Anar al contingut

Allumenament en l'arquitectura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Vista nocturna de la Plaça d'Europa de Moscou, en una font en primer pla i l'estació de Kievsky al fondo.

El allumenament en l'arquitectura o disseny d'allumenament arquitectònic és un conjunt de tècniques de tractament de la llum orientades a allumenar espais arquitectònics interiors o exteriors dins del camp de l'arquitectura, disseny d'interiors i ingenieria elèctrica relativa al disseny dels sistemes d'allumenament, incloent llum natural, elèctrica o artificial, o abdós, per a servir les necessitats humanes.[1]

La llum artificial ha deixat de vore's com una simple ferramenta utilisada exclusivament per a proveir la cantitat de llum indispensable que permet eixecutar una activitat funcional. L'allumenament s'ha convertit en un recurs artístic i una ferramenta multifacética que ha permés a l'arquitectura trencar esquemes i transcendir en el pla estètic més allà del funcionament.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Exposició Colombina: el gran pati nocturn, allumenament elèctric de la font MacMonnies i l'edifici administratiu, dibuix de Charles Graham.

Si be la història de l'allumenament ve de les primeres civilisacions, és en la Revolució industrial a on veem que els edificis que havien estat allumenats fins a llavors per candiles, vés-les o llànties de petròleu, alcohol, etc., escomencen a incorporar el gas per a l'allumenat (SIGLO XIX) a on com a novetat podem considerar que els elements d'allumenat artificial s'integren per primera volta en els edificis com a elements d'ubicació fixa.[3] El sistema es difon ràpidament, primer a nivell d'allumenat públic, lo que permet per primera volta la vida nocturna exterior en les ciutats. També es difonen estos sistemes a nivell d'allumenat interior.

Els edificis públics com el Cristal palace adopten este nou sistema, encara que després és reemplaçat per l'instalació elèctrica.

El procés de disseny té en conte:

  • El tipo d'activitat humana que es realisarà en l'espai.
  • La cantitat de llum requerida.
  • El color de la llum (temperatura de color) ya que pot afectar la vista d'objectes concrets i l'entorn com a conjunt.
  • La distribució de la llum en l'espai a allumenar, siga exteriors o interiors.
  • L'efecte del sistema allumenat en l'usuari.

Les funcions de l'allumenament en l'arquitectura són:

  • Delimitar espais: per mig del joc de llums i ombres és possible que els usuaris es percaten de l'espai delimitat sense necessitat d'usar mobles, separadores o atres elements.
  • Crear o resaltar espais en els edificis: es pot conseguir una jerarquisació d'espais depenent de la direcció i l'intensitat de la llum en determinats espais.
  • Realçar determinats aspectes o elements arquitectònics: L'estètica de l'edifici tant interior com a exterior es pot resaltar allumenant elements com: columnes, murs, etc.
  • Crear ambients diferents segons les necessitats de cada usuari.
  • Marcar recorreguts: l'allumenament et pot indicar l'eixida o recorregut d'algun lloc, en l'us de llum de cortesia de baixa intensitat.
  • Generar intensitat lumíniques diferents per a situacions diverses, creant sensacions estèticament agradables, lo que millora el confort dels seus usuaris.


  • Optimisar l'allumenament i la despesa econòmica i energètic. I inclús pot aplegar a aumentar el valor d'un edifici gràcies a esta capacitat d'aforro.

És important tindre en conte que el factor últim de l'èxit és la resposta humana, és dir, que lo que es veja siga de manera clara, senzilla i cómoda.[1] Els dissenyadors d'allumenament a sovint són especialistes que deuen entendre la física en la reproducció i distribució de la llum, la fisiologia i psicologia de la percepció humana de la llum, l'anatomia de l'ull humà aixina com la resposta dels cons i bastons a la llum.

El bon desenroll d'una proposta d'allumenament arquitectònic es basa en el bon balanç dels conceptes de percepció. Es requerix de l'habilitat de visualisar un espai allumenat en a on es domine el camp de 3 dimensions creant interaccions entre les superfícies del lloc i els elements arquitectònics del mateix. Al final a dit disseny se li inclou les lluminàries, tipos de llànties (en les seues especificacions), sistema de control i els càlculs d'allumenament.

El dissenyador d'interiors se centra en tots els aspectes de la decoració, pero més en l'allumenament durant l'acabament del proyecte. Els dissenyadors d'interiors utilisen mobles elegants, llànties, rellonges, manteles, quadros, espills, efectes especials d'allumenament. Les llànties poden agregar una bellea extra al disseny d'interiors en varis tipos d'estils que inclouen llànties transparents Goal, llànties de sostre, llànties colgantes, llànties de paret, de diferents colors, com a gris, negre, vert, blanc, latón, dorat.[4]

L'allumenament pot servir per a influenciar l'experiència visual de l'entorn de les persones per eixemple l'utilisació de lluentor i obscuridad en els espais, per a senyalisar una seqüència per a transitar a través de l'espai. La forma en que l'espectre de llum es pot mostrar o amagar respon a la distribució de l'allumenament que mostra la diferència de les activitats en els espais, que al mateix temps es relaciona en l'importància dels objectes del lloc. Per un costat l'allumenament pot ser suau i difusa mostrant tot sense fer cap émfasis i per un atre costat pot ser direccionar donant-li importància a certes superfícies o objectes.

Referències

[editar | editar còdic]
  • S/A. 5 Dissenys d'allumenament arquitectònic. Grup Lighting. Consultat el 20 de març de 2017:
  • Lopez, P. (2017). Allumenament arquitectònic. LUCES, La revista del comité espanyol d'allumenament. Consultat el 20 de març de 2017:
  • S/A. Allumenament arquitectònic: Bellea funcional al servici de la comunitat. Promateriales, 30, pp.42-51.
  1. 1,0 1,1 Lighting : basic concepts / Warren G. Julian, editor ; written by members of the Architectural Science Dept, University of Sydney
  2. El Blog d'Inspiració al Quadrat.Consultat el 8-27-2025.
  3. Serra Florensa, Rafael (1995). «Evolució del control ambiental en l'arquitectura», Arquitectura i energia natural, p. 151.
  4. «house doctor». Vackart. Consultat el 1 de febrer de 2019.


Referències

[editar | editar còdic]