germanística de l'Universitat de Salamanca, Feliciano Pérez Vares, considera que el Parzival, de Wolfram von Eschenbach fa referència a este erudit en la figura del sapient astrònom Flegetanis, qui hauria mencionat al Grial. A través del poeta Kyot, qui seria en esta interpretació Miguel Escoto, de Dolet, és dir Toledo, l'història hauria aplegat fins a ell.[7]
Eponimia
- el cràter llunar Alpetragius du este nom en la seua memòria.[8]
Notes
Referències
- ↑ Lirola Prim, 2006, p. 38.
- ↑ 2,0 2,1 Moreno Garrido, 2009, p. 14.
- ↑ Beas Portillo, 1996, p. 94.
- ↑ Sánchez Pérez y Pérez Gómez, 1921, pp. 45-47.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Samsó, 2007, pp. 133-134.
- ↑ Armesto Ramón, 2000, p. 45.
- ↑ «Sobre la Recepció en el Parzival de Wolfram von Eschenbach».Parzival. Reescritura i Transformació.
- ↑ «Alpetragius» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
Bibliografia
- (2006).«Científics del-Andalus: Algunes consideracions generals».Actes de la VIII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Mallorca, 18, 19, 20 i 21 de novembre de 2004.Institut d'Estudis Catalans.
- 29-40.
- (1996) Science in the Medieval World (en anglés), University of Texas Press, pp. 144.
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- (2009).«Discussions judeo-cristianes en Sefarad».Cyber Humanitatis. Revista de la Facultat de Filosofia i Humanitats de l'Universitat de Chile.(49)ISSN 0717-2869.Consultat el 11 de febrer de 2014.
- (2000).«O Camiño de Santiago i a Astronomia».Bolletí dones Ciències.(41)
- 43-52.ISSN 0214-7807.
- [enllaç trencat] disponible en ; vore el historial i la [//web.archive.org/web/2/http://revnistas.pucp.edu.pe/index.php/arete/article/download/4810/4813 última versió). última versió]).
- (1921) Biografies de matemàtics àraps que varen florir en Espanya, Fundació El llegat andalusì.
Bibliografia adicional
- (2003).«The First References in Hebrew to al-Bitruji's On the Principles of Astronomy».Aleph: Historical Studies in Science and Judaism.3
- 145-163.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alpetragio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.