Almizaraque

Almizaraque

Astral de bronze fracturada trobada en Almizaraque. Neolític Final-Calcolítico. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Nº inv. 1984/172/41/33.

Almizaraque és un jaciment arqueològic situat en la conca de la Vora, a 1,5 km al nort de la població espanyola de Palomares. En un tossal d'uns quatre metros d'altura, 100 m de llarc i 60 m d'ample, va haver un assentament prehistòric de la cultura dels Millers.

Exploració

En 1903 i 1906, l'ingenier de mines belga Luis Siret (1860-1934) va trobar una estatuilla femenina en el tossal i ceràmica de l'Edat de Ferro al suroest. En 1907 va realisar les primeres excavacions. Va tornar en 1932 i 1933 per a realisar més excavacions. Entre 1980 i 1984, l'arqueòlec espanyol Germán Delibes de Castro va dirigir noves investigacions en Almizaraque. El montícul està ara molt erosionat i s'estima que solament queda una sexta part de l'assentament.

Descripció

Almizaraque es troba en la parcela del mateix nom entre els dos rius Almanzora i Rambla de la Canalejas (també cridada Rambla de Muleria), a uns 1,2 km al noroest de la seua confluència. La costa mediterrànea es troba a uns 3 km a l'est i el poble de Les Herrerías a 1 km al noroest.

S'han descobert cinc estrats d'assentament successius. El més baix i antic data de 2500 a 2100 a. C. A lo llarc de 300 anys, un assentament neolític original es va convertir llentament en un assentament de l'Edat del Coure d'uns 2500 m² en cabanyes redones de fusta, sijes, pous i chicotets cobertizos. A l'est, el terreny estava interceptat per un mur de contenció d'argila. Els camps propencs a l'assentament s'utilisaven per a l'agricultura i la ganaderia, com demostren els ossos de cabres, ovelles, vaques i porcs. Ademés, es caçaven cérvols.

Els quatre estrats següents solament cobrixen el periodo comprés entre el 2100 i el 1900 a. C. En el segon estrat s'observa un descens de la població. L'assentament es va reduir a 1300 m² en un número considerablement menor de cases. Les cases redones eren en este estrat més grans, en un diàmetro de 5-6 m. Es varen trobar objectes de sílex, ossos i un got que pot assignar-se a la cultura del got campaniforme. El cultiu de la terra estava més alvançat. Provablement per la desertificació, es detecta un nou i ràpit descens dels assentaments en la tercera capa. Aixina, Almizaraque es reduïx en ocasions a 400 m². En la quarta fase, l'assentament està rodejat per una muralla. Aixina, el mur, que seguix el curs del terreny, rodeja una superfície de 700 m². Mentres que la majoria dels objectes metàlics es troben en esta capa, la proporció de ferramentes de pedra i os disminuïx. La ceràmica, que sempre havia segut ocre, ara és gris. En l'última fase es va construir un nou mur. Era més rectilíneo, pero d'estructura irregular. Encara hui és parcialment visible. Provablement a causa de la renovada desertisació, l'assentament va ser finalment abandonat cap a l'any 1900 a. C.

Prop de l'assentament es va trobar la necròpolis de Almizaraque. D'époques posteriors són els restants d'un assentament romà i tombes visigodas.

Bibliografia

• (1962).Atti de el VI Congresso Internazionale delle Scienze Preistoriehe i Protoistoriche.Roma:

378-379.

• (1965)).Treballs de Prehistòria.(18)