Anar al contingut

Allosaurus anax

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Allosaurus anax («rei fardacho estrany») és la quarta espècie vàlida del gènero extint Allosaurus de dinosauri terópodo alosáurido, que va viure a finals del periodo Jurásico i a principis del Cretácico Inferior, fa aproximadament entre 154,8 a 143,1 millons d'anys, durant el Kimmeridgiense i el Berriasiense, en lo que és hui Norteamérica. Els seus fòssils varen ser trobats en la Formació Morrison del Jurásico superior d'Oklahoma, Estats Units.

Descripció

Quan encara li'l considerava com un alosáurido, es va estimar que el dubtós gènero Saurophaganax alcançava al voltant de 10,5 m de llongitut,[1] no obstant, un estudi de 2024 va concloure que partix del material assignat a Saurophaganax en realitat pertanyia a un saurópodo diplodócido i que el material assignat en confiança a Allosauridae pertanyia a una nova espècie de Allosaurus. Per lo que A. anax se li estima un tamany d'11,8 metros de llarc, en una altura a la cadera de fins a 3,4 metros i un pes estimat tentativamente al voltant de 5,65 tonellades basant-se en el material fragmentario de l'espècie (OMNH 1695). Encara que també hi ha eixemplars referits a l'espècie que varen tindre talles encara majors (p. ejem OMNH 2149 "Leviathan" i OMNH 1517).

A. anax va ser descrit i nomenat en 2024 a partir de varis fòssils que representen vàries parts de l'esquelet, sent l'holotip un postorbital numerat com OMNH 1771. Esta espècie es caracterisa per la falta d'ornamentació rugosa en el postorbital, les vèrtebres dorsals en centres en forma de rellonge d'arena i forats neumàtics, i atres característiques del postorbital, les vèrtebres cervicals i el peroné.[2]

Descobriment i investigació

En 1941 Stovall va denominar Saurophagus maximus a un gran dinosauri trobat prop de Kenton en el comtat de Cimarrón, Oklahoma.[3] Degut a que l'artícul de nomenclatura no contenia una descripció, el nom va seguir sent un nomen nudum. Més tart, es va descobrir que el nom Saurophagus estava preocupat. En 1995 Daniel Chure va nomenar un nou gènero, Saurophaganax. Chure també va trobar que OMNH 4666 no era diagnòsticPlantilla:Quin en relació en Allosaurus, per lo que va elegir OMNH 01123, un arc neural, com l'holotip de Saurophaganax.[4] Gran part del material denominat informalment "Saurophagus maximus", és dir, aquells elements de diagnòstic que podien distinguir-se de Allosaurus, varen ser referits a Saurophaganax maximus per Chure. Estos són ossos desarticulats d'a lo manco quatre individus.[5] Açò crea un problema ya que l'espècimen tipo original no era diagnòstic, mentres que el material descrit per Donen Chure sí ho és.


En 2024 Danison i els seus colegues varen revisar la referència de varis espècimen assignats a Saurophaganax maximus, inclós l'arc neural de l'holotip fragmentario, OMNH 1123, basant-se en el seu anàlisis comparatiu. Varen sugerir que l'holotip no podia considerar-se en seguritat com un terópodo o un saurópodo, encara que les complexes làmines accessòries són més comparables a les dels saurópodos, especialment alguns espècimen jovenils de Apatosaurus. Alguns espècimen referits provablement pertanyen més be a diplodócidos que al gran alosáurido de la pedrera Kenton 1. Ya que l'arc neural de l'holotip és tan fragmentario, els investigadors no podien referir-ho en seguritat a un terópodo o un saurópodo, per lo que consideren que Saurophaganax maximus és un nomen dubium.[2]

El tàxon Saurophaganax maximus es va considerar històricament com a representant d'una espècie d'un alosáurido molt gran, fins que uns nous exàmens dels espècimen atribuïts varen sugerir que es tracta d'una quimera de múltiples gèneros de dinosauris, ya que alguns espècimen pertanyen a un saurópodo i atres ossos li pertanyen a un alosáurido per similituts en l'estructura òssea de les espècies de Allosaurus. Degut a que el material saurisquio referit a S. maximus és provablement quimérico pero diagnòstic, es plantege una hipòtesis d'una doble validea. El nom Saurophaganax maximus deuria referir-se a un diplodócido no diagnosticat prèviament, en lloc del gran terópodo recuperat de la pedrera Kenton 1. La presència d'a lo manco un terópodo esqueléticamente madur es va confirmar per mig de la paleohistología d'un quarto metatarsiano. A pesar de la similitut del material terópodo en espècies conegudes de Allosaurus , alguns espècimen decididament terópodos presenten autapomorfías sotils que sugerixen una espècie separada, per lo que li la denomine Allosaurus anax sp. nov. Com a resultat d'alguns anàlisis de Danison, Saurophaganax maximus ara es considera un nomen dubium ya que l'assignació a Sauropoda no és ferma.[2]


Referències

  1. ↑ Paul, G.S., 2010, The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press p. 286
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Danison, Andrew; Wedel, Mathew; Barta, Daniel; Woodward, Holly(2024-12-21).«Chimerism in specimens referred to Saurophaganax maximus reveals a new species of Allosaurus (Dinosauria, Theropoda)».Vertebrate Anatomy Morphology Palaeontology.12ISSN 2292-1389.doi:10.18435/vamp29404.(en en)
  3. ↑ Ray, G.E., 1941, "Big for his day", Natural History 48: 36–39
  4. ↑ Chure, D., 2000, A new species of Allosaurus from the Morrison Formation of Dinosaur National Monument (Utah-Colorat) and a revision of the theropod family Allosauridae. Ph.D. dissertation, Columbia University, pp. 1–964
  5. ↑ Chure, Daniel J. (1995). «A reassessment of the gigantic theropod Saurophagus maximus from the Morrison Formation (Upper Jurassic) of Oklahoma, USA», A. Sun (ed.). Sixth Symposium on Mesozoic Terrestrial Ecosystems and Biota, Short Papers, Beijing: China Ocean Press, pp. 103–106.