Anar al contingut

Alhagi maurorum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
manà de Pèrsia (Alhagi maurorum)

El manà de Pèrsia[1] (Alhagi maurorum) és una espècie d'arbust pertanyent a la família de les fabáceas.



Distribució

[editar | editar còdic]

Este arbust és natiu de la regió que s'estén des del Mediterràneu fins a Rússia, pero s'ha introduït en moltes atres àrees del món, com Austràlia, el sur d'Àfrica i l'oest d'Estats Units. Es distribuïx per Eurasia i el Mig orient, en: Afganistan; Armènia; Azerbaiyan; nort de China; Chipre; nort d'Índia; Iran; Iraq; Israel; Jordània; Kazakhstan; Kuwait; Líban; Mongòlia; Pakistan; Síria; Tadjikistan; Turquia; Turkmenistan; Uzbekistan; i Rússia (en Ciscaucasia, Dagestán.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne que creix a partir d'un massiu sistema de rizomas que pot estendre's més de dos metros en el sol. Nous brots poden aparéixer a més de 6 m de distància de la planta mare. Sobre el terreny, la planta rara volta aplega a 120 cm d'altura. Es tracta d'un fullage gris verdoso molt ramificado, en llargues espines a lo llarc de les branques. Du chicotetes flors, de color rosa lluent i chicotetes baïnes de leguminosas, que són de color marró o rojós i constreñida entre les llavors. Les llavors estan tacades de color marró.

Alhagi maurorum s'ha utilisat de forma local en la medicina popular com a tractament per a tumors glandulares, pòlips nassals i malalties relacionades en les vies biliars.[2] S'utilisa com a herba medicinal per les seues propietats com gastroprotectoras, diaforético, diurético, expectorante, laxante, antidiarreico i antiséptico, i en el tractament del reumatisme i les hemorroides. La planta es menciona en el Corán com a font de dolça Manà. També s'ha utilisat com edulcorante.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Alhagi maurorum és una maleza nociva fora de la seua àrea de distribució natural. És un contaminant de la llavor de alfalfa, i creix fàcilment quan s'introduïx accidentalment a un camp cultivat. Conta en una àmplia tolerància als sols, prosperant en solució salina, arena, roca i sols secs. Ho fa millor quan creixen junt a una font d'aigua, tal com una sanga de rec. És difícil d'acceptar pels animals i irritante quan invadix el forraje i la terra de pastoreig.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Alhagi maurorum va ser descrita per Friedrich Kasimir Medikus i publicat en Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh 31(1): 131. 1971.[3]

Etimologia

Alhagi: nom genèric que prové de la paraula àrap para peregrí.[4]

maurorum: epítet

Sinonímia
  • Alhagi camelorum DC.
  • Alhagi camelorum Fisch.
  • Alhagi camelorum var. spinis-elongatis Boiss.
  • Alhagi kirghisorum sensu Grossh.
  • Alhagi maurorum subsp. maurorum
  • Alhagi persarum Boiss. & Buhse
  • Alhagi pseudalhagi (M.Bieb.) Fisch.
  • Alhagi pseudalhagi subsp. persarum (Boiss. & Buhse) Takht.
  • Hedysarum alhagi L.
  • Hedysarum pseudalhagi M.Bieb.[5][6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. James A. Duke. «Alhagi maurorum (FABACEAE)». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2009. Consultat el 13 de novembre de 2011.
  3. «Alhagi maurorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de maig de 2015.
  4. En Noms Botànics
  5. Alhagi maurorum en PlantList
  6. «Alhagi maurorum». International Legume Database & Information Service. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2015. Consultat el 7 de maig de 2015.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]