Alostasis
En biologia, la alostasis descriu el procés a través del com el cos somés a situacions d'exigència o estrés conseguix recuperar la seua estabilitat (homeostasis) realisant canvis de comportament fisiològic o sicològic que li permeten mantindre un equilibri estable, considerant també les exigències futures.[1][2] Açò pot portar-se a terme per mig de l'alteració en les hormones del eix HHA, el sistema nerviós autònom, les citoquinas, o una varietat d'atres sistemes, i generalment és adaptativa en el curt determini.[3] L'alostasis és essencial per a mantindre la viabilitat interna en mig de condicions canviants.[4][5]
L'alostasis proporciona compensació per a diversos problemes com, insuficiència cardíaca compensada, insuficiència renal compensada i insuficiència hepàtica compensada. No obstant, tals estats alostáticos són inherentement fràgils i la descompensaació pot ocórrer ràpidament, com en l'insuficiència cardíaca descompensada aguda.
Naturalea del concepte
El concepte de alostasis va ser propost per Sterling i Eyer en 1988 per a descriure un procés adicional de restabliment de l'homeostasis, pero que respon a un desafiu en lloc del fluix i refluix sotil. Esta teoria sugerix que tant l'homeostasis com l'alostasis són sistemes endógenos responsables de mantindre l'estabilitat interna d'un organisme. L'homeostasis, del grec homeo, significa "similar", mentres que stasis significa detenció o estàtic; per lo tant, "estant aproximadament en el mateix nivell". (El terme no es va falcar com "homostasis" o "permaneixent igual" perque els estats interns en freqüència s'alteren i es corrigen, per lo tant rarament són perfectament constants). El terme aloestasia es va falcar de manera similar: del grec allo, que significa "variable"; per lo tant, "permaneixent estable en ser variable". La regulació alostática reflectix, a lo manco en part, la participació cefàlica en events reguladors primaris, ya que és anticipatoria per a la regulació fisiològica sistémica.[6] El terme Heterostasis[7] també s'usa en lloc de Alostasis, particularment quan els canvis d'estat són finitos en número i, per lo tant, discrets (per eixemple, processos computacionals).
Wingfield diu:
El concepte de alostasis, mantindre l'estabilitat a través del canvi, és un procés fonamental per mig del qual els organismes s'ajusten activament a events predibles i impredictibles ... La càrrega alostática es referix al cost acumulatiu per al cos de l'alostasis, en sobrecàrrega alostática[8] ... sent un estat en el que pot ocórrer una fisiopatologia greu... Utilisant l'equilibri entre l'aporte i la despesa d'energia com a base per a aplicar el concepte de alostasis, s'han propost dos tipos de sobrecàrrega alostática.[9]
Sterling (2004) propon sis principis interrelacionados que subyacer a l'alostasis:
- Els organismes estan dissenyats per a ser eficients
- L'eficiència requerix intercanvis recíprocs
- L'eficiència també requerix ser capaç de predir les necessitats futures
- Tal predicció requerix que cada sensor s'adapte al ranc d'entrada esperat
- La predicció també exigix que cada efector adapte la seua producció al ranc esperat de demanda
- La regulació predictiva depén del comportament mentres que els mecanismes neurales també s'adapten.
El contrast en l'homeostasis
La diferència entre alostasis i l'homeostasis és popularisada en el llibre de Robert Sapolsky cridat Why Zebras Don't Get Ulcers (Per qué les zebres no tenen úlceres):
- L'homeostasis és la regulació del cos a un equilibri, per mig de l'ajust d'un sol punt, com el nivell d'oxigen en la sanc, la glucosa en sanc o el pH de la sanc. Per eixemple, si una persona que camina en el desert està calent, el cos suarà i es deshidratará ràpidament. L'alostasis és adaptació, pero sobre un equilibri més dinàmic. En la deshidratació, la suor ocorre ya que solament una chicoteta part del procés en molts atres sistemes també adapta el seu funcionament, tant per a reduir l'us d'aigua com per a recolzar la varietat d'atres sistemes que estan canviant per a ajudar a açò. En este cas, els renyons poden reduir la producció d'orina, la membrana mucosa en la boca, el nas i els ulls poden secar-se; la producció d'orina i suor disminuirà; la lliberació d'arginina vasopresina (AVP) aumentarà; i les venes i les artèries es contrauran per a mantindre la pressió arterial en un volum de sanc menor.
Vore també
Referències
- ↑ Copstead, Lee-Ellen; Banasik, {{{nom2}}} (2013). Pathophysiology (fisiopatologia), 5ª edició (en anglés), Sant Luis, Misuri: Elsevier Saunders. ISBN 978-1-4557-2650-9.
- ↑ Sterling, P.; Eyer, {{{nom2}}} (1988). «Allostasis: a new paradigm to explain arousal pathology.», Handbook of life stress, cognition and health (en en), New York: Wiley & Sons, pp. 631–651. ISBN 9780471912699.
- ↑ ((2003)).«El concepte de alostasis en biologia i biomedicina.».Horm. Behav..43(1)
- 2–15.ISSN 0018-506X.doi:10.1016/S0018-506X(02)00024-7.
- ↑ (1998).«Efectes protectors i amoladors dels mediadors d'estrés».N. Engl. J. Med..338
- 171–9.doi:10.1056/NEJM199801153380307.
- ↑ (1998b).«Estrés, adaptació i malaltia: alostasis i càrrega alostática».Ann. N. Y. Acad. Sci..840
- 33–44.doi:10.1111/j.1749-6632.1998.tb09546.x.
- ↑ (2003) Repensar l'homeostasis: regulació alostática en fisiologia i fisiopatologia (en anglés), Cambridge, Massachusetts: MIT Press. OCLC 49936130. ISBN 9780262194808.
- ↑ Selye, H. (1973) Homeostasis i Heterostasis. Perspectives en biologia i medicina, 16, 441-445
- ↑ D’Alessio L. «Carrega alostática». Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2018. Consultat el 13 de febrer de 2018.
- ↑ (2003).«Control d'estratègies de comportament per a entorns caprichosos».Anim. Behav..66(5)
- 807–16.doi:10.1006/anbe.2003.2298.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alostasis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.