Alhagi maurorum
El manà de Pèrsia[1] (Alhagi maurorum) és una espècie d'arbust pertanyent a la família de les fabàcees.
Distribució
Este arbust és natiu de la regió que s'estén des del Mediterràneu fins a Rússia, pero s'ha introduït en moltes atres àrees del món, com Austràlia, el sur d'Àfrica i l'oest d'Estats Units. Es distribuïx per Eurasia i el Mig orient, en: Afganistan; Armènia; Azerbaiyan; nort de China; Chipre; nort d'Índia; Iran; Iraq; Israel; Jordània; Kazakhstan; Kuwait; Líban; Mongòlia; Pakistan; Síria; Tadjikistan; Turquia; Turkmenistan; Uzbekistan; i Rússia (en Ciscaucasia, Dagestán.
Descripció
És una planta perenne que creix a partir d'un massiu sistema de rizomes que pot estendre's més de dos metros en el sol. Nous brots poden aparéixer a més de 6 m de distància de la planta mare. Sobre el terreny, la planta rara volta aplega a 120 cm d'altura. Es tracta d'un fullage gris verdenc molt ramificat, en llargues espines a lo llarc de les branques. Du chicotetes flors, de color rosa lluent i chicotetes baïnes de leguminosas, que són de color marró o rojós i constreñida entre les llavors. Les llavors estan tacades de color marró.
Usos
Alhagi maurorum s'ha utilisat de forma local en la medicina popular com a tractament per a tumors glandulares, pòlips nassals i malalties relacionades en les vies biliars.[2] S'utilisa com a herba medicinal per les seues propietats com gastroprotectoras, diaforético, diurético, expectorante, laxante, antidiarreico i antiséptico, i en el tractament del reumatisme i les hemorroides. La planta es menciona en el Corán com a font de dolça Manà. També s'ha utilisat com edulcorante.
Ecologia
Alhagi maurorum és una maleza nociva fora de la seua àrea de distribució natural. És un contaminant de la llavor de alfalfa, i creix fàcilment quan s'introduïx accidentalment a un camp cultivat. Conta en una àmplia tolerància als sols, prosperant en solució salina, arena, roca i sols secs. Ho fa millor quan creixen junt a una font d'aigua, tal com una sanga de rec. És difícil d'acceptar pels animals i irritante quan invadix el forraje i la terra de pastoreig.
Taxonomia
Alhagi maurorum va ser descrita per Friedrich Kasimir Medikus i publicat en Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh 31(1): 131. 1971.[3]
Alhagi: nom genèric que prové de la paraula àrap per a peregrí.[4]
maurorum: epítet
- Sinonímia
- Alhagi camelorum DC.
- Alhagi camelorum Fisch.
- Alhagi camelorum var. spinis-elongatis Boiss.
- Alhagi kirghisorum sensu Grossh.
- Alhagi maurorum subsp. maurorum
- Alhagi persarum Boiss. & Buhse
- Alhagi pseudalhagi (M.Bieb.) Fisch.
- Alhagi pseudalhagi subsp. persarum (Boiss. & Buhse) Takht.
- Hedysarum alhagi L.
Referències
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ James A. Duke. «Alhagi maurorum (FABACEAE)». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2009. Consultat el 13 de novembre de 2011.
- ↑ «Alhagi maurorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de maig de 2015.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Alhagi maurorum en PlantList
- ↑ «Alhagi maurorum». International Legume Database & Information Service. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2015. Consultat el 7 de maig de 2015.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Alhagi maurorum.- Jepson Manual Treatment
- USDA Plants Profile [1] archivat en Wayback Machine.
- invasive.org Report
- Photo gallery
- [enllaç trencat]
- Attia H. Atta and others: Evaluation of the diuretic effect of Conyza dioscorides and Alhagi maurorum. International Journal of Pharmacy and Pharmaceutical Sciences, Vol 2, Suppl 3, 2010, pp. 162-165. [2] archivat en Wayback Machine.
- Atta AH, Mouneir SM.: Antidiarrhoeal activity of some Egyptian medicinal plant extracts. J Ethnopharmacol. 2004 Jun;92(2-3), pp.303-309
- Plants of the Noble Qur’an
- Plants for a Future database: Camel Thorn
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alhagi maurorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.